dimarts, 30 de desembre de 2014

L'ART COM A VIA D'INTEGRACIÓ EN LA COMUNITAT

Càpsules participatives a la Fundació Antoni Tàpies


Fa anys que els Serveis de Rehabilitació Comunitària vam encetar una experiència innovadora amb dos dels museus de Barcelona (MACBA i MNAC). Aquest fet ha suposat la participació activa i l’esforç de molts usuaris i de molts professionals.

L’any 2000 sorgia de la mà del Museu Nacional d’Art de Catalunya i dels Serveis de Rehabilitació en Salut Mental, un projecte amb l’objectiu de treballar la integració de les persones afectades d’una malaltia mental en la dinàmica cultural de la nostra societat i apropar-los als museus. Poc després s’incorporava a aquest projecte el MACBA.

Això va suposar poder obrir dels museus a col·lectius de persones que viuen amb desavantatges socials, i possibilitar a aquestes persones accedir als museus com a ciutadans de ple dret.

Les persones ateses en aquests serveis pateixen majoritàriament trastorns mentals severs. Aquests trastorns alteren l’autonomia personal i social, la relació amb els altres i la integració social, i es manifesten en una manera peculiar i diferent de relacionar-se, de comunicar-se i d’expressar sentiments.

La societat estableix unes pautes (culturalment implícites i normativament explícites) que poden afavorir-ne la integració o l’exclusió. Als Serveis de Rehabilitació Comunitària treballem des d'un enfocament comunitari per poder modificar aquestes normes explícites i les concepcions culturals implícites. És per aquest motiu que resulta interessant el projecte de col·laboració entre aquests Serveis i els Museus, atès que permet apropar als usuaris al món de l’art i la cultura. Conèixer el fons dels Museus i participar de les seves activitats facilita la integració d’aquestes persones a la dinàmica cultural de la societat.

El Programa Alterarte del Centre de Formació i Prevenció de Mataró, amb la participació del programa Expressar-te de la Fundació Els Tres Turons, va iniciar una col·laboració amb la Fundació Antoni Tàpies l’any 2013.

Un programa artístic, educatiu i comunitari per a la Salut Mental, obert a usuaris de tots els serveis, i estructurat en càpsules temàtiques centrades en les obres i els artistes que formen part de l’exposició del Museu.

Aquesta activitat es realitza dins el museu i es fan intervencions a espais concrets del museu i de la ciutat per incentivar la manipulació de l'art com a via per a integrar-se en la comunitat, i sensibilitzar a la comunitat mitjançant les intervencions artístiques. Aquests projectes possibiliten treballar en diferents àmbits: social, cultural i terapèutic:

En l’àmbit social, possibilitant activitats amb una funció social reconeguda i diferenciada de l’estereotip que es té del malalt mental.

En l’àmbit cultural, afavorint l’enriquiment individual en coneixements i aprenentatges i facilitant l’ intercanvi de sabers entre el món sanitari i el cultural.

En l’àmbit terapèutic, potenciant la integració social i el desenvolupament de l’expressió i la creativitat de l’individu.

Aquestes experiències han permès el canvi en la concepció estereotipada de la persona que pateix un trastorn mental, apropar a les persones usuàries dels Serveis de Rehabilitació Comunitària als museus, viure els museus com espais d’integració sociocultural, estimular la creació artística, augmentar l'autoestima d’aquestes persones a partir del reconeixement i la valoració del seu treball creatiu.


Isabel Escribano, Educadora Social de la Fundació Els 3 Turons
Blanca Gimeno, Coordinació Programa Alterarte


dilluns, 22 de desembre de 2014

ARRELS DE MAR

Un projecte cultural i de responsabilitat social per a persones sense llar que atén Arrels Fundació


El Museu Marítim de Barcelona ha iniciat un projecte d’acostament a col·lectius vulnerables que pretén promoure una experiència d’aprenentatge i convivència entre persones excloses socialment i al mateix temps, fomentar accions de compromís social entre l’equip humà del museu amb l’objectiu de contribuir a la millora de la qualitat de vida de les persones sense llar.

Un projecte d’aquestes característiques s’ha de desenvolupar amb la col·laboració de les entitats que atenen aquests col·lectius. Concretament, Arrels de Mar és un projecte col·laboratiu amb Arrels Fundació, entitat situada al mateix barri del museu, el barri del Raval i que té com a missió atendre les persones sense llar que es troben en les fases més consolidades d’exclusió perquè tornin a ser el més autònomes possible.

L’inici de la relació amb Arrels Fundació fou a través de l’acció La fam no fa vacances impulsada pel comitè d’empresa del Museu Marítim a l’estiu del 2013, en la que es demanà la recollida d’ aliments, productes d’higiene i diners per a les persones sense llar que diàriament atén Arrels Fundació. Una vegada acabada la campanya ens varem plantejar la possibilitat d’anar més enllà i propiciar un projecte d’acostament d’aquestes persones al museu.

El vessant cultural del projecte s’ha fet durant el 2014, en les que s’ha organitzat diferents activitats per donar a conèixer el museu i el patrimoni marítim a les persones que acull Arrels Fundació:

  • Visita guiada al museu en la que s’explicà d’una manera senzilla, amena i informal què és el museu, què hi fem, per què és important la institució museística i un recorregut guiat a les col·lecciones exposades. Sorprenentment es pogué interactuar amb forces persones del grup que coneixien algunes de les embarcacions de pesca exposades, ja que les recordaven del seu país d’origen i ens parlaven dels sistemes de pesca tradicionals, que són tan comuns en el Mediterrani. De fet, durant el recorregut pel museu, molts dels participants ens preguntaven o donaven la seva opinió del que veien o del que es parlava, de manera que podem confirmar que tenien força interès per la visita i els temes que es tractaren. 
  • Un taller de modelisme naval organitzat amb l’ajuda de l’Associació d’Amics del Museu Marítim, en el qual, seguint les recomanacions dels responsables d’Arrels Fundació, els participants realitzaren uns models d’embarcacions petits i molt senzills. Fou una activitat per aprendre, però al mateix temps lúdica ja que fomentà la cordialitat entre ells i l’hàbit d’ajudar-se per poder tenir tots acabat el seu model de vaixell. 
  • Una navegació amb el pailebot Santa Eulàlia, el vaixell tradicional del Museu Marítim de Barcelona, pel litoral barceloní. Una activitat de gaudi del patrimoni marítim, però que també fou important perquè permeté treballar altres objectius específics importants de l’activitat com són el del compromís per arribar puntuals, fomentar certs hàbits com el venir vestits adequadament, respectar l’estricta normativa de navegació amb un vaixell tradicional com és el de no poder fumar encara que s’estigui a l’aire lliure, a més del benefici terapèutic que una activitat d’aquestes característiques suposa i de millora de l’autoestima per les persones d’aquests col·lectius. 

Arrels de Mar no és únicament un projecte d’inclusió per a persones vulnerables i excloses socialment. És també un projecte que vol fomentar el voluntariat corporatiu. Per aquest motiu, previ a les activitats culturals organitzades, responsables d’Arrels Fundació van venir a presentar la seva organització a tot l’equip humà del Museu Marítim de Barcelona, i a explicar-nos les tasques que fan per acompanyar a les persones sense llar en el seu camí ap a l’autonomia, oferint allotjament, alimentació i atenció social i sanitària. Sensibilitzats amb la problemàtica, els treballadors del museu ens implicarem en la campanya #NINGÚDORMINTALCARRER, organitzada pel Nadal 2013 – 2014. I les activitats organitzades per acostar a aquest col·lectiu al Museu i a la cultura i patrimoni marítim es feren amb la participació de tècnics del museu que s’implicaren en el projecte.

Teresa Soldevila
Responsabilitat Social Museu Marítim


dilluns, 15 de desembre de 2014

NOU AUDITORI ACCESSIBLE A LA FUNDACIÓ JOAN MIRÓ

El mes de novembre, la Fundació Joan Miró ha estrenat un auditori totalment reformat.

A part de les millores tècniques i de la renovació del mobiliari, el nou auditori s’ha plantejat com un espai accessible per a tothom.

Per permetre la lliure circulació de persones amb cadira de rodes, els passadissos s’han eixamplat, s’ha fet una rampa que permet accedir a l’escenari i s’han reservat espais que permeten acollir-hi grups. Igualment s’ha completat la sortida d’emergència amb una nova rampa de formigó que en facilita l’accés.

L’espai, que ja comptava amb un bucle magnètic, té la voluntat de ser accessible, en breu , també per a persones amb discapacitat visual. En aquest sentit s’està treballant per incorporar senyalització en Braille a les butaques i en la confecció d’un plànol en relleu de l’espai.

Montse Quer
Departament Educatiu
montse.quer@fundaciomiro-bcn.org


dilluns, 1 de desembre de 2014

VISITANT L'EXPOSICIÓ CÀMERES SUBMARINES

Visita guiada a l’exposició Càmeres Submarines. El repte de fotografiar sota l’aigua per a persones amb discapacitat visual 

Enrique Dauner, expert en fotografia aèria i subaquàtica i un dels grans col·leccionistes de màquines de fotografiar, va conduir la visita adaptada per a persones amb discapacitat visual que l’MMB organitzà el dissabte 15 de novembre de 2014. L’exposició mostra a través de 200 objectes (càmeres, caixes estanques i documents) i imatges espectaculars de fotografia submarina, l’evolució de la imatge submarina i l’adaptació de l’home al medi marí des del segle XIX fins l’actualitat. Destaca entre tots els objectes originals, les càmeres que es van utilitzar per filmar pel·lícules com Titànic, Grand Bleu i Amb llicència per a matar. L’exposició inclou informació en braille i la reproducció en relleu de 3 de les imatges més representatives de la mostra, acompanyades de la seva descripció en braille.

Enrique Dauner va explicar amb tota mena de detalls i seguint la tècnica d’audiodescripció, el gran repte que ha estat i és la fotografia submarina, des de que el 1893 Louis Boutan capta la primera imatge submarina fins a l’actualitat, amb l’ús massiu de càmeres submarines gràcies a l’era digital. Les persones amb discapacitat visual que participaren en la visita, pogueren tocar i manipular unes càmeres originals de la sèrie Nikonos pertanyents a la seva col·lecció. D’altra banda, es pogué tocar la reproducció d’una campana d’immersió, el primer sistema que es feu servir per a la submersió en el fons marí que creava una bossa d’aire que permetia a una persona estar una estona sota l’aigua i mirar el fons a través d’uns petits ulls de bou, així com la reproducció d’ un equip primitiu d’immersió, concretament el de Le Chevalier de Beauve datat del 1715.

La visita generà molta expectació i s’allargà durant tres hores, a causa de les múltiples preguntes que sorgiren i també perquè les persones participants compartiren moltes experiències viscudes sobre el tema del submarinisme i la fotografia.


Teresa Soldevila
Responsabilitat Social Museu Marítim de Barcelona
soldevilagt@diba.cat


* Aquest post també s’ha publicat al blog Foto de Mar: http://arxiufotograficmmb.blogspot.com.es