dimarts, 19 de maig de 2015

JOAN MIRÓ. PLANXES I GRAVATS

Joan Miró. Planxes i gravats és una activitat adreçada a persones cegues, basada en l'experiència tàctil de planxes originals i proves d'estampació damunt paper.

Va ser l’amistat amb els poetes el que, inicialment, va dur Joan Miró al món del gravat per il·lustrar els llibres dels seus amics. Més endavant, la seva activitat gràfica es va diversificar molt i ja mai no es va aturar. Com a resultat queden més d’un centenar de llibres d’artista i milers d’estampacions damunt paper amb tècniques molt diverses. 

La tècnica del gravat permet multiplicar una mateixa imatge en un nombre limitat d’exemplars. En general, un cop el tiratge es considera acabat, les planxes es destrueixen o es ratllen per evitar-ne reproduccions. En un dels magatzems de seguretat de la Fundació Joan Miró es conserven algunes de les planxes originals que, com és habitual, presenten la imatge enfonsada o en relleu segons la tècnica utilitzada. En el seu moment, es van entintar per poder-hi estampar després la imatge damunt el paper. Com que l’estampació es du a terme en una premsa a gran pressió, el paper s’arrapa a les formes de la planxa, xucla la tinta i es deforma, donant com a resultat una imatge que també presenta un cert relleu. 

Joan Miró. Planxes i gravats es va concebre, precisament, en aquest magatzem d’obra original quan, amb tècnics del Departament de Conservació de la Fundació, buscàvem obres que es poguessin percebre per mitjà del tacte sense risc de deteriorament. Un any més tard, el mes de febrer de 2015, es va dur a terme aquesta activitat per primer cop.

En aquesta ocasió, els participants, convocats en grups reduïts, adequadament acreditats i acompanyats per tècnics del museu es van desplaçar a una zona tancada al públic, d’accés absolutament restringit.
L’experiència va començar amb una introducció genèrica a les tècniques de gravat amb la possibilitat de manipular alguns dels estris més habituals (burí, punta seca, etc). 

A continuació, els assistents, equipats amb guants de làtex, van poder tocar algunes de les planxes emprades per Miró. Primer, un parell de molt grans, amb una imatge en relleu, gruixuda, aspre i molt contundent que pertanyien al llibre Miró-Espriu de1975.

Després van tenir l’oportunitat de resseguir les línies mossegades i les superfícies picotejades subtilment per l’àcid (resultat de la tècnica de l’aiguafort i l’aiguatinta respectivament) de les planxes utilitzades per il·lustrar El càntic del sol de sant Francesc d’Assis.

Els guants de làtex també els van permetre comprovar com les formes en negatiu enfonsades en el coure apareixien en relleu i invertides a les proves damunt paper corresponents.

L’experiència es va acabar escoltant els poemes de Salvador Espriu i de sant Francesc d’Assis que van inspirar Miró per crear les planxes que acabaven de descobrir

«Tocar aquestes textures és com escoltar bona música», comentava una de les participants. «És un plaer estètic, el plaer de sentir les formes més que no pas el que representen. Noto una vibració interna, una gran emoció.» I és que tots els assistents van expressar el seu agraïment pel privilegi que havia suposat gaudir d’una experiència tan commovedora i exclusiva.




Montse Quer
Departament educatiu
Fundació Joan Miró

Nota: Activitat concebuda per Mònica Suris i el Departament Educatiu i de Conservació de la Fundació Joan Miró


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada