divendres, 12 de maig de 2017

MUSEUS, DIVERSITAT FUNCIONAL I COMUNITAT

Projecte pilot

 
El projecte “Museus, Diversitat funcional i Comunitat” un projecte que es va impulsar des de l’ Institut Municipal de Persones amb Discapacitat ( IMD) i l’Institut de Cultura de Barcelona ( ICUB) amb l’objectiu promocionar la participació dels col·lectius de persones amb discapacitat / diversitat funcional als equipaments museístics des de la intervenció comunitària . 
 
El diàleg, el coneixement mutu entre en titats persones amb discapacitat / diversitat funcional i els equipaments culturals ; la intervenció comunitària i l’accés a la cultura com a eina d’inclusió i cohesió social esdevenen l’essència del projecte . 
 
El plantejament va ser 6 mesos de desenvolupament de projecte , amb un equip de tres tècniques i quatre equipaments museístics municipals ubicats a 3 territoris: 
  • MUHBA (Museu d’Història de Barcelona)- Ciutat Vella
  • MCM (Museu de Cultures del Món)- Ciutat Vella
  • Museu Etnològic de Barcelona- Sants -Montjuïc.
  • Museu DHUB (Museu del Disseny Hub)- Sant Martí

 
Els objectius que es vàrem proposar pel projecte van ser:
  1. Promoure i generar hàbit de visitar els museus com a equipaments on poden conèixer, aprendre i gaudir .
  2. Dissenyar projectes de dinamització per fomentar relació entre el Museu i les entitats del territorio
  3. Aprofundir sobre les necessitats de les persones i els recursos que disposa el museu i que pot posar al servei de les entitats . 
  4. Millorar les la experiències de visita
  5. Generar nous públics

 
Les Accions:        

A partir del diàleg mantingut amb les diferents entitats dels districtes, es van recollir un llistat de necessitats específiques per a cada tipus de discapacitat (Discapacitat Intel·lectual, Discapacitat Física, Discapacitat Visual, Discapacitat auditiva i Salut Mental).


Mitjançant les necessitats plantejades es van crear una sèrie de propostes de millora en els Museus.

També, es van realitzar diferents focus grup amb diferents col·lectius, des de Salut Mental, Discapacitat visual com ara Discapacitat Intel·lectual. Amb aquestes reunions el que es pretenia era crear uns espais de diàleg, per a cada col·lectiu, i que ens poguessin donar la seva pròpia opinió referent a l’accessibilitat als Museus, a través dels grups d’opinió poguéssim aportar nova informació al Museu perquè la tingués en compte a l’hora de realitzar qualsevol actuació.



A part del grup de discussió, posteriorment ens han visitat als Museus perquè ens donessin un altre visió més crítica sobre els mateixos.


Per altra banda, com el nom del projecte indica, “pilot”, amb el treball conjunt del personal dels diferents Museus, s’ha dissenyat una activitat de caire més personalitzada per a cada discapacitat, és a dir, es va triar un total de tres entitats amb discapacitat per Museu i alhora es va modificar una activitat de les que ja existia dins del programa educatiu. Mitjançant les modificacions pertinents per a cada discapacitat, es va decidir fer una prova pilot per tal de valorar si realment aquesta activitat funcionava o no, i que els mateixos usuaris opinessin si l’activitat s’havia de millorar o no.


En conclusió, com a tècniques del projecte podem dir que ha estat una experiència única el poder ser partícips en ajudar a millorar en l’accessibilitat, és a dir, donar l’oportunitat que tothom, pugui gaudir d’un espai cultural còmodament.


Mitjançant l’interès, les ganes de treballar, la implicació i la voluntat de crear un diàleg conjunt perquè tots podem arribar a acords i el més important, que tots treballem conjuntament en aquests llarg camí, per finalment aconseguir una visió, del tot normalitzada, de les persones amb diversitat funcional.


Finalment, agrair que res del projecte hagués estat possible sense l’ajuda i participació dels diferents membres tant dels Museus com de l’IMD i l’ICUB, i a totes les entitats que hem visitat que sempre han mostrat interès i ganes de participar.


Gràcies


Sara Carbonell
Mireia Manzanares
Jennifer Molina Lozano


Tècniques del Pla d'ocupació " Museus, Diversitat Funcional i Comunitat " de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat




dimecres, 10 de maig de 2017

QUI SOM

GRUP DE TREBALL DE MUSEUS I ACCESSIBILITAT

Som un grup de professionals de museus que ens reunim una vegada al mes amb la voluntat de compartir coneixements, recursos, plantejar dubtes, impulsar estratègies comunes, sensibilitzar i treballar en xarxa sobre temes d’accessibilitat.

 
El grup va ser creat el maig de 2013, i actua de manera horitzontal, sense fronteres departamentals ni orgàniques, sempre a partir d’un acord entre els professionals sobre el tema d’interès, els objectius i la manera de treballar. Per això, els temes de les reunions es consensuen a partir de les aportacions de cadascú. Les actes de les reunions i les memòries anuals deixen constància del treball fet.  
Formem part del grup de treball de museus i accessibilitat professionals de:
  • Agència Catalana del Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.
  • Apropa Cultura.
  • Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).
  • Direcció de Memòria, Història i Patrimoni de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). Ajuntament de Barcelona.
  • El Born, Centre de Cultura i Memòria
  • Fundació Antoni Tàpies.
  • Fundació Joan Miró.
  • Fundació Museu Picasso de Barcelona.
  • Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD). 
  • Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
  • Museu del Ferrocarril de Catalunya. Vilanova i la Geltrú. 
  • Museu Marítim de Barcelona.
  • Museu de la Música de Barcelona.
  • Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
  • Museus de Sant Cugat.
  • Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.
  • Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes.

El blog Museus i accessibilitat neix d’un dels objectius més importants del grup, el de generar projectes comuns. Té la intenció de donar a conèixer experiències i projectes accessibles dels museus i les institucions culturals. Us animem a publicar els vostres.

Contacteu amb: accessibilitatmuseus@gmail.com

dilluns, 20 de març de 2017

SENT EL FANG!

Un taller de creació a les fosques


Un raig de pluja queia del meu terrat,
llàgrimes d´alegria plenes de felicitat.
Tu vares crear l´home d'un tros de
fang
i a mi m´has donat
la gràcia de poder-lo modelar.
Tros de natura pura d´infinites
possibilitats,
ets el descans del meu esperit,
l´alegria de les meves mans.
Dictador implacable de les teves
pròpies lleis
Has estat sincer des del primer
instant.
Deixa que m´endinsi en els teus
encants.
 
(Teresa Legarreta)
 
 
 
 
 
Al setembre de 2016, coincidint amb les jornades Ceràmica: Art i Vida, dedicades a divulgar l'art i el patrimoni vinculats a la ceràmica a la ciutat de Sant Cugat vam endegar una nova experiència des del museu.
 
L'objectiu primer era el d'acostar-nos a la matèria des d'un punt de vista diferent, més vivencial i potenciant al màxim els sentits. Tots, excepte el de la vista.
 
De la mà de la Teresa Legarreta, escultora invident, proposàvem l'experiència de crear dins la foscor. Amb els ulls tapats, només sentit i deixant-nos endur per les sensacions que ens proposava el fang, la seva calidesa i la seva fredor alhora, la seva senzillesa i al mateix temps, les seves normes a l'hora de treballar-lo.
 
L'experiència es va dur a terme en un ambient familiar en temps de lleure, per a públic intergeneracional, i de seguida vem detectar el potenciar educatiu i en quant a valors que ens permetria aquesta iniciativa
 
El projecte extrapolat a les escoles  
 
Més enllà del públic familiar, de seguida vam adonar-nos del potencial que l’experiència ens oferia en quant a treball de valors i de respecte envers la diferència
 
Aquesta proposta es tracta doncs d’una activitat que combina les arts plàstiques amb l'educació en valors. Per a nosaltres, potser pesa més la segona que la primera, doncs el resultat que perseguim és l'experiència en si mateixa.
    
Algunes de les conclusions a les quals s’arriba mitjançant el treball amb l’alumnat són:
  • Compartim amb els companys sense la pressió del grup, sense comparacions ni pressions
  • Entenem que, malgrat les dificultats, hom pot superar-se i potenciar el millor d'un mateix
  • L'experiència i el gaudi en la creació pesen més, en aquest cas, que el resultat en sí
  • La visió és un sentit que tenim molt potenciat, en detriment dels altres. El fet de perdre'l, ens proporciona angoixa, tristor, desconcert
  •  Aprenem a valorar el que tenim, i no el que no tenim
  • Aprenem a apreciar la capacitat, i no la discapacitat
  • Aprenem a escoltar. Dins la foscor, escoltar el i la companya i ajudar-lo és essencial per a seguir endavant

Opinió del personal docent:
 
Valorem que el projecte SENT EL FANG és una experiència fantàstica de la qual els alumnes/as han extret un aprenentatge molt significatiu pels valors que volem treballar amb ells. Han après a que amb esforç i ganes es poden superar moltes situacions adverses.

Trobem molt adequat que es dugui a terme en cursos de Cicle Superior, ja que el vincle que van establir amb la Teresa va ser molt sincer i gratificant, tant per el projecte en si com per la interacció que van aconseguir amb ella.

Estem segurs que és una experiència que mai oblidaran i de la qual extrauran coses molt positives.
Cristian López, professor Escola l’Olivera, Sant Cugat del Vallès
 
  
Podeu escoltar l’àudio sobre el projecte aquí:
 
 
Més informació:
Servei educatiu dels Museus de Sant Cugat
educaciomuseu@santcugat.cat
#sentelfang
Facebook: Museus de Sant Cugat
@Museusstc

Helena MinuesaResponsable del servei educatiu
Museus de Sant Cugat - Ajuntament de Sant Cugat 
helenaminuesa@santcugat.cat

dimecres, 1 de març de 2017

ELS APRENENTATGES EN LA PREPARACIÓ DE LA VISITA PER A CECS A L’EXPOSICIÓ LA MAQUINA DE PENSAR. RAMON LLULL I L’«ARS COMBINATORIA». UN PROCÉS COL·LABORATIU.

Foto: Alex Dobaño
El CCCB presentava del 14 de juliol a l’11 de desembre de 2016, una exposició per explorar l’impacte del filòsof Ramon Llull (1232-1316) en les arts, la literatura, la ciència i la tecnologia. Amb la voluntat de fer accessible el seu programa a tots els públics i d’assumir la seva responsabilitat com a entitat cultural educadora, el CCCB va portar a terme un procés amb una metodologia col·laborativa per acabar desenvolupant una mediació entre l’exposició i el públic amb diversitat visual.
 
El CCCB compta amb un equip d’investigació, transversal i intern (assessorat per Àlex Dobaño de l'estudi creatiu Avanti-Avanti, especialitzat en Disseny per tothom) per caminar cap a una cultura més rica i inclusiva.
 
En aquest article, expliquem quin va ser el procés de disseny d’aquesta activitat.
 
El 23 de setembre del 2016, els experts en accessibilitat visual i en Disseny per tothom, i els membres interns del CCCB (responsable d’Educació i l’educador) vam portar a terme la sessió de creació d’un prototip i la formació del personal que portaria a terme l’activitat (seguint totes les recomanacions que proposa l’ONCE sobre l’atenció al cec). Treballant en el mateix espai expositiu, vam definir quina narrativa i quines experiències tàctils i sonores podíem oferir, a fi de conèixer els aspectes sorprenents i desconeguts del pensament de Ramon Llull que ens assenyalaran l’ars combinatoria com un precedent de les noves tecnologies de la informació.

El repte era fer l’experiència cultural prou atractiva i rica, en un espai expositiu on els elements visuals predominaven.
 
L’objectiu era viure aquesta oportunitat com una investigació en noves propostes educatives, en explorar nous canals de coneixement.
 
El resultat va ser:
  • Crear una nova narrativa adequada al públic específic: descripció de l’espai, de l’arquitectura que el compon, dels materials que s’hi troben, fins a centrar-nos en l’obra o el tema a descriure i desenvolupar.
  • Consensuar una selecció de peces sent fidels al discurs comissarial.
  • Determinar els elements originals tàctils. Contrastar amb l’equip de conservació del CCCB quines peces eren susceptibles de ser tocades. Prenem consciència de la necessitat d’incloure aquesta demanda en la sol·licitud del préstec de les obres.
  • Valorar la possibilitat de fer maquetes o utilitzar material sobrant o de recanvi de les obres originals. Una de les maquetes que vam poder realitzar va ser un símil del llibre de poesia permutatòria de Raymond Queneau, amb codi Braille.

El 4 d’octubre de 2016, vam portar a terme la sessió prototip amb una metodologia col·laborativa i oberta on hi van participar els públics específics, canalitzats a través de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC).

Un cop consensuada l’activitat, vam treballar en la comunicació prèvia a la visita, on el treball amb les associacions de prescriptors va ser clau per construir lligams i acords per comunicar correctament els recursos i dinàmiques. Vam publicar la proposta a:
  • La web del CCCB
  • La web de l'ACIC
  • Vam informar als responsables de cultura de l'ONCE
  • Vam consensuar amb altres equipaments culturals la no col·lisió de la data amb altres actes previstos per aquest mateix públic
L’activitat es va portar a terme el 19 de novembre de 2016 a les 16 h (horari amb menor afluència de públic general). L’activitat va omplir l’aforament previst (15 persones) amb un públic divers en edats i en característiques visuals, cap d’ells va portar acompanyant amb visió, i tots ells, de nivell cultural mig-alt, van gaudir de l’experiència.

Per concloure, sentim com a fortaleses d’aquest procés la participació i la formació del personal intern; i agraïm la col·laboració dels públics específics per fer aflorar les necessitats i dels grups d’experts per anar afinant l’adequació de les activitats i els recursos. Entenem que estem fent un treball on aprenem de l’experiència, recollim idees, per poder-les introduir en una fase cada vegada més inicial de les programacions, proposant així experiències culturals més riques. Per això, en un horitzó no massa llunyà, caldrà introduir nous dissenys expositius que no pilotin tant sobre la percepció visual i caldrà també elaborar un projecte educatiu que puguem incloure en els contractes de préstec d’obres d’art, per tenir en compte que puguin ser tocades. Una debilitat a considerar és el personal que finalment executa les activitats amb els públics, que actualment és canviant al CCCB (ja que és personal d’una empresa subcontractada) i això implica una inversió de temps en cada experiència de futur que ens plantegem o l’opció de delegar en experts l’execució de les propostes.

En aquest procés hi hem participat: l’Associació Catalana per la Integració del Cec (ACIC), Llorenç Blasi (expert en accessibilitat visual), Àlex Dobaño (expert en disseny per a tothom), David Rebollo (educador llicenciat en Humanitats i Psicologia) i tots els integrants de l’equip intern d’Accessibilitat del CCCB.

Bàrbara Roig Isern
Responsable de CCCB Educació
Febrer 2017

dilluns, 6 de febrer de 2017

LA IMPORTÀNCIA D’UN GUIÓ DE VISITA PER COMUNICAR ELS CONTINGUTS VISUALS

Poemari Onna Kasen, original        
Poemari Onna Kasen, guió de visita
La Mirada Tàctil és un programa d’accessibilitat cultural de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, que té com objectiu fer dels museus espais d’inclusió, sensibles a les desigualtats i compensar les dificultats comunicatives d’aquells col·lectius sovint poc representats en els museus.

Des del punt de vista de l’accessibilitat cultural, les accions de la Mirada Tàctil es focalitzen en facilitar la inclusió dels continguts de les exposicions permanents a la comunitat sorda signant, oralista i amb ceguesa. Per aquest motiu, incorporem vídeos amb intèrprets en llengua de signes, per la comunitat sorda signants; subtitulats, per a satisfer les necessitats de la comunitat sorda oralista, i amb locució que ofereix un plus, un enriquiment de la visita per la resta de visitants dels museus.

Les necessitats de la comunitat cega, però, requereixen d’altres elements que permetin la comprensió dels continguts. És especialment interessant centrar-se en aquells elements patrimonials destacats i que visualment són molt importants per entendre la globalitat del discurs expositiu i realitzar accions especifiques per aquest col·lectiu.

És precisament en aquest context, on els guions de visita en braille, lletra de mida gran i làmines tàctils de suport, constitueixen un recurs imprescindible, no només per a transmetre els continguts dels diferents àmbits de l’exposició, sinó també per facilitar la intel·ligibilitat d’aquells elements exposats, tot permetent, mitjançant aquest recurs, que la percepció per a les comunitats d’invidents sigui la més aproximada possible a la realitat visual.

Els discursos de les exposicions permanents dels museus són bàsicament visuals, per tant, sovint es crea un hiatus d’informació que cal suplir amb referents tàctils que enforteixin els continguts intel·lectuals, donat que és a partir del tacte que certs usuaris poden comprendre de forma molt més precisa allò que es vol comunicar. Per aquest motiu, els dibuixos en relleu o simples representacions esquemàtiques, esdevenen eines imprescindibles per facilitar la aprehensió dels referents culturals que volem transmetre més enllà dels propis objectes en si mateixos.

Les accions d’accessibilitat portades a terme en el marc de l’exposició “RETALLS D'AHIR I D'AVUI”, pel Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa exemplifiquen el que venim parlant. Elements com el maniquí de la Xina del segle XIX, amb vestit de seda bellament brodat o el poemari japonès del segle XIX d’Onna Kasen, amb figures de dones vestides d’època feudal del segle XV, es poden visualitzar però, per criteris de conservació, són impossibles de tocar, circumstància que obliga al visitant amb ceguesa a fer un exercici d’imaginació excessiu. El guió de visita realitzat per a l’exposició permet acotar la incertesa imaginativa, ajuda a definir-la de la forma més simple i precisa possible, i acostar-la a través del tacte, a la percepció o realitat visual. Aquest procés d’ajuda en el sí dels museus és el que més es valora en el món de la ceguesa.

Així doncs, les dificultats comunicatives per a les comunitats amb deficiències visuals que visiten una exposició basada pràcticament en la percepció visual, resten compensades amb la inclusió del guió de visita especialment dissenyat per acomplir la funció comunicativa i de comprensió. El visitant amb ceguesa pot optar per escoltar els vídeos amb locució dels continguts generals, i recórrer al guió de visita per aprofundir a nivells més conceptuals i referencials. Aquests guions han estat possibles gràcies a la col·laboració del Servei Bibliogràfic de l’ONCE de Catalunya i han resultat una excel·lent eina interpretativa amb un resultat que hom podria considerar fins i tot artístic pel seu potencial evocador.

Pel que fa al guió de visita de l’exposició “Retalls d’ahir i d’avui” estem especialment satisfets dels resultats d’aproximació a la realitat obtinguts a l’hora de fer accessible el poemari japonès: utilitzant retalls de robes de diferents textures que faciliten crear una imatge mental de l’original a partir de les diferents característiques dels teixits.

Altres elements sensorials s’han assolit a través de la incorporació de la sensibilitat de cabell pel personatge, de la incorporació del ventall amb textura de fusta, etc. recursos que ofereixen una aproximació molt propera al tacte original. Quant al Maniquí xinès de la dinastia Ming, peça que havia estat exhibida a la exposició Universal de 1880 a Barcelona, al guió hem parat especial interès en “comunicar” tant la forma original del maniquí, com el teixit, de tacte sedós, i la peanya de tacte de fusta. Finalment, i en la mateixa línia, per fer accessible i traduir a llenguatge no visual l’evolució del disseny i del patronatge de la indumentària en el període comprès entre el 1880 i el 1930, s’ha realitzat una acció molt simple però aclaridora: s’han utilitzat uns perfils de dones en relleu, amb els dissenys sobreposats de diferents èpoques, que permeten resseguir els diferents moments estilístics viscuts entre els segles XIX i XX.

Des del punt de vista de l’accessibilitat la importància d’un museu, no només recau en la rellevància del seu patrimoni o col·leccions, sinó també en la capacitat per transmetre, comunicar, de la forma més simple possible, els referents culturals implícits en el museu malgrat que des de la perspectiva del món visual puguin semblar-nos obvis.

Lluís Rius i Font
Tècnic de l’Oficina de Patrimoni Cultural Diputació de Barcelona

Silvia Carbonell i Basté
Directora - Gerent del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa

dimecres, 18 de gener de 2017

MANUAL D'EXPOSICIONS ACCESSIBLES

Presentació del manual Exposicions accessibles. Criteris per eliminar les barreres de la comunicació i facilitar l'accés als continguts

 L’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i l’Institut de Cultura de Barcelona han impulsat l’elaboració d’un manual pràctic, en forma de decàleg, per ajudar a garantir l’accessibilitat universal als continguts culturals, i més concretament, als productes oferts pels museus i centres patrimonials.

 La presentació del manual "Exposicions accessibles. Criteris per eliminar les barreres de la comunicació i facilitar l'accés als continguts" va tenir lloc el dia 2 de novembre de 2016, a l’auditori del Museu del Disseny de Barcelona. L’acte va comptar amb l’assistència de més d’un centenar de tècnics i directors de diversos museus locals i nacionals, representants d’entitats de persones amb discapacitat i responsables de l’Institut de Cultura i de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de l’Ajuntament de Barcelona.

Aquí teniu el making-of de la presentació del manual, que va finalitzar amb una visita a l’exposició temporal “D’obra. Ceràmica aplicada a l’arquitectura”, que fa accessible el seu contingut mitjançant diversos canals de comunicació.

Per últim, us convidem a descarregar-vos la versió pdf de la publicació seguint aquest enllaç, i us animem a fer-ne la màxima difusió.

dilluns, 5 de desembre de 2016

QUAN LA CERÀMICA ACOMPANYA LA VIDA HUMANA: D’OBRA

CERÀMICA APLICADA A L’ARQUITECTURA AL MUSEU DEL DISSENY DE BARCELONA.
FINS AL 29 DE GENER DEL 2017

Aquesta exposició combina obres contemporànies i antigues provinents de països de la Mediterrània i Orient Pròxim: península Ibèrica, Itàlia, Grècia, Turquia, Egipte, Iran ... i fonamentalment Mesopotàmia: l’actual Kuwait, Iraq i Síria, en un arc temporal que va del 9000 a C. fins avui.
 
Trobarem també obres d’art contemporànies on copsar la capacitat de l’art de provocar la reflexió, al costat de peces arqueològiques antigues.
 
Per a fer accessibles els continguts al màxim nombre de persones hem volgut diversificar els canals de comunicació de l’exposició i hem seguit aquesta filosofia de multiplicació dels llenguatges per acompanyar les diversitats funcionals. 
 
Aquestes són algunes de les idees presents en l’exposició que es condensen en les peces per a l’exploració tàctil, el relat del comissari que les acompanya en MP3 i el llibret en Braille i grans caràcters que serveix de guia.
  • A la terra fem els espais habitables i humans i la casa és d’aquests el més personal, el que ens representa. 
  • Des de temps antics per l’observació del cicle de la vida, hem associat a l’argila idees que li confereixen propietats regeneratives: cuida de la vida dels que habiten una casa perquè conforma cases “vives”. 
  • Podem observar la història de les construccions en les escletxes i petites pèrdues de material de les peces que parlen d’un passat compartit amb els éssers humans que hi residien. També en aquesta imperfecció de cada maó per la seva cuita o manipulació, quan estem a prop d’ells, fa que ens sentim en un territori humà i pròxim.
  • Totes les peces d’una construcció es poden fer d’argila des dels fonaments fins a la teulada. El maó és reproduïble de forma seriada i se suma fins a l’infinit, dóna lloc a construccions en les quals es conquereix l’espai i a això li acaba corresponent una conquesta del temps, una segona revolució en uns edificis que s’adeqüen a la vida de les famílies en diverses biografies consecutives i la possibilitat de la planificació del futur és origen del concepte “futur”.
  • L’argila ha permès fer els elements amb els quals se sol·licita la protecció activa dels “deus”: agents poderosos amb els quals es combat el perill de forma simbòlica per a després, lliures de perills, poder entregar-nos a un viure quotidià benefactor.
  • Observem com fa volar la imaginació la ceràmica vidriada. En la ceràmica es posa en joc: la terra, l’aigua, l’aire i el foc. Aquesta s’endureix de vegades per efecte del sol o la cocció, però una segona cocció, si la temperatura és suficientment alta, fa sorgir la vitrificació que la fa semblant als materials preciosos. Les qualitats higièniques i climatitzadores s’acompanyen de la capacitat imaginaria d’encendre la imaginació pel color, el disseny, les repeticions i els ritmes, les simetries i composicions.
També veurem bons exemples que ens envolten, de l’ús de la ceràmica en la construcció, així com farem crítica de l’època recent en què es va construir sense “solta ni volta”.
 
Durant aquests mesos hivernals podeu visitar l’exposició D’obra. Ceràmica aplicada a l’arquitectura al Museu del Disseny de Barcelona. Esperem que tingueu tantes ganes de venir com nosaltres que vingueu! Hem preparat visites per a tot tipus de públic tenint en compte les necessitats i característiques de tots els visitants. Els continguts que s'expliquen a la visita són senzills i interessants, utilitzant un llenguatge planer. Els audiovisuals tenen subtítols, i reservant amb anterioritat us atendrà personal amb coneixement de llengua de signes en una visita guiada amb les adaptacions adequades.
 
Esperem que us interessi i us agradi!
 
Carme Planas i Viladoms
Museu del Disseny de Barcelona