divendres, 19 de febrer de 2021

FOTOMEMÒRIES

Despertant el record mitjançant la fotografia

Des de l’any 2018 els Museus de Sant Cugat, amb l’estreta complicitat de l’àrea de Ciutadania de l’Ajuntament de Sant Cugat i de l’Arxiu municipal, duem a terme el projecte Fotomemòries.

Aquesta iniciativa, dissenyada per ClicMe, Petites Experiències fotogràfiques, consisteix en tallers de memòria que usen la fotografia antiga com a base per tal d’estimular el record de persones afectades per graus lleus i/o moderats de malalties neurodegeneratives, com l’Alzheimer i el Parkinson.

En els seus inicis, el projecte va néixer el 2016 sota el paraigües de la Fundació Catalunya Pedrera, dins del programa REMS (Reforçar i Estimular la Memòria i la Salut).

Pel que fa al projecte de Sant Cugat, ens dirigim a 14 persones usuàries de l’espai Respir, de l’Associació de Familiars d’Alzheimer i actualment estem valorant la possibilitat d’obrir la proposta a d’altres grups en properes edicions. Les sessions es duen a terme cada dilluns al matí, al llarg del curs, i la metodologia segueix tres fases de treball, sempre amb la fotografia com a fil conductor:

1a fase: Qui sóc? Presentació de les persones que hi participen. Mitjançant unes fitxes amb fotografia, duem a terme una breu descripció de qui som. Aquest exercici permet posar en valor de forma individual cada persona, donar-li un “lloc i espai” dins del projecte. Tota persona té una gran història al darrere per compartir!

2a fase: Visionat d’imatges icòniques del passat acompanyat de tertúlies obertes. En aquesta fase duem a terme la teràpia de la Reminiscència, una tècnica que afavoreix l’evocació de records i successos d’una persona, tot connectant-los amb el moment present. Aquesta tècnica utilitza l’estimulació, la comunicació, la socialització i l’entrenament com a eines, per la qual cosa es tracta d’una tècnica molt completa.

3a fase: La imatge que parla: la memòria individual o subjectiva. En aquesta fase treballem des de les persones, amb les seves pròpies imatges, tot creant sessions on l’escolta pren el protagonisme. El propòsit principal és el de crear un vincle entre el passat i el present i establir ponts intentant aconseguir connexions que encara existeixen a partir de les emocions. La fotografia esdevé en aquest sentit un camí per eixamplar la comunicació i l’obertura entre els participants.




Objectius principals del #Fotomemòries:

  •           Usar la fotografia com a estímul per al record
  •           Millorar la qualitat de vida i l’autoestima de les persones amb Alzheimer i altres demències
  •          Fomentar la comunicació i la interacció social dels i les participants
  •           Reforçar la identitat personal
  •           Reduir l’estigma envers aquest col·lectiu
  •           Vetllar per al manteniment de la memòria col·lectiva i el patrimoni immaterial comú
  •           Donar peu a la “resignificació”: aportar nous significats als records. En cas de records conflictius, vetllar per a donar una nova lectura que els faci menys dolorosos o traumàtics.

Com a reptes de futur, ens plantegem fer extensible el projecte a les noves generacions. Mitjançant propostes com l’Aprenentatge-Servei o el Servei comunitari, volem apropar el Fotomemòries a l‘alumnat de Secundària, per tal que el col·lectiu més jove prengui consciència de la malaltia de l’Alzheimer, per una banda, i per posar en valor tot el coneixement i experiència que la gent gran pot aportar-nos, per l’altra.

El projecte Fotomemòries és també una realitat a la Fundació Joan Miró amb Apropa Cultura, a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona amb dones del Casal Municipal de gent gran i al Museu Marítim de Barcelona, amb el projecte Fotomemòries del mar, dins de la iniciativa VinclesBCN. 

Eugènia Ortiz

Fotògrafa i coordinadora del projecte Fotomemòries

Helena Minuesa

Responsable del servei educatiu i de públics dels Museus de Sant Cugat


dijous, 28 de gener de 2021

BALANÇ DE L’ASSIGNATURA MUSEUS I ACCESSIBILITAT DEL MÀSTER DE GESTIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL I MUSEOLOGIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

Aquest semestre -d’octubre 2020 a gener 2021-, s’ha dut a terme l’assignatura Museus i Accessibilitat, com a nova assignatura optativa de 5 crèdits, en el Màster de Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia de la Universitat de Barcelona. Des dels inicis, l’assignatura ha tingut una molt bona rebuda tant pel professorat com per l’alumnat del Màster i també, entre les professionals del sector.




L’assignatura és pionera ja que dins dels màsters que s’ofereixen sobre gestió del patrimoni cultural a Catalunya és la primera que tracta aquest tema. Encara estem lluny de formar al nostre alumnat en la matèria d’accessibilitat, no tant sols en els estudis superiors de Màster sinó des dels estudis universitaris inicials del Grau, per tant, aquesta assignatura representa un pas endavant!

També cal destacar que s’assoleix una de les actuacions del Pla

d’Accessibilitat de Museus, Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya, concretament dins del segon objectiu: Promoure la formació i la sensibilització en accessibilitat universal entre els professionals que treballen en els museus i centres i espais d’arts visuals, actuació 2.4. Col·laborar amb universitats i centres d’estudis per incorporar als seus programes formació en accessibilitat aplicable a museus i centres i espais d’art.

A continuació s’exposa el procés d’abans, durant i després:

 Abans

Després de proposar-la s’aprova l’assignatura optativa, amb la validació de la coordinació del màster, a càrrec de Maria Feliu, actual Vicerectora de Doctorat i Personal Investigador en Formació de la UB.

 Alhora de crear el pla docent de l’assignatura es va tenir en compte que s’havia de partir d’un marc conceptual (què és l’accessibilitat universal, patrimoni inclusiu, etc.) i d’un marc legal (explicació de la Llei 13/2014 d’accessibilitat i el seu corresponent desplegament, Codi d’accessibilitat) per després poder explicar els diferents recursos d’accessibilitat i bones pràctiques.

Al setembre 2020 es va contrastar el Pla docent amb el mateix Grup de Museus i Accessibilitat com expertes de l’àmbit i també es va revisar el contingut amb altres professionals de l’àmbit acadèmic. En funció del feedback rebut, es va considerar afegir petites modificacions que van ajudar a configurar el pla docent definitiu.

Durant

L’assignatura sobre Museus i Accessibilitat ha estat el millor escenari per explicar iniciatives referents que s’estan duent a terme en el territori català en matèria d’accessibilitat. S’ha comptat amb la col·laboració de primera mà de les responsables del programa de La Mirada Tàctil de la Diputació de Barcelona a càrrec de Lluís Rius i Apropa Cultura a càrrec de Claudia Torner.

Durant l’assignatura es constaten aspectes didàctics que es poden millorar, sobretot a nivell d’interacció amb l’alumnat (la virtualitat no ha ajudat!), i s’han afegit classes més dinàmiques com debats i espais on l’alumnat ha pogut intervenir, ser escoltades i compartir la seva opinió amb la resta de companyes.

També s’ha comptat amb dos seminaris. Vam seguir una taula virtual amb diferents ponents, membres de la recent creada Associació Catalana per la Promoció de l’Accessibilitat (ACPA), on vam parlar sobre la LSC, lectura fàcil, audiodescripció i els drets de les persones amb diversitat funcional. I també vam gaudir del seminari sobre Coeducació patrimonial a càrrec de Maria Cacheda, amb qui vam compartir com aplicar la perspectiva de gènere a les pràctiques de l’educació patrimonial.

Tot i les dificultats del moment per la pandèmia, finalment es van dur a terme les dues sortides programades als Museus d’Esplugues del Llobregat i al Palau Güell. En ambdues ens van rebre amb molt afecte. En els MEL, a càrrec de Carme Comas,  l’alumnat va ser tècnica d’accessibilitat per un dia a través d’una dinàmica participativa i activa per les galeries del museu. En el Palau Güell, a càrrec de l’Anaïs Barnolas, l’alumnat va constatar la dificultat de fer accessible un edifici històric i van conèixer totes les activitats que es realitzen amb entitats del barri del Raval per apropar l’equipament al conjunt de la ciutadania.

Les sortides, a part d’ajudar a desconnectar de les pantalles i tornar a la presencialitat, han permès que l’alumnat fos el subjecte actiu del seu propi aprenentatge i calés en elles, la idea de valorar i tenir en compte l’accessibilitat dels museus visitats. Al rebre els treballs de l’assignatura, la tasca constava en analitzar l’accessibilitat d’un museu del territori català totes vam quedar sorpreses, veure que l’alumnat havia incorporat conceptes i nou vocabulari, així com autonomia a l’hora d’avaluar l’accessibilitat d’un museu, demostrava els aprenentatges adquirits al llarg de l’assignatura.

 Després

El darrer dia es va valorar l’assignatura conjuntament amb l’alumnat i posteriorment, també es va enviar un qüestionari amb preguntes obertes per tal de recollir les seves opinions. Els resultats demostren que l’alumnat considera l’assignatura transversal -en el sentit que han vist que es pot aplicar en molts àmbits del museu- i transformadora --ja que els ha permès considerar aspectes dels museus que abans no tenien en compte-. Confirmen que tot allò après els servirà pel seu futur professional.

El balanç és molt positiu, a poc a poc ens anem posant les ulleres de l’accessibilitat per fer possible els museus per a tothom. Ara toca millorar alguns aspectes de  l’assignatura i que es pugui continuar oferint en els propers cursos acadèmics del Màster per a les futures professionals de l’àmbit.

Finalment, agrair a totes les professionals del Grup de Museus i Accessibilitat per tot l’aprenentatge adquirit al llarg d’aquests darrers anys i que amb l’assignatura s’ha pogut transferir a l’alumnat, gràcies.

 

 Andrea Granell Querol

Docent del Màster de Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia de la UB

Grup de recerca DIDPATRI - Didàctica del Patrimoni, Museografia comprensiva i Noves tecnologies http://www.didpatri.cat

 

dilluns, 14 de desembre de 2020

EL JARDÍ BOTÀNIC DE BARCELONA ESTRENA MAQUETA ACCESSIBLE

Des de fa pocs dies el Jardí Botànic disposa d'una maqueta tàctil accessible per a tots els públics, però especialment pensada per a les persones amb discapacitat visual. L’objectiu és que aquests col·lectius es puguin fer una idea de com és el Jardí Botànic, tocant els relleus i els pendents que la maqueta ofereix.

Aquesta maqueta en relleu conté el sistema de lectura Braille i també s’hi mostren els edificis i serveis, les zones climàtiques (cadascuna amb una textura diferent) i els exemplars de flora més destacats.




El projecte s’ha pogut realitzar gràcies a la col·laboració de l’IMD (Institut Municipal de Persones amb Discapacitat), les empreses Punts Suspensius i Grau Alcázar maquetes, i també amb l’assessorament dels tècnics i la direcció del Jardí Botànic de Barcelona. A més a més, per comprovar que la maqueta complia amb les necessitats d'aquests col·lectius, s'ha comptat amb representants de diverses entitats com l’ACIC (Associació Catalana per a la Integració del Cec/Cega).

El resultat és aquesta maqueta, que hem situat al vestíbul d’entrada del Jardí Botànic.

Per motius de seguretat i de prevenció de la Covid-19, actualment només podran tocar la maqueta les persones amb discapacitat visual amb l’acompanyament del personal del Jardí.

 

Marta Ponseti

Tècnica de programes públics

Museu de Ciències Naturals de Barcelona

dimarts, 24 de novembre de 2020

PLA D'ACCESSIBILITAT

 EL PLA D’ACESSIBILITAT DE MUSEUS, CENTRES I ESPAIS D'ARTS VISUALS DE CATALUNYA, GRAN PAS PER FER LA CULTURA ACCESSIBLE A TOTA LA CIUTADANIA


A finals de setembre 2020 es va aprovar el Pla d’Accessibilitat de Museus, Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya. Aquest pla és fruit del treball conjunt entre la Direcció General del Patrimoni Cultural i la Direcció General de Creació, Acció Territorial i Biblioteques. També s’ha anat de la mà d’experts en accessibilitat, així com del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.


©Emiliana Design Studio. Associació Down Lleida i Centre d'art la Panera 

El document pretén ser realista per tal que a mig termini (es presenta a quatre anys vista 2020-2024) els museus, centres i espais d’arts visuals de Catalunya puguin aconseguir l’accessibilitat universal d’acord amb el que marca la normativa vigent (Llei 13/2014, del 30 d’octubre, d’accessibilitat) així com el seu desplegament, el nou codi d’accessibilitat (projecte de Decret d’aprovació del Codi d’accessibilitat de Catalunya 2020).

El Pla s’ha configurat gràcies a l’esforç del treball participatiu elaborat des de febrer 2019, per part de tres grups: l’Equip de Coordinació del Pla (representants de les dues Direccions generals esmentades), una Comissió Institucional (directores generals) i una Comissió Tècnica (formada per expertes en l’àmbit de l’accessibilitat, tècniques d’accessibilitat de diferents museus, centres i espais d’arts visuals del territori català, professores d’universitats catalanes que fan recerca en accessibilitat, etc.).

A través de tres sessions: la primera sobre característiques dels equipaments, la segona sobre activitats i serveis accessibles i finalment, una tercera sobre comunicació accessible, es van treballar les problemàtiques i reptes existents així com els objectius i les actuacions del Pla. De les opinions i propostes recollides de les persones participants, es va realitzar un anàlisis qualitatiu que va donar pas a un primer esborrany del Pla.


©Anna Fàbrega, 2019  MACBA

Posteriorment, es van fer diferents reunions de contrast que van permetre recollir: aportacions del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, del nostre grup de treball sobre Museus i Accessibilitat, noves aportacions de la mateixa Comissió Tècnica i altres aportacions d’entrevistes individuals que es van realitzar amb persones expertes de l’àmbit.  Tot aquest procés ha permet crear un document coherent, obert a revisió i contrastat, fins arribar al document final del Pla.

Com tot Pla, el document consta d’objectius, diverses actuacions corresponents a cada objectiu i, finalment, indicadors per a poder avaluar cada una de les actuacions. El Pla també preveu plans anuals amb pressupost. 

 Els 5 objectius del Pla són:

1)                 1)  avaluar, diagnosticar i planificar l’accessibilitat universal en els equipaments (en una primera fase)

2)     promoure la formació i la sensibilització entre els professionals (en una segona fase)

3)     fomentar la millora de les instal·lacions per aconseguir l’accessibilitat universal (tercera fase)

4)     promoure, paral·lelament, el treball en xarxa per establir vincles i generar sinergies entre equipaments, compartir recursos i aprenentatges

5)     i difondre l'oferta accessible dels museus i els centres i espais d’arts visuals entre els professionals de l’àmbit i la ciutadania.

De les actuacions destacar-ne les següents:

  • sensibilitzar i formar als professionals de museus i equipaments patrimonials en accessibilitat universal,
  • establir una col·laboració estreta amb els centres d'estudis superiors perquè incorporin en els seus plans d'estudi formacions vinculades a la matèria.
  • oferir des de les institucions implicades l'assessorament i el suport tècnic i econòmic als equipaments per ajudar-los a implementar les accions de millora d'accessibilitat.
  • incorporar criteris específics a les subvencions i requeriments als convenis i contractes programa per impulsar la millora en accessibilitat als equipaments de tot el territori.
  • incentivar el vincle relacional amb les comunitats amb necessitats d'accessibilitat més properes a cada equipament per tal d'ajustar-se millor a la realitat local.
  • donar a conèixer i facilitar a la ciutadania l'oferta accessible dels equipaments a part de fomentar l'apropament d'aquests als diferents col·lectius a través dels diversos canals de comunicació existents

Finalment, es pretén anar fent seguiment de les actuacions del Pla a través de la Comissió Tècnica. El Pla d’Accessibilitat de Museus, Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya ha estat molt ben rebut entre les professionals del sector i existeix la voluntat de complir-se com a Pla de Govern. Un gran pas per tal d’aconseguir l’accessibilitat universal en els museus, centres i espais d’arts visuals de Catalunya.

Per a saber-ne més:

https://cultura.gencat.cat/ca/detall/Noticies/Pla-dAccessibilitat-de-Museus-i-Centres-i-Espais-dArts-Visuals-de-Catalunya-00002

https://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=673958

https://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/el_departament/normativa/entramit/projdecret/codiaccessibilitat/

Andrea Granell Querol

Consultora de projectes culturals

Suport a l’elaboració del

Pla d’Accessibilitat de Museus, Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya.

dilluns, 2 de novembre de 2020

DONAR RAONS PER L'ESPERANÇA

Trobades virtuals dels museus de la xarxa Apropa Cultura amb les entitats socials en temps de confinament

Situem-nos

La situació que ha generat la pandèmia de la Covid-19 planteja als museus i les entitats culturals una certa preocupació i sobretot posa sobre la taula nous reptes en relació a garantir la inclusió i l’accessibilitat a la cultura de les persones en situació de vulnerabilitat.

Quina era la inquietud?

La situació d’estar confinats a casa o als centres socials, bombardejats per un allau d’iniciatives i propostes culturals, artístiques, formatives i d’entreteniment segurament va provocar en algun moment un soroll interior, que contrastava terriblement amb el silenci que escoltàvem fora de les nostres quatre parets. Pensant en això se’ns van plantejar molts dubtes: quina seria la recepció de tota aquella oferta, quina era la seva utilitat real? Com arribava i quin ús se’n feia? Era accessible a tothom? Era pertinent?  

Plantegem com acostar-nos a la realitat que s’estava vivint

Per aquesta raó, Apropa Cultura i el Museu Nacional d’Art de Catalunya es van proposar desenvolupar un programa de reunions virtuals on hi participessin els museus i les entitats culturals de la xarxa Apropa Cultura i una selecció d’entitats socials amb la voluntat de crear espais, sobretot d’escolta, on compartir i treballar en xarxa durant els dies de confinament.




Organitzem les trobades

S’organitzaren una sèrie de trobades que vàrem titular Donar raons per l’esperança, construir i ser constructives. Les reunions realitzades a través de la plataforma Zoom es van gravar per facilitar la posterior visualització; van ser moderades per Teresa González, cap del Departament d’Educació del Museu Nacional d’Art de Catalunya i Claudia Torner, coordinadora d’Apropa Cultura, els dies 3, 10 , 17 de juny i 15 de juliol de 2020.

A cada trobada es va convidar a quatre entitats diferents i es plantejava unes preguntes que havien de servir de detonants per a la conversa compartida entre el sector social i el cultural. Una darrera sessió va servir per posar en comú i recollir les propostes, necessitats i decisions relacionades amb els col·lectius en situació de vulnerabilitat.

Programa:

Trobada 1- Escoltem | Conversa amb l’àmbit social

Dimecres 3 de juny, de 16h a 18h 

Quines són les noves problemàtiques i necessitats dels col·lectius socials sorgides en el context de la crisi sanitària? Com legitimem la tasca que fem els museus i les entitats culturals i com podem ser útils i rellevants en moments de crisi? 

Vàrem comptar amb la participació de professionals de l’àmbit social que treballen amb col·lectius en situació de vulnerabilitat:

·        Carla Rigol d’Hèlia Dones.

·        Chema Martín d’Aspace Badalona i Poblenou (Paràlisi cerebral i

                        Discapacitat intel·lectual)

·        Roger Fe del Centre d’Acollida Assís (Sense Llar)

·        Griselda Ginesta i la Maria Melgares de la Residència de Gent Gran

                        Ciutat de Sabadell.

Trobada 2 - Compartim | Conversa amb l’àmbit social

Dimecres 10 de juny, de 16h a 18h 

Quins usos dels continguts culturals en línia han fet les entitats socials durant el confinament? La nova relació amb els col·lectius vulnerables ha de ser només     digital? Com imaginem la versió expandida del museu que garanteixi la     seguretat, la cohesió social i l’equitat?

Vàrem comptar amb la participació dels següents professionals de l’àmbit social:

·        Marta Santamaria, directora d’acollida de CECAS. Ens explicarà l’experiència del centre de persones amb addiccions que han conviscut juntes durant el confinament.

·        Imma Usero, sotsdirectora del S.P.E. Kirikú, de joves i infants en situació de vulnerabilitat.

·        Marta Cuscó, coordinadora de l’àrea de creativitat de la Fundació Catalònia. Aquests mesos ha estat en primera fila en una residència de persones amb discapacitat intel·lectual.

·        Marta Delgadillo d’Activament, persones amb problemes de Salut Mental.

Trobada 3 – Construïm | Conversa amb els museus i centres culturals de     la xarxa Apropa Cultura

Dimecres 17 de juny, de 16h a 18h           

I ara què? Posada en comú de totes les propostes, necessitats i decisions relacionades amb els col·lectius en situació de vulnerabilitat.

 

Trobada 4 | Seguim en conversa

Dimecres 15 de juliol, de 16h a 18h

Vàrem comptar amb la participació de:

·        Ainoha Maicas, Unitat Psiquiàtrica Penitenciària de Catalunya del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu

·        Sanja Rahim, Fundació Migrastudium adreçada a persones migrades i refugiades

·        Aura Roig, Metzineres de dones que usen drogues en situació de vulnerabilitat extrema.

·        Jose Llorca, Fundació Friends de persones amb trastorn de l’espectre autista i Asperger.

Què sorgeix de les trobades:

Durant les reunions es varen recollir les necessitats, observacions i conclusions de les intervencions en un únic document titulat Horitzó 2020/23.

Les propostes recollides es van agrupar en 5 apartats:

1-     Equipaments culturals expandits: que fonamentalment recull dues maneres d’entendre el museu desplaçat: presencial i virtual fent èmfasi, en aquesta darrera manera, de tenir en compte la bretxa digital que pot aprofundir la desigualtat en l’accés a la cultura. 

2-     Formació: aprofundir en la formació tant dels educadors socials com dels educadors de les entitats culturals. Es destaquen dues línies de treball destinades als usuaris de les entitats socials: l’aprenentatge de la llengua de persones migrades i el disseny de tallers de socialització i capacitació social.

3-     Idees per a un nou enfocament de l’oferta d’activitats: es plantegen un munt de possibilitats però en totes elles es destaca que el canvi d’enfoc passa per la relació que s’estableix amb les entitats socials fent-los partícips i co-creadors. També es destaca  el potencial que tenen aquests entorns com a espais de cura, diàleg i escolta. 

4-     L’equipament radicalment acollidor: Crear espais dins dels equipaments per a la socialització com el que s’ha plantejat a l’Institut d’Art Contemporani de Boston en el seu Pla Estratègic “Radical welcome” i el Museu d’Art Contemporani de Chicago en la seva remodelació d’espais seguint el que es defineix com a “tercer espai”.

5-     Cessió d’espais per part dels equipament per a dur a terme i donar visibilitat els treballs que es desenvolupen en col·laboració o per a la formació pròpia dels educadors socials. 

Anem més enllà

A cada sessió hi varen assistir una mitjana de 15 persones de diferents museus de la xarxa Apropa Cultura. La valoració va ser molt positiva, considerant-ho un espai útil de trobada, formació i facilitador de vincles. Les persones assistents varen expressar el desig de continuar més enllà del període de confinament per seguir coneixent i escoltant les necessitats dels col·lectius i plantejar possibles respostes construïdes entre els museus, els centres culturals i les entitats socials. Per aquesta raó s’ha determinat organitzar una sessió al mes, oberta als museus de la xarxa Apropa Cultura i també als qui formen part de la Taula Museus i Accessibilitat.

Claudia Torner, Coordinadora d'Apropa Cultura

Teresa González, Referent d'Accessibilitat i Inclusió del Museu Nacional d'Art de Catalunya



dijous, 23 de juliol de 2020

RECOMANACIONS PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I SERVEIS ACCESSIBLES DURANT LA COVID-19


Aquest 2020 ha estat molt diferent per a tothom!  Això inclou als Museus, equipaments que, tot i els mesos de tancament, no han deixat de treballar per fer accessible la cultura i el patrimoni per a totes les persones, presencial o telemàticament. Volem i creiem que ningú ha de quedar o sentir-se exclòs, i que no hem de fer passos endarrere en l’accés a la cultura..



Des de la Taula de treball de Museus i Accessibilitat es van presentar unes recomanacions per complementar el Pla de Represa del Sector Cultural. Museus  aprovat el 3 de juliol de 2020 pel PROCICAT per emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial d’alt risc. Les recomanacions tenen com a objectiu  fer més acurada l’atenció a la diversitat als museus de Catalunya. En la mateixa línia, també es van oferir suggeriments per garantir serveis d’accessibilitat i inclusió per tal d’aconseguir un escenari d’equipaments patrimonials segurs, saludables i acollidors per a totes les persones, incloses les persones amb discapacitat i risc d’exclusió social.

dimarts, 7 de juliol de 2020

L'EXPOSICIÓ FEMINISMES

i les visites per a persones amb ALZHEIMER

El CCCB va tancar el passat 5 de gener del 2020  l’exposició “Feminismes” que reunia les exposicions «L’Avantguarda Feminista dels anys 70. Obres de la VERBUND COLLECTION, Viena» i «Coreografies del gènere» amb obres creades en els darrers anys, totes elles amb un caràcter trencador i reivindicatiu.

Potser no és una exposició fàcil per al nostre públic, en el sentit que les peces presentades tenen un contingut  molt directe  i contundent. Són obres sense prejudicis i que, mentre preparàvem les visites, ens portaven a plantejar-nos si eren obres adients per totes les formes de mirar i totes les sensibilitats. Tot i això, vàrem decidir oferir visites per a persones amb demència a l’exposició de Feminismes.

 L’equip del CCCB programa Alzheimer aplega dues generacions diferents i tres punts de vista diversos . És un dels avantatges de treballar en equip. La Susana Garcia és qui sol fer les visites del que anomenem l’ADN de l’exposició. Fa el discurs de la visita segons el guió expositiu i es manté en l’explicació de l’obra, creant així un ordre en l’activitat. La Tere Perez, mentrestant, va fent intervencions per crear ponts entre l’obra que estem veient i la vida quotidiana, present i passada, tant dels assistents com de nosaltres mateixes.

 En les visites a aquesta exposició, com és habitual, les experiències varien d’un grup a l’altre. Normalment les dones reben bastant bé les premisses bàsiques de l’exposició. Pel que fa als homes, la seva recepció ha anat variant d’unes visites a d’altres. Els nostres usuaris pertanyen, a més, a una generació que ha viscut una vida intensa, han viscut els canvis socials generats per la primera onada de feminisme. Però també cal tenir en compte que han tingut una educació que els ha transmès un cert tipus d’autocensura de caràcter moral que, de vegades, han assimilat com a pròpia. El tema podria arribar a ser polèmic i cal prestar atenció.

 Així doncs, hem tingut anècdotes com la d’un grup en el qual només hi havia un home que havia tingut una història personal i laboral de caire artístic. D’entrada, aquest fet ens va semblar que seria una persona progressista, però no va ser així. Les seves reaccions van ser més aviat retrògrades. Quan li vam demanar què opinava del feminisme, ens va respondre: “si són joves i guapes molt bé, que vinguin, si són velles no, que no caminen”, quan en el seu grup de companyes alguna no caminava massa be.

 De vegades el llenguatge reflecteix en part aquesta autocensura de la qual parlàvem. Per exemple, davant d’una obra on l’artista es representa a sí mateixa com diferents tipus de dona (núvia, mare, estudiant, mestressa de casa, prostituta...) amb un dels grups, cap de les dones no va dir la paraula prostituta. Parlen de dona sexi, de treballadora d’una sala de festes, fins i tot mencionen el Molino. Davant d’aquesta menció al Molino, aprofitem també per demanar si algú va anar-hi mai. Un dels homes hi havia anat molts cops mentre que les dones, en la gran majoria dels casos mai no hi havien anat. El Molino era una sala de festes molt popular però amb fama de “chabacana” i no totes les senyores de l’època hi volien anar.

 Al llarg del recorregut hem escollit uns punts precisos on aturar-nos, però algunes de les visitants aprofiten per mirar altres obres que els hi criden l’atenció.

 En acabar una de les visites, la directora del centre de dia que ens va visitar n’estava contenta del resultat. Ens va explicar que, en un primer comunicat a les famílies, es va indicar el nom de l’exposició Feminismes, i no fou rebut de forma entusiasta. En el segon comunicat van obviar el relat del contingut i van posar l’èmfasi en la sortida mateixa. Hem constatat que els familiars en el seu afany de cuidar i preservar les persones amb la malaltia, el que fan  sovint és limitar-la. Aquesta directora ens insistia en el fet que pretén no infantilitzar els seus usuaris i que aquest tipus d’activitat és tan adient com d’altres.

 Reflexions:

- Les artistes que van crear aquestes obres als anys 70 tenen la mateixa edat de les nostres visitants, aquest paral·lelisme ens fa pensar en els diferents situacions  de les dones que hi havia en aquell moment i que  s’han mantingut en el temps. La majoria  de les dones que van assistir a la visita també es consideraven reivindicatives i segur que van fer la seva revolució i van ajudar a la milloria de la situació de la dona.

- Moltes vegades les exposicions que hem d’explicar representen un repte per a les persones amb les que fem les visites però hem d’intentar fer-les i agraïm que els centres de dia que  decideixin apostar per aquestes sortides.

- Aquesta exposició ha coincidit amb la mostra itinerant de l’ODA “ELOGI del Malentès”, en la mateixa temàtica  de feminismes , de la que també hem fet l’assessorament. En la visita de Can Palauet de Mataró una de las usuàries a partir de la obra de Núria Güell , va explicar espontàniament  una problemàtica de assetjament sexual de jove en el camí de casa a la fàbrica i com las companyes es van organitzar per ajudar-se.


Tere Pérez
RRPP / Protocol
Servei de Comunicació
Programa Alzheimer
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona