FOTOMEMÒRIES

LA FOTOGRAFIA QUE DESPERTA EL RECORD

Per tal d’ampliar la vessant social dels Museus de Sant Cugat, el passat mes de febrer es va inaugurar el projecte Fotomemòries al Claustre del Monestir. L’objectiu principal d’aquesta proposta és la de millorar la qualitat de vida de persones afectades per malalties neurodegeneratives, i més concretament l’Alzheimer, mitjançant l’ús de la fotografia.
Per a fer-ho possible, es compta amb la implicació directa de l’Associació de familiars afectats per l’Alzheimer, amb seu a Sant Cugat del Vallès, associació que deriva aquelles persones usuàries que poden ser beneficiàries del projecte. 

Fotomemòries és un projecte que camina des del 2016, de la mà de les fotògrafes i docents, Montse Casas i Eugènia Ortiz des del col·lectiu que conformen: CliCme·PetitesExperiènciesFotogràfiques. Amb la voluntat d'utilitzar la fotografia per a oferir un espai i donar veu als/les maletes d'Alzheimer o Parkinson.
Donat el potencial de les imatges, com a realitat que provoca la memòria instantàniament, remet a un lloc o estat, persona, sentiment o emoció de forma directa, i com a llenguatge universal, que tothom entén i integra amb facilitat, vam pensar que podíem construir amb ells un diàleg i una pràctica fotogràfica interessant. Al llarg de les sessions realitzades, hem constatat que la fotografia revifa la memòria i el record: n'hi ha prou amb mirar detingudament una fotografia del passat, perquè immediatament aparegui una part de la història que tots portem dins.

Som conscients que no podem modificar la realitat de la seva malaltia, però si millorar i minorar la vivència que d'ella tenen els pacients i a vegades els seus familiars en l'entorn del Centre.

Treballar amb els seus àlbums familiars reforça la seva relació del passat amb el present, hem pogut constatar que els fa feliços poder compartir les seves vivències, cançons de bressol, cançons d'infància, jocs, família, records sorgits en mirar i observar detingudament les seves imatges. Les sessions de treball ajuden a reconstruir les seves fotografies.

Aquesta magnífica experiència i els tallers que estem realitzant són una demostració palpable del gran poder emotiu de la fotografia i el vincle que suposen aquestes emocions amb l'evocació del record. La fotografia és primordialment un mitjà per conservar un record en imatges, però a la vegada és molt més que això, és un estímul dinàmic per a la compressió, l'associació i interconnexió de conceptes, d'idees, d'experiències i, fins i tot, és punt de partida per incentivar la imaginació. Aquesta interpretació de la fotografia com a font per a la memòria ens sembla més suggeridora que la idea de seguir potenciant el sentiment nostàlgic, del que, d'altra banda, cap fotografia es pot desprendre.

Col·laborar en aquest projecte els fa sentir útils i una mica més integrats en aquesta societat, cedir-los un espai i donar-los la paraula reforça el seu estat d'ànim. Gràcies a aquests tallers, on la metodologia principal és fer recordar als pacients, situacions del passat, poden explicar experiències que han viscut, i així, mitjançant aquests records, afermar la seva identitat. Per a això és molt important recórrer a la memòria emocional, ja que aquesta és la que tenim més arrelada.

Aquest treball és possible també gràcies a la implicació directa de l'arxiu municipal qui, gràcies al suport dels seus tècnics, realitza un treball de selecció de fotografies antigues del municipi, a partir de les quals es treballa el vincle amb el lloc i els records que neixen a partir de les imatges. 

Actualment estem realitzant el projecte Fotomemòries amb l'Associació de Familiars Malalts d'Alzheimer, AFA Vallès Occidental, a Sant Cugat del Vallès, amb un total de 16 homes i dones.


Eugènia Ortiz i Món Casas

Petites Experiències Fotogràfiques

Helena Minuesa
Accessibilitat cultural

Museus de Sant Cugat- Ajuntament de Sant Cugat  

 

 

 

 

LES ESSÈNCIES DEL MUSEU

Xilografies, la fusta feta imatge, és una exposició itinerant produïda per la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, amb l’objectiu de implicar museus de diferents tipologies mitjançant una temàtica transversal. Aquesta exposició està centrada en el món de les xilografies, instrument de treball dels antics impressors. Les xilografies constitueixen per si soles una font documental històrica de primera mà, ens il·lustra sobre moda, música, instruments, oficis, costums, tradicions, festes, cultura popular i religiosa de la societat preindustrial de Catalunya.
Com en d’altres exposicions temporals accessibles, la Xarxa de Museus Locals, ha implementat diverses canals de comunicació a fi de facilitar la seva lectura a tots els visitants.
En aquesta línia, l’exposició compta amb vídeos vinculats a codis QR,  en llengua de signes (per a la comunitat sorda signant), subtitulats (per a la comunitat sorda oralista) i amb locució que li atorguen un plus d’usabilitat. (www.youtube.com/user/LaMiradaTactil).
D’altra banda s’han dissenyat relleus tàctils de xilografies en fusta i s’ha confeccionat un guió amb macro caràcters, braille i làmines en relleu que faciliten l’accés als continguts de l’exposició a la comunitat amb dificultats visuals i ceguesa.
De les 64 xilogràfies presentades, els visitants invidents poden interpretar sis repliques engrandides en fusta. Cada àmbit disposa d‘un espai tàctil amb materials i objectes relatius a la construcció, l’entorn natural, els oficis, la impressió, així com una selecció de cançons populars dels oficis.
En la mateixa línia de treball, la novetat,  ha estat la incorporació d’un plus interpretatiu centrat en el sentit olfactiu. Així doncs, en la guia del visitant pels visitants amb dificultat visual, s’inclouen fragàncies i essències que potencien i enriqueixen el mon imaginari dels oficis (músic, aiguader, caçador i puntaire).
Els aromes han estat produïts en funció de dos variables interpretatives: la primera fa referencia a l’entorn, és a dir,  podem recrear un estímul que ens evoca a l’ espai de treball del propi ofici i, com a segona opció, interpretar l’olor de les matèries primeres. La barreja d’ambdues ens recrea un element envolvent molt  suggeridor.
La introducció o incorporació de l’experiència olfactiva a l’exposició, sens dubte, contribueix a la creació mental d’espais simbòlics. Es tracta d’aprofitar l’efecte multiplicador dels sentits combinats, per aproximar-se, de forma indirecte, a la percepció que s’obté a través d’una experiència merament visual.
Un dels requisits a l’hora d’abordar aquesta estratègia comunicativa ha estat el de voler crear experiències olfactives positives, poètiques i agradables.
Els visitants amb ceguesa podran quedar-se els sobres amb les fragàncies com a record d’aquesta exposició.
Finalment, comentar que la guia del visitant inclou una referència sobre els diferents matisos amb els que han estat confeccionades les diferents fragàncies, així facilitem la identificació en el reconeixement de l'exploració olfactiva, com si es tractés d'un tast de vi.
Els resultats són molt agradables, ja que les essències, d’alta qualitat, són veritables obres sensorials.
Aquest projecte ha estat possible gracies a la col·laboració i l'assessorament de la Federació de Sords de Catalunya (FESOCA) que ha produït els vídeos; del Servei Bibliogràfic de l'ONCE Barcelona, que ha realitzat els guions del visitant en macro caràcter i llenguatge Braille; de Sandra Iruela, de l'empresa Sandir i de Meri Virgili Omuses. Barcelona per les seves aportacions en els delits olfactius de nova creació que s’han incorporat a l’exposició. A tots ells, el nostre agraïment per contribuir a fer de la cultura un motiu d’integració.

Lluís Rius Font
Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona

Josep M. Llop Rigol
Àrea d’Atenció a les Persones, Diputació de Barcelona

ALGUNES CONSIDERACIONS SOBRE L'ACCESSIBILITAT ALS MUSEUS

Actualment quan parlem d’accessibilitat als museus, ens referim a molt més que a la possibilitat física d’accedir-hi, a molt més que a la adequació d’espais perquè s’hi pugui circular fàcilment.

Actualment accessibilitat és inclusió, és un museu per a tothom. Un museu on les persones amb capacitats diverses trobin una oferta cultural que els resulti interessant.

Un museu per a les famílies, per als amants de l’art, per a gent de diverses cultures. Un museu abastable amb tots els sentits, de manera que si te’n falta algun se t’ofereixi la possibilitat de gaudir-lo d’una altra manera.

L’accessibilitat és pensar exposicions que puguin emocionar un públic molt divers. És oferir activitats complementàries que siguin experiències vives. Accessibilitat és trobar la millor manera de comunicar-nos amb les persones.

Parlar d’accessibilitat és parlar de disseny universal, d’exposicions creades perquè tothom les pugui gaudir, amb mobiliari accessible, amb textos comprensibles, amb zones de descans i amb recursos tàctils, sonors i visuals.

L’accessibilitat no és un concepte nou en el món cultural, però si que és cert que és un propòsit recent en la majoria dels museus. L’accessibilitat està legislada (Llei 13/214 de 30 d’octubre de 2013), però encara no s’han aplicat sancions. Hi ha un temps de marge, un temps per actuar sense aturar-nos.

Finalment, assenyalar que l’lCOM (International Council of Museums) defineix el museu com «una institució al servei de la societat i oberta al públic, que adquireix, conserva, estudia, exposa i difon el patrimoni, amb finalitat d’estudi, educació i oci». Aquest compromís envers la societat ja es recull clarament en la Responsabilitat Social Corporativa de molts equipaments, i és l’eix vertebrador d’una tendència irreversible cap a la inclusió cultural a la qual la Fundació Joan Miró, clarament, es vol afegir, i que cap museu hauria d’ignorar.

Montse Quer
Departament educatiu

Fundació Joan Miró

MEMÒRIA OLÍMPICA

Susana Pérez Testor impulsa un projecte “Aprenentatge i Servei” a la Universitat Ramon Llull dirigit a promoure activitats formatives per tractar persones amb un estadi incipient de la malaltia d’Alzheimer. Per dur-ho a terme, compta amb el suport de Pilar Aceituno, Terapeuta Ocupacional de l’AFAB (Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer de Barcelona) i el CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona). Cada curs s’escull un tema que emmarca l’activitat i el passat curs 2016-2017 es va triar la celebració dels 25 anys de Barcelona’92.

Des de la Fundació Barcelona Olímpica vam col·laborar en el desenvolupament de l’activitat durant aquest curs i els vam convidar a veure l’exposició “Aquell estiu del’92” dedicada als Jocs Olímpics de Barcelona. Aquesta exposició compta amb diferents elements interactius del tipus “hands on” així com fotografies de les cerimònies d’inauguració i cloenda, a part d’imatges d’esportistes i les mascotes Cobi i Petra. Entre les diferents propostes de l’exposició destacava un mòdul de grans dimensions amb diferents plafons que permetien jugar al joc de les parelles. Diversos plafons de forma quadrada, subjectes a un eix vertical que els permetia girar completament en el pla vertical. Els plafons mostraven, en una de les seves cares o bé una fotografia de 1992 amb persones practicant esport, o bé el pictograma d’un esport. Els pictogrames representaven esports que figurava en alguna de les fotografies. La proposta del moble, doncs, era una versió d’un joc de parelles en el qual calia relacionar un esport i una fotografia. L’eix de cada plafó permetia tornar a girar els plafons per tornar a ocultar les imatges o bé per reiniciar el joc.

 Des de la vessant social del museu és molt agradable veure com els visitants s’apropien del contingut per adaptar-lo als propis requeriments. Pilar Aceituno va iniciar el joc deixant al descobert tots els plafons i asseient els residents de l’AFAB que realitzaven la visita a l’entorn del moble. Posant al descobert totes les fotografies i il·lustracions va convertir un joc de parelles en un joc de relació preguntant quins esports hi havia representats i quin pictograma li corresponia. La pregunta podia portar a comentaris sobre esportistes, música i altres records sobre l’àmbit de l’esport.

 Segurament la voluntat d’aquest escrit és únicament animar tothom qui el llegeixi a posar fil a l’agulla, començant per un col·lectiu amb ganes d’arrencar un projecte en comú. La resta de ben segur que anirà sorgint. Potser és cert que en un principi no teníem gaire clar per on començar, de fet ara encara tenim la mateixa sensació, però poc a poc les coses van prenent forma i pot donar-se el cas que siguin els col·lectius els que s’acabin apropant al museu i el facin seu.

 

Pilar Aceituno – tocupacional@afab-bcn.org

Susana Pérez Testor – susanapt@banquerna.url.edu

Vàngelis Villar – vvillar@fbolimpica.es

PROGRAMES PER A PERSONES AMB AUTISME AL MUSEU BLAU

El Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) és un trastorn neurològic que afecta la percepció i al processament de la informació. Es presenta amb una prevalença d’1 de cada 100 naixements. El diagnòstic inclou un col·lectiu molt divers de persones que mostren una alteració significativa en el desenvolupament de les habilitats de comunicació, llenguatge i relació social, sent un trastorn permanent que persisteix al llarg de la vida. Les persones amb TEA són ciutadans de ple dret especialment vulnerables per la seva diversitat pel que és important garantir els suports necessaris en tots els àmbits per a la inclusió educativa, laboral i social.

El Museu de Ciències Naturals de Barcelona ha signat un conveni amb l’Associació Aprenem, una associació que va néixer per iniciativa d’un grup de famílies amb l’objectiu de reivindicar els drets dels seus fills i filles i per defensar una atenció adequada a la seva especificitat. Entre els objectius de l’Associació, es troba promoure la inclusió escolar, laboral i social així com  la vida independent de les persones amb TEA i oferir a les famílies suport i acompanyament.

Fruit de la col·laboració entre l’Associació i el Museu, s’han produït les primeres icones que té el Museu adreçades a persones amb autisme. Aquestes s’han situat a l’entrada d’un  espai molt especial, el Niu de Ciència, un espai destinat a escoles i  les famílies, per infants de 0 a 6 anys, que té com a objectiu promoure i, sobretot, gaudir de la ciència a través de la descoberta, l’activitat espontània i el joc. Així mateix s’ha elaborat un document visual que l’educador/a projecta perquè les persones amb autisme que participin en tallers del Niu de Ciència entenguin què és i que s’hi pot fer.

1. Imatges del document que l'educador/a projecta quan es fan tallers dirigits a persones amb autisme

2. Icones situades a l'entrada del Niu de Ciencia

Marta Ponseti
Programes Públics
Museu Blau

POSTALS D'UN VIATGE

Càpsula participativa a la Fundació Antoni Tàpies

 

El Programa AlterArte del Centre de Formació i Prevenció de Mataró, amb la participació del programa Expressar-te de la Fundació Els Tres Turons de Barcelona, va iniciar una col·laboració amb la Fundació Antoni Tàpies l’any 2013 per tal de portar a terme un projecte artístic participatiu. 

Aquest projecte consisteix en un programa artístic, educatiu i comunitari per a la Salut Mental, obert a usuaris de tots dos serveis, i estructurat en càpsules temàtiques centrades en les obres i els artistes que formen part del programa expositiu del Museu. 

Aquesta activitat es realitza en espais concrets tant del museu com de la ciutat. L'objectiu és, d'una banda, incentivar la manipulació de l'art per part dels participants com a via per a integrar-se en la comunitat i, d'altra, sensibilitzar a la comunitat mitjançant les intervencions artístiques als espais públics envers l'àmbit de la salut mental. D'aquesta manera, aquesta tipologia de projecte possibilita treballar en l'àmbit social, cultural i terapèutic.

En l’àmbit social, possibilitant activitats amb una funció social-comunitària reconeguda i diferenciada de l’estereotip que es té del malalt mental.

En l’àmbit cultural, afavorint l’enriquiment individual en coneixements i aprenentatges facilitant l’intercanvi de sabers entre el món sanitari i el cultural.

En l’àmbit terapèutic, potenciant la integració social i el desenvolupament de l’expressió i la creativitat de l’individu.

En aquesta ocasió el projecte es va centrar en l’exposició “Diumenge“ de l’artista Oriol Vilanova. La càpsula va constar de 4 sessions. La primera, portada a terme el dia 23 de febrer de 2017, va consistir en una visita a l’exposició i les següents, realitzades els dies 9, 16 i 23 de març, es van dedicar a realitzar tallers creatius en el mateix museu així com al muntatge de l’exposició dels treballs finals, al tancament i a la valoració de la càpsula.

La proposta creativa va partir de l'objecte-postal, que Oriol Vilanova utilitza per a la seva exposició, reflexionant entorn el concepte i verbalitzant tot allò en què ens fa pensar “una postal”. En una imatge mostrem el que hem vist, el que veiem, paisatges i coses curioses, allò que ens agrada o sorprèn, fent-ne també partícip a l’altre d’allò que vivim. En una postal hi trobem part d’històries viscudes, bé nostres o dels altres i, també, records i testimonis de fragments de vida.

En aquesta càpsula hem proposat un treball plàstic a partir de postals que cada participant ha portat de casa seva. Aquestes postals ens van permetre parlar de les imatges, dels llocs, dels paisatges o dels objectes. Vam poder parlar del que vèiem a les imatges però, també, vam poder imaginar quines podien ser les històries viscudes que hi havia darrere de les imatges, qui i per a qui s'havien escrit i enviat.

La proposta creativa va consistir en la creació d'un viatge imaginari o d'una història personal explicada a partir de les postals. Durant les 4 sessions de la càpsula els participants van poder intervenir en les postals afegint elements, esborrant, pintant, donant noves formes i continguts a les antigues postals per crear-ne de noves. Es van utilitzar tècniques com ara el collage i la pintura així com l'escriptura per tal de construir les imatges del nostre viatge imaginari.

Cada persona va treballar de forma individual una sèrie de tres o quatre postals construint una història amb un fil conductor segons la seva història personal, la seva experiència de vida i els seus records. El resultat va ser molt divers tant pel que fa al contingut com per l'estil plàstic emprat però tots els resultats van ser únics i amb un alt nivell de creativitat i d'originalitat.

Durant el procés de treball al taller es va viure un clima relaxat, de concentració, de respecte vers el treball dels altres, de col·laboració, en definitiva de bon rotllo entre les persones  participants, tot i que no es coneixien entre ells. De manera que l'experiència va ser molt enriquidora per a tots.

El procés va finalitzar amb l'organització d'una exposició al museu. Cada participant va poder mostrar la seva sèrie de postals i va poder explicar al públic assistent a la inauguració de la mostra quina era la història relatada visualment a través de les seves postals. L'objectiu va ser fer visible l'autoria dels treballs donant la veu als seus creadors per tal d'establir un diàleg i un intercanvi amb el públic assistent. Aquesta experiència va culminar tot el procés de treball. L'exposició va romandre oberta al públic de manera gratuïta durant quatre dies més al museu amb la intenció de difondre el projecte.

Per últim, els dos centres participants, agraeixen a la Fundació Antoni Tàpies, al seu director Carles Guerra, que va estar present obrint l’exposició i comentat els treballs, i en especial a Rosa Eva Campo, coordinadora dels projectes educatius, que ens va acompanyar en tot aquest procés, per la seva paciència, ajuda i implicació i, sobretot, per facilitar que persones del col·lectiu de malalts mentals es facin visibles amb la seva obra, tan sovint invisibles per la societat.

De la mateixa manera, els responsables del museu se senten agraït per haver tingut l'ocasió de créixer amb aquesta experiència.

Ha estat un plaer i un luxe treballar junts. Gràcies també a tots els participants!

Montse Rigol: Programa AlterArte del Centre de Formació i Prevenció de Mataró
Isabel Escribano: Programa Expressar-te de la Fundació Els Tres Turons de Barcelona
Rosa Eva Campo: Coordinació projectes educatius de la Fundació Antoni Tàpies