divendres, 25 de maig de 2018

EL PALAU GÜELL, NOVA VISITA ADAPTADA


L'accés a la cultura és un dret universal i les institucions públiques tenen la responsabilitat de garantir-lo. En aquest sentit els museus, monuments i els agents implicats han de ser impulsors de les bones pràctiques, una de les quals és l'atenció a la diversitat i l'altra, entre moltes més, la de facilitar l'accés a les persones amb discapacitat.

 El Palau Güell, és un monument obert i accessible, en el que la museografia és l'arquitectura per se, a més dels materials amb els quals va ser construït i decorat. Aquesta particularitat ofereix un ampli espectre  de possibilitats i facilita la transmissió sensorial dels continguts a grups de visitants que requereixen especial atenció visual, auditiva o cognitiva.

Entre els projectes d'accessibilitat endegats el 2017 des de l'àmbit de la visita pública del, destaca la realització d'una nova visita guiada i adaptada per a persones amb dificultats de visió. Consisteix en un itinerari sensorial per les diferents estances del Palau. La majoria dels elements constructius i decoratius de l'edifici permeten l'observació a través del tacte: la pedra del Garraf, material fet servir a parets i elements de sustentació, els vitralls policromats, les rajoles de ceràmica dels sostres i xemeneies, les portes i finestres de fusta o la forja de ferro de reixes, baranes i ornaments múltiples. Per a complementar l'explicació i la percepció tàctil dels elements originals s'han produït una sèrie de materials inclusius, entre els quals cal destacar la maqueta de l'edifici, confeccionada per l'escultora tàctil Ana María Marín. A més s'han fet còpies de les llambordes de fusta del terra de la planta baixa o una reproducció d'un dels teginats de la planta noble.

Malgrat que quasi tots els materials permeten la seva observació mitjançant el tacte, n'hi ha alguns que no són accessibles, com ara els enteixinats de fusta. El preciosisme de l'arquitectura d'armar, la seva bellesa i singularitat fan que siguin un dels detalls constructius més admirats pers usuaris. Per aquest motiu s'ha elaborat una reproducció a escala d'un mòdul del sostre de l'avantsala del primer pis. El cassetó, fabricat mitjançant un treball artesanal per l'ebenista Jaume Fontbernat, està fet de fusta d'eucaliptus amb detalls ornamentals de ferro, idèntic a l'original.

La visita El Palau Güell accessible, es va inaugurar el 22 de febrer d'enguany. Actualment la visita guiada, de tarifa reduïda i l'acompanyament gratis, s'ofereix a petició dels interessats, tant a particulars com a associacions de persones amb discapacitat visual.

A més d'aquesta visita i els materials tàctils esmentats, la visita pública compleix amb els requisits d'accessibilitat per a persones amb discapacitat motriu, auditiva o visual. Els usuaris amb problemes de mobilitat disposen d'un ascensor adaptat que arriba fins a la planta de les golfes. Així mateix hi ha a disposició del públic una cadira de rodes. Les audioguies, incloses amb el preu de l'entrada, són accessibles tant l'aparell en si com els continguts, ja que contenen el text audiodescrit en català i castellà. Les sinoguies en català i castellà, estan disponibles en tauletes digitals. Els usuaris que ho necessitin tenen bucles coclears per poder seguir les visites radioguiades. L'audiovisual que es projecta a l'anomenada cambra blava, també està narrat amb signes. Pel que fa al guiatge, el personal té formació en el llenguatge de signes. Així mateix i com a materials d'ús hi ha plànols tàctils i lupes d'augment. L'entrada de gossos pigall és autoritzada.

Malgrat que hi ha molta feina feta encara tenim tasques pendents pel que fa a l'accés universal al Palau. Entre altres escomeses, volem adaptar el material de difusió a escriptura, projecte amb el qual hem començat a treballar. Així mateix, tenim la intenció de proposar visites per a col·lectius de persones amb discapacitat cognitiva, que esperem dur a terme ben aviat.


Maria Gràcia Salvà
Visita pública i accesibilitat
Palau Güell. Diputació de Barcelona

dimarts, 20 de març de 2018

FOTOMEMÒRIES

LA FOTOGRAFIA QUE DESPERTA EL RECORD


Per tal d’ampliar la vessant social dels Museus de Sant Cugat, el passat mes de febrer es va inaugurar el projecte Fotomemòries al Claustre del Monestir. L’objectiu principal d’aquesta proposta és la de millorar la qualitat de vida de persones afectades per malalties neurodegeneratives, i més concretament l’Alzheimer, mitjançant l’ús de la fotografia.
Per a fer-ho possible, es compta amb la implicació directa de l’Associació de familiars afectats per l’Alzheimer, amb seu a Sant Cugat del Vallès, associació que deriva aquelles persones usuàries que poden ser beneficiàries del projecte. 
Fotomemòries és un projecte que camina des del 2016, de la mà de les fotògrafes i docents, Montse Casas i Eugènia Ortiz des del col·lectiu que conformen: CliCme·PetitesExperiènciesFotogràfiques. Amb la voluntat d'utilitzar la fotografia per a oferir un espai i donar veu als/les maletes d'Alzheimer o Parkinson.
Donat el potencial de les imatges, com a realitat que provoca la memòria instantàniament, remet a un lloc o estat, persona, sentiment o emoció de forma directa, i com a llenguatge universal, que tothom entén i integra amb facilitat, vam pensar que podíem construir amb ells un diàleg i una pràctica fotogràfica interessant. Al llarg de les sessions realitzades, hem constatat que la fotografia revifa la memòria i el record: n'hi ha prou amb mirar detingudament una fotografia del passat, perquè immediatament aparegui una part de la història que tots portem dins.
Som conscients que no podem modificar la realitat de la seva malaltia, però si millorar i minorar la vivència que d'ella tenen els pacients i a vegades els seus familiars en l'entorn del Centre.
Treballar amb els seus àlbums familiars reforça la seva relació del passat amb el present, hem pogut constatar que els fa feliços poder compartir les seves vivències, cançons de bressol, cançons d'infància, jocs, família, records sorgits en mirar i observar detingudament les seves imatges. Les sessions de treball ajuden a reconstruir les seves fotografies.
Aquesta magnífica experiència i els tallers que estem realitzant són una demostració palpable del gran poder emotiu de la fotografia i el vincle que suposen aquestes emocions amb l'evocació del record. La fotografia és primordialment un mitjà per conservar un record en imatges, però a la vegada és molt més que això, és un estímul dinàmic per a la compressió, l'associació i interconnexió de conceptes, d'idees, d'experiències i, fins i tot, és punt de partida per incentivar la imaginació. Aquesta interpretació de la fotografia com a font per a la memòria ens sembla més suggeridora que la idea de seguir potenciant el sentiment nostàlgic, del que, d'altra banda, cap fotografia es pot desprendre.
Col·laborar en aquest projecte els fa sentir útils i una mica més integrats en aquesta societat, cedir-los un espai i donar-los la paraula reforça el seu estat d'ànim. Gràcies a aquests tallers, on la metodologia principal és fer recordar als pacients, situacions del passat, poden explicar experiències que han viscut, i així, mitjançant aquests records, afermar la seva identitat. Per a això és molt important recórrer a la memòria emocional, ja que aquesta és la que tenim més arrelada.
Aquest treball és possible també gràcies a la implicació directa de l'arxiu municipal qui, gràcies al suport dels seus tècnics, realitza un treball de selecció de fotografies antigues del municipi, a partir de les quals es treballa el vincle amb el lloc i els records que neixen a partir de les imatges. 
Actualment estem realitzant el projecte Fotomemòries amb l'Associació de Familiars Malalts d'Alzheimer, AFA Vallès Occidental, a Sant Cugat del Vallès, amb un total de 16 homes i dones.


Eugènia Ortiz i Món Casas
Petites Experiències Fotogràfiques

Helena Minuesa
Accessibilitat cultural
Museus de Sant Cugat- Ajuntament de Sant Cugat  

 

 

 

 

dilluns, 5 de març de 2018

LES ESSÈNCIES DEL MUSEU


Xilografies, la fusta feta imatge, és una exposició itinerant produïda per la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, amb l’objectiu de implicar museus de diferents tipologies mitjançant una temàtica transversal. Aquesta exposició està centrada en el món de les xilografies, instrument de treball dels antics impressors. Les xilografies constitueixen per si soles una font documental històrica de primera mà, ens il·lustra sobre moda, música, instruments, oficis, costums, tradicions, festes, cultura popular i religiosa de la societat preindustrial de Catalunya.
Com en d’altres exposicions temporals accessibles, la Xarxa de Museus Locals, ha implementat diverses canals de comunicació a fi de facilitar la seva lectura a tots els visitants.
En aquesta línia, l’exposició compta amb vídeos vinculats a codis QR,  en llengua de signes (per a la comunitat sorda signant), subtitulats (per a la comunitat sorda oralista) i amb locució que li atorguen un plus d’usabilitat. (www.youtube.com/user/LaMiradaTactil).
D’altra banda s’han dissenyat relleus tàctils de xilografies en fusta i s’ha confeccionat un guió amb macro caràcters, braille i làmines en relleu que faciliten l’accés als continguts de l’exposició a la comunitat amb dificultats visuals i ceguesa.
De les 64 xilogràfies presentades, els visitants invidents poden interpretar sis repliques engrandides en fusta. Cada àmbit disposa d‘un espai tàctil amb materials i objectes relatius a la construcció, l’entorn natural, els oficis, la impressió, així com una selecció de cançons populars dels oficis.
En la mateixa línia de treball, la novetat,  ha estat la incorporació d’un plus interpretatiu centrat en el sentit olfactiu. Així doncs, en la guia del visitant pels visitants amb dificultat visual, s’inclouen fragàncies i essències que potencien i enriqueixen el mon imaginari dels oficis (músic, aiguader, caçador i puntaire).
Els aromes han estat produïts en funció de dos variables interpretatives: la primera fa referencia a l’entorn, és a dir,  podem recrear un estímul que ens evoca a l’ espai de treball del propi ofici i, com a segona opció, interpretar l’olor de les matèries primeres. La barreja d’ambdues ens recrea un element envolvent molt  suggeridor.
La introducció o incorporació de l’experiència olfactiva a l’exposició, sens dubte, contribueix a la creació mental d’espais simbòlics. Es tracta d’aprofitar l’efecte multiplicador dels sentits combinats, per aproximar-se, de forma indirecte, a la percepció que s’obté a través d’una experiència merament visual.
Un dels requisits a l’hora d’abordar aquesta estratègia comunicativa ha estat el de voler crear experiències olfactives positives, poètiques i agradables.
Els visitants amb ceguesa podran quedar-se els sobres amb les fragàncies com a record d’aquesta exposició.
Finalment, comentar que la guia del visitant inclou una referència sobre els diferents matisos amb els que han estat confeccionades les diferents fragàncies, així facilitem la identificació en el reconeixement de l'exploració olfactiva, com si es tractés d'un tast de vi.
Els resultats són molt agradables, ja que les essències, d’alta qualitat, són veritables obres sensorials.
Aquest projecte ha estat possible gracies a la col·laboració i l'assessorament de la Federació de Sords de Catalunya (FESOCA) que ha produït els vídeos; del Servei Bibliogràfic de l'ONCE Barcelona, que ha realitzat els guions del visitant en macro caràcter i llenguatge Braille; de Sandra Iruela, de l'empresa Sandir i de Meri Virgili Omuses. Barcelona per les seves aportacions en els delits olfactius de nova creació que s’han incorporat a l’exposició. A tots ells, el nostre agraïment per contribuir a fer de la cultura un motiu d’integració.
Lluís Rius Font
Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona
Josep M. Llop Rigol
Àrea d’Atenció a les Persones, Diputació de Barcelona

dilluns, 15 de gener de 2018

ALGUNES CONSIDERACIONS SOBRE L'ACCESSIBILITAT ALS MUSEUS


Actualment quan parlem d’accessibilitat als museus, ens referim a molt més que a la possibilitat física d’accedir-hi, a molt més que a la adequació d’espais perquè s’hi pugui circular fàcilment.

Actualment accessibilitat és inclusió, és un museu per a tothom. Un museu on les persones amb capacitats diverses trobin una oferta cultural que els resulti interessant.


Un museu per a les famílies, per als amants de l’art, per a gent de diverses cultures. Un museu abastable amb tots els sentits, de manera que si te’n falta algun se t’ofereixi la possibilitat de gaudir-lo d’una altra manera.

L’accessibilitat és pensar exposicions que puguin emocionar un públic molt divers. És oferir activitats complementàries que siguin experiències vives. Accessibilitat és trobar la millor manera de comunicar-nos amb les persones.

Parlar d’accessibilitat és parlar de disseny universal, d’exposicions creades perquè tothom les pugui gaudir, amb mobiliari accessible, amb textos comprensibles, amb zones de descans i amb recursos tàctils, sonors i visuals.

L’accessibilitat no és un concepte nou en el món cultural, però si que és cert que és un propòsit recent en la majoria dels museus. L’accessibilitat està legislada (Llei 13/214 de 30 d’octubre de 2013), però encara no s’han aplicat sancions. Hi ha un temps de marge, un temps per actuar sense aturar-nos.

Finalment, assenyalar que l’lCOM (International Council of Museums) defineix el museu com «una institució al servei de la societat i oberta al públic, que adquireix, conserva, estudia, exposa i difon el patrimoni, amb finalitat d’estudi, educació i oci». Aquest compromís envers la societat ja es recull clarament en la Responsabilitat Social Corporativa de molts equipaments, i és l’eix vertebrador d’una tendència irreversible cap a la inclusió cultural a la qual la Fundació Joan Miró, clarament, es vol afegir, i que cap museu hauria d’ignorar.


Montse Quer
Departament educatiu
Fundació Joan Miró



dimarts, 14 de novembre de 2017

MEMÒRIA OLÍMPICA


Susana Pérez Testor impulsa un projecte “Aprenentatge i Servei” a la Universitat Ramon Llull dirigit a promoure activitats formatives per tractar persones amb un estadi incipient de la malaltia d’Alzheimer. Per dur-ho a terme, compta amb el suport de Pilar Aceituno, Terapeuta Ocupacional de l’AFAB (Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer de Barcelona) i el CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona). Cada curs s’escull un tema que emmarca l’activitat i el passat curs 2016-2017 es va triar la celebració dels 25 anys de Barcelona’92.

Des de la Fundació Barcelona Olímpica vam col·laborar en el desenvolupament de l’activitat durant aquest curs i els vam convidar a veure l’exposició “Aquell estiu del’92” dedicada als Jocs Olímpics de Barcelona. Aquesta exposició compta amb diferents elements interactius del tipus “hands on” així com fotografies de les cerimònies d’inauguració i cloenda, a part d’imatges d’esportistes i les mascotes Cobi i Petra. Entre les diferents propostes de l’exposició destacava un mòdul de grans dimensions amb diferents plafons que permetien jugar al joc de les parelles. Diversos plafons de forma quadrada, subjectes a un eix vertical que els permetia girar completament en el pla vertical. Els plafons mostraven, en una de les seves cares o bé una fotografia de 1992 amb persones practicant esport, o bé el pictograma d’un esport. Els pictogrames representaven esports que figurava en alguna de les fotografies. La proposta del moble, doncs, era una versió d’un joc de parelles en el qual calia relacionar un esport i una fotografia. L’eix de cada plafó permetia tornar a girar els plafons per tornar a ocultar les imatges o bé per reiniciar el joc.

 Des de la vessant social del museu és molt agradable veure com els visitants s’apropien del contingut per adaptar-lo als propis requeriments. Pilar Aceituno va iniciar el joc deixant al descobert tots els plafons i asseient els residents de l’AFAB que realitzaven la visita a l’entorn del moble. Posant al descobert totes les fotografies i il·lustracions va convertir un joc de parelles en un joc de relació preguntant quins esports hi havia representats i quin pictograma li corresponia. La pregunta podia portar a comentaris sobre esportistes, música i altres records sobre l’àmbit de l’esport.

 Segurament la voluntat d’aquest escrit és únicament animar tothom qui el llegeixi a posar fil a l’agulla, començant per un col·lectiu amb ganes d’arrencar un projecte en comú. La resta de ben segur que anirà sorgint. Potser és cert que en un principi no teníem gaire clar per on començar, de fet ara encara tenim la mateixa sensació, però poc a poc les coses van prenent forma i pot donar-se el cas que siguin els col·lectius els que s’acabin apropant al museu i el facin seu.

 

Pilar Aceituno – tocupacional@afab-bcn.org
Susana Pérez Testor – susanapt@banquerna.url.edu
Vàngelis Villar – vvillar@fbolimpica.es