El Programa AlterArte del Centre de Formació i Prevenció de Mataró, amb la participació del programa Expressar-te
de la Fundació Els Tres Turons de Barcelona, va iniciar una col·laboració amb la Fundació Antoni Tàpies l’any 2013 per tal de portar a terme un
projecte artístic participatiu.
Aquest projecte consisteix en un programa artístic,
educatiu i comunitari per a la Salut Mental, obert a usuaris de tots dos
serveis, i estructurat en càpsules
temàtiques centrades en les obres i els artistes que formen part del programa
expositiu del Museu.
Aquesta
activitat es realitza en espais concrets tant del museu com de la ciutat.
L'objectiu és, d'una banda, incentivar la manipulació de l'art per part dels
participants com a via per a integrar-se en la comunitat i, d'altra,
sensibilitzar a la comunitat mitjançant les intervencions artístiques als
espais públics envers l'àmbit de la salut mental. D'aquesta manera, aquesta tipologia de projecte possibilita treballar en l'àmbit social,
cultural i terapèutic.
En l’àmbit social, possibilitant activitats amb una funció
social-comunitària reconeguda i diferenciada de l’estereotip que es té del
malalt mental.
En l’àmbit cultural, afavorint l’enriquiment individual en coneixements i
aprenentatges facilitant l’intercanvi de sabers entre el món sanitari i el
cultural.
En l’àmbit
terapèutic, potenciant la integració social i el desenvolupament de l’expressió
i la creativitat de l’individu.
En aquesta ocasió el projecte es va centrar en
l’exposició “Diumenge“ de l’artista
Oriol Vilanova. La càpsula va
constar de 4 sessions. La primera, portada a terme el dia 23 de febrer de 2017,
va consistir en una visita a l’exposició i les següents, realitzades els dies 9,
16 i 23 de març, es van dedicar a realitzar tallers creatius en el mateix museu
així com al muntatge de l’exposició dels treballs finals, al tancament i a la
valoració de la càpsula.
La proposta creativa va partir de
l'objecte-postal, que Oriol Vilanova utilitza per a la seva exposició,
reflexionant entorn el concepte i verbalitzant tot allò en què ens fa pensar
“una postal”. En una imatge mostrem el que hem vist, el que veiem, paisatges i
coses curioses, allò que ens agrada o sorprèn, fent-ne també partícip a l’altre
d’allò que vivim. En una postal hi trobem part d’històries viscudes, bé nostres
o dels altres i, també, records i testimonis de fragments de vida.
En aquesta càpsula hem proposat un treball plàstic a
partir de postals que cada participant ha portat de casa seva. Aquestes postals
ens van permetre parlar de les imatges, dels llocs, dels paisatges o dels
objectes. Vam poder parlar del que vèiem a les imatges però, també, vam poder
imaginar quines podien ser les històries viscudes que hi havia darrere de les
imatges, qui i per a qui s'havien escrit i enviat.
La proposta creativa va consistir en la creació d'un
viatge imaginari o d'una història personal explicada a partir de les postals.
Durant les 4 sessions de la càpsula els participants van poder intervenir en
les postals afegint elements, esborrant, pintant, donant noves formes i
continguts a les antigues postals per crear-ne de noves. Es van utilitzar
tècniques com ara el collage i la pintura així com l'escriptura per tal de
construir les imatges del nostre viatge imaginari.
Cada persona va treballar de forma individual una sèrie
de tres o quatre postals construint una història amb un fil conductor segons la
seva història personal, la seva experiència de vida i els seus records. El
resultat va ser molt divers tant pel que fa al contingut com per l'estil
plàstic emprat però tots els resultats van ser únics i amb un alt nivell de
creativitat i d'originalitat.
Durant el procés de treball al taller es va viure un
clima relaxat, de concentració, de respecte vers el treball dels altres, de
col·laboració, en definitiva de bon rotllo entre les persones participants, tot i que no es coneixien entre
ells. De manera que l'experiència va ser molt enriquidora per a tots.
El procés va finalitzar amb l'organització d'una
exposició al museu. Cada participant va poder mostrar la seva sèrie de postals
i va poder explicar al públic assistent a la inauguració de la mostra quina era
la història relatada visualment a través de les seves postals. L'objectiu va
ser fer visible l'autoria dels treballs donant la veu als seus creadors per tal
d'establir un diàleg i un intercanvi amb el públic assistent. Aquesta
experiència va culminar tot el procés de treball. L'exposició va romandre
oberta al públic de manera gratuïta durant quatre dies més al museu amb la
intenció de difondre el projecte.
Per últim, els dos centres participants, agraeixen a la
Fundació Antoni Tàpies, al seu director Carles Guerra, que va estar present
obrint l’exposició i comentat els treballs, i en especial a Rosa Eva Campo,
coordinadora dels projectes educatius, que ens va acompanyar en tot aquest
procés, per la seva paciència, ajuda i implicació i, sobretot, per facilitar
que persones del col·lectiu de malalts mentals es facin visibles amb la seva
obra, tan sovint invisibles per la societat.
De la mateixa manera, els responsables del museu se
senten agraït per haver tingut l'ocasió de créixer amb aquesta experiència.
Ha estat un plaer i un luxe treballar junts. Gràcies també a tots els participants!
