ELS APRENENTATGES EN LA PREPARACIÓ DE LA VISITA PER A CECS A L’EXPOSICIÓ LA MAQUINA DE PENSAR. RAMON LLULL I L’«ARS COMBINATORIA». UN PROCÉS COL·LABORATIU.

Foto: Alex Dobaño

El CCCB presentava del 14 de juliol a l’11 de desembre de 2016, una exposició per explorar l’impacte del filòsof Ramon Llull (1232-1316) en les arts, la literatura, la ciència i la tecnologia. Amb la voluntat de fer accessible el seu programa a tots els públics i d’assumir la seva responsabilitat com a entitat cultural educadora, el CCCB va portar a terme un procés amb una metodologia col·laborativa per acabar desenvolupant una mediació entre l’exposició i el públic amb diversitat visual.

 

El CCCB compta amb un equip d’investigació, transversal i intern (assessorat per Àlex Dobaño de l'estudi creatiu Avanti-Avanti, especialitzat en Disseny per tothom) per caminar cap a una cultura més rica i inclusiva.

 

En aquest article, expliquem quin va ser el procés de disseny d’aquesta activitat.

 

El 23 de setembre del 2016, els experts en accessibilitat visual i en Disseny per tothom, i els membres interns del CCCB (responsable d’Educació i l’educador) vam portar a terme la sessió de creació d’un prototip i la formació del personal que portaria a terme l’activitat (seguint totes les recomanacions que proposa l’ONCE sobre l’atenció al cec). Treballant en el mateix espai expositiu, vam definir quina narrativa i quines experiències tàctils i sonores podíem oferir, a fi de conèixer els aspectes sorprenents i desconeguts del pensament de Ramon Llull que ens assenyalaran l’ars combinatoria com un precedent de les noves tecnologies de la informació.

El repte era fer l’experiència cultural prou atractiva i rica, en un espai expositiu on els elements visuals predominaven.

 

L’objectiu era viure aquesta oportunitat com una investigació en noves propostes educatives, en explorar nous canals de coneixement.

 

El resultat va ser:

• Crear una nova narrativa adequada al públic específic: descripció de l’espai, de l’arquitectura que el compon, dels materials que s’hi troben, fins a centrar-nos en l’obra o el tema a descriure i desenvolupar.
• Consensuar una selecció de peces sent fidels al discurs comissarial.
• Determinar els elements originals tàctils. Contrastar amb l’equip de conservació del CCCB quines peces eren susceptibles de ser tocades. Prenem consciència de la necessitat d’incloure aquesta demanda en la sol·licitud del préstec de les obres.
• Valorar la possibilitat de fer maquetes o utilitzar material sobrant o de recanvi de les obres originals. Una de les maquetes que vam poder realitzar va ser un símil del llibre de poesia permutatòria de Raymond Queneau, amb codi Braille.

El 4 d’octubre de 2016, vam portar a terme la sessió prototip amb una metodologia col·laborativa i oberta on hi van participar els públics específics, canalitzats a través de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC).

Un cop consensuada l’activitat, vam treballar en la comunicació prèvia a la visita, on el treball amb les associacions de prescriptors va ser clau per construir lligams i acords per comunicar correctament els recursos i dinàmiques. Vam publicar la proposta a:

• La web del CCCB
• La web de l'ACIC
• Vam informar als responsables de cultura de l'ONCE
• Vam consensuar amb altres equipaments culturals la no col·lisió de la data amb altres actes previstos per aquest mateix públic

L’activitat es va portar a terme el 19 de novembre de 2016 a les 16 h (horari amb menor afluència de públic general). L’activitat va omplir l’aforament previst (15 persones) amb un públic divers en edats i en característiques visuals, cap d’ells va portar acompanyant amb visió, i tots ells, de nivell cultural mig-alt, van gaudir de l’experiència.

Per concloure, sentim com a fortaleses d’aquest procés la participació i la formació del personal intern; i agraïm la col·laboració dels públics específics per fer aflorar les necessitats i dels grups d’experts per anar afinant l’adequació de les activitats i els recursos. Entenem que estem fent un treball on aprenem de l’experiència, recollim idees, per poder-les introduir en una fase cada vegada més inicial de les programacions, proposant així experiències culturals més riques. Per això, en un horitzó no massa llunyà, caldrà introduir nous dissenys expositius que no pilotin tant sobre la percepció visual i caldrà també elaborar un projecte educatiu que puguem incloure en els contractes de préstec d’obres d’art, per tenir en compte que puguin ser tocades. Una debilitat a considerar és el personal que finalment executa les activitats amb els públics, que actualment és canviant al CCCB (ja que és personal d’una empresa subcontractada) i això implica una inversió de temps en cada experiència de futur que ens plantegem o l’opció de delegar en experts l’execució de les propostes.

En aquest procés hi hem participat: l’Associació Catalana per la Integració del Cec (ACIC), Llorenç Blasi (expert en accessibilitat visual), Àlex Dobaño (expert en disseny per a tothom), David Rebollo (educador llicenciat en Humanitats i Psicologia) i tots els integrants de l’equip intern d’Accessibilitat del CCCB.

Bàrbara Roig Isern
Responsable de CCCB Educació
Febrer 2017