dimarts, 20 de març de 2018

FOTOMEMÒRIES

LA FOTOGRAFIA QUE DESPERTA EL RECORD


Per tal d’ampliar la vessant social dels Museus de Sant Cugat, el passat mes de febrer es va inaugurar el projecte Fotomemòries al Claustre del Monestir. L’objectiu principal d’aquesta proposta és la de millorar la qualitat de vida de persones afectades per malalties neurodegeneratives, i més concretament l’Alzheimer, mitjançant l’ús de la fotografia.
Per a fer-ho possible, es compta amb la implicació directa de l’Associació de familiars afectats per l’Alzheimer, amb seu a Sant Cugat del Vallès, associació que deriva aquelles persones usuàries que poden ser beneficiàries del projecte. 
Fotomemòries és un projecte que camina des del 2016, de la mà de les fotògrafes i docents, Montse Casas i Eugènia Ortiz des del col·lectiu que conformen: CliCme·PetitesExperiènciesFotogràfiques. Amb la voluntat d'utilitzar la fotografia per a oferir un espai i donar veu als/les maletes d'Alzheimer o Parkinson.
Donat el potencial de les imatges, com a realitat que provoca la memòria instantàniament, remet a un lloc o estat, persona, sentiment o emoció de forma directa, i com a llenguatge universal, que tothom entén i integra amb facilitat, vam pensar que podíem construir amb ells un diàleg i una pràctica fotogràfica interessant. Al llarg de les sessions realitzades, hem constatat que la fotografia revifa la memòria i el record: n'hi ha prou amb mirar detingudament una fotografia del passat, perquè immediatament aparegui una part de la història que tots portem dins.
Som conscients que no podem modificar la realitat de la seva malaltia, però si millorar i minorar la vivència que d'ella tenen els pacients i a vegades els seus familiars en l'entorn del Centre.
Treballar amb els seus àlbums familiars reforça la seva relació del passat amb el present, hem pogut constatar que els fa feliços poder compartir les seves vivències, cançons de bressol, cançons d'infància, jocs, família, records sorgits en mirar i observar detingudament les seves imatges. Les sessions de treball ajuden a reconstruir les seves fotografies.
Aquesta magnífica experiència i els tallers que estem realitzant són una demostració palpable del gran poder emotiu de la fotografia i el vincle que suposen aquestes emocions amb l'evocació del record. La fotografia és primordialment un mitjà per conservar un record en imatges, però a la vegada és molt més que això, és un estímul dinàmic per a la compressió, l'associació i interconnexió de conceptes, d'idees, d'experiències i, fins i tot, és punt de partida per incentivar la imaginació. Aquesta interpretació de la fotografia com a font per a la memòria ens sembla més suggeridora que la idea de seguir potenciant el sentiment nostàlgic, del que, d'altra banda, cap fotografia es pot desprendre.
Col·laborar en aquest projecte els fa sentir útils i una mica més integrats en aquesta societat, cedir-los un espai i donar-los la paraula reforça el seu estat d'ànim. Gràcies a aquests tallers, on la metodologia principal és fer recordar als pacients, situacions del passat, poden explicar experiències que han viscut, i així, mitjançant aquests records, afermar la seva identitat. Per a això és molt important recórrer a la memòria emocional, ja que aquesta és la que tenim més arrelada.
Aquest treball és possible també gràcies a la implicació directa de l'arxiu municipal qui, gràcies al suport dels seus tècnics, realitza un treball de selecció de fotografies antigues del municipi, a partir de les quals es treballa el vincle amb el lloc i els records que neixen a partir de les imatges. 
Actualment estem realitzant el projecte Fotomemòries amb l'Associació de Familiars Malalts d'Alzheimer, AFA Vallès Occidental, a Sant Cugat del Vallès, amb un total de 16 homes i dones.


Eugènia Ortiz i Món Casas
Petites Experiències Fotogràfiques

Helena Minuesa
Accessibilitat cultural
Museus de Sant Cugat- Ajuntament de Sant Cugat  

 

 

 

 

dilluns, 5 de març de 2018

LES ESSÈNCIES DEL MUSEU


Xilografies, la fusta feta imatge, és una exposició itinerant produïda per la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, amb l’objectiu de implicar museus de diferents tipologies mitjançant una temàtica transversal. Aquesta exposició està centrada en el món de les xilografies, instrument de treball dels antics impressors. Les xilografies constitueixen per si soles una font documental històrica de primera mà, ens il·lustra sobre moda, música, instruments, oficis, costums, tradicions, festes, cultura popular i religiosa de la societat preindustrial de Catalunya.
Com en d’altres exposicions temporals accessibles, la Xarxa de Museus Locals, ha implementat diverses canals de comunicació a fi de facilitar la seva lectura a tots els visitants.
En aquesta línia, l’exposició compta amb vídeos vinculats a codis QR,  en llengua de signes (per a la comunitat sorda signant), subtitulats (per a la comunitat sorda oralista) i amb locució que li atorguen un plus d’usabilitat. (www.youtube.com/user/LaMiradaTactil).
D’altra banda s’han dissenyat relleus tàctils de xilografies en fusta i s’ha confeccionat un guió amb macro caràcters, braille i làmines en relleu que faciliten l’accés als continguts de l’exposició a la comunitat amb dificultats visuals i ceguesa.
De les 64 xilogràfies presentades, els visitants invidents poden interpretar sis repliques engrandides en fusta. Cada àmbit disposa d‘un espai tàctil amb materials i objectes relatius a la construcció, l’entorn natural, els oficis, la impressió, així com una selecció de cançons populars dels oficis.
En la mateixa línia de treball, la novetat,  ha estat la incorporació d’un plus interpretatiu centrat en el sentit olfactiu. Així doncs, en la guia del visitant pels visitants amb dificultat visual, s’inclouen fragàncies i essències que potencien i enriqueixen el mon imaginari dels oficis (músic, aiguader, caçador i puntaire).
Els aromes han estat produïts en funció de dos variables interpretatives: la primera fa referencia a l’entorn, és a dir,  podem recrear un estímul que ens evoca a l’ espai de treball del propi ofici i, com a segona opció, interpretar l’olor de les matèries primeres. La barreja d’ambdues ens recrea un element envolvent molt  suggeridor.
La introducció o incorporació de l’experiència olfactiva a l’exposició, sens dubte, contribueix a la creació mental d’espais simbòlics. Es tracta d’aprofitar l’efecte multiplicador dels sentits combinats, per aproximar-se, de forma indirecte, a la percepció que s’obté a través d’una experiència merament visual.
Un dels requisits a l’hora d’abordar aquesta estratègia comunicativa ha estat el de voler crear experiències olfactives positives, poètiques i agradables.
Els visitants amb ceguesa podran quedar-se els sobres amb les fragàncies com a record d’aquesta exposició.
Finalment, comentar que la guia del visitant inclou una referència sobre els diferents matisos amb els que han estat confeccionades les diferents fragàncies, així facilitem la identificació en el reconeixement de l'exploració olfactiva, com si es tractés d'un tast de vi.
Els resultats són molt agradables, ja que les essències, d’alta qualitat, són veritables obres sensorials.
Aquest projecte ha estat possible gracies a la col·laboració i l'assessorament de la Federació de Sords de Catalunya (FESOCA) que ha produït els vídeos; del Servei Bibliogràfic de l'ONCE Barcelona, que ha realitzat els guions del visitant en macro caràcter i llenguatge Braille; de Sandra Iruela, de l'empresa Sandir i de Meri Virgili Omuses. Barcelona per les seves aportacions en els delits olfactius de nova creació que s’han incorporat a l’exposició. A tots ells, el nostre agraïment per contribuir a fer de la cultura un motiu d’integració.
Lluís Rius Font
Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona
Josep M. Llop Rigol
Àrea d’Atenció a les Persones, Diputació de Barcelona