Xilografies, la fusta feta
imatge, és
una exposició itinerant produïda per la Xarxa de Museus Locals de la Diputació
de Barcelona, amb l’objectiu de implicar museus de diferents tipologies mitjançant
una temàtica transversal. Aquesta exposició està centrada
en el món de les xilografies, instrument
de treball dels antics impressors. Les xilografies constitueixen per si soles una
font documental històrica de primera mà, ens il·lustra sobre moda, música, instruments,
oficis, costums, tradicions, festes, cultura popular i religiosa de la societat
preindustrial de Catalunya.
Com en d’altres exposicions temporals accessibles, la Xarxa de Museus Locals, ha implementat diverses canals de comunicació a fi de facilitar la seva lectura a tots els visitants.
En aquesta línia, l’exposició compta amb vídeos vinculats a codis QR, en llengua de signes (per a la comunitat sorda signant), subtitulats (per a la comunitat sorda oralista) i amb locució que li atorguen un plus d’usabilitat. (www.youtube.com/user/LaMiradaTactil).
D’altra banda s’han dissenyat relleus tàctils de xilografies en fusta i s’ha confeccionat un guió amb macro caràcters, braille i làmines en relleu que faciliten l’accés als continguts de l’exposició a la comunitat amb dificultats visuals i ceguesa.
De les 64 xilogràfies presentades, els visitants invidents poden interpretar sis repliques engrandides en fusta. Cada àmbit disposa d‘un espai tàctil amb materials i objectes relatius a la construcció, l’entorn natural, els oficis, la impressió, així com una selecció de cançons populars dels oficis.
En la mateixa línia de treball, la novetat, ha estat la incorporació d’un plus interpretatiu centrat en el sentit olfactiu. Així doncs, en la guia del visitant pels visitants amb dificultat visual, s’inclouen fragàncies i essències que potencien i enriqueixen el mon imaginari dels oficis (músic, aiguader, caçador i puntaire).
Els aromes han estat produïts en funció de dos variables interpretatives: la primera fa referencia a l’entorn, és a dir, podem recrear un estímul que ens evoca a l’ espai de treball del propi ofici i, com a segona opció, interpretar l’olor de les matèries primeres. La barreja d’ambdues ens recrea un element envolvent molt suggeridor.
La introducció o incorporació de l’experiència olfactiva a l’exposició, sens dubte, contribueix a la creació mental d’espais simbòlics. Es tracta d’aprofitar l’efecte multiplicador dels sentits combinats, per aproximar-se, de forma indirecte, a la percepció que s’obté a través d’una experiència merament visual.
Un dels requisits a l’hora d’abordar aquesta estratègia comunicativa ha estat el de voler crear experiències olfactives positives, poètiques i agradables.
Els visitants amb ceguesa podran quedar-se els sobres amb les fragàncies com a record d’aquesta exposició.
Finalment, comentar que la guia del visitant inclou una referència sobre els diferents matisos amb els que han estat confeccionades les diferents fragàncies, així facilitem la identificació en el reconeixement de l'exploració olfactiva, com si es tractés d'un tast de vi.
Els resultats són molt agradables, ja que les essències, d’alta qualitat, són veritables obres sensorials.
Aquest projecte ha estat possible gracies a la col·laboració i l'assessorament de la Federació de Sords de Catalunya (FESOCA) que ha produït els vídeos; del Servei Bibliogràfic de l'ONCE Barcelona, que ha realitzat els guions del visitant en macro caràcter i llenguatge Braille; de Sandra Iruela, de l'empresa Sandir i de Meri Virgili Omuses. Barcelona per les seves aportacions en els delits olfactius de nova creació que s’han incorporat a l’exposició. A tots ells, el nostre agraïment per contribuir a fer de la cultura un motiu d’integració.
Com en d’altres exposicions temporals accessibles, la Xarxa de Museus Locals, ha implementat diverses canals de comunicació a fi de facilitar la seva lectura a tots els visitants.
En aquesta línia, l’exposició compta amb vídeos vinculats a codis QR, en llengua de signes (per a la comunitat sorda signant), subtitulats (per a la comunitat sorda oralista) i amb locució que li atorguen un plus d’usabilitat. (www.youtube.com/user/LaMiradaTactil).
D’altra banda s’han dissenyat relleus tàctils de xilografies en fusta i s’ha confeccionat un guió amb macro caràcters, braille i làmines en relleu que faciliten l’accés als continguts de l’exposició a la comunitat amb dificultats visuals i ceguesa.
De les 64 xilogràfies presentades, els visitants invidents poden interpretar sis repliques engrandides en fusta. Cada àmbit disposa d‘un espai tàctil amb materials i objectes relatius a la construcció, l’entorn natural, els oficis, la impressió, així com una selecció de cançons populars dels oficis.
En la mateixa línia de treball, la novetat, ha estat la incorporació d’un plus interpretatiu centrat en el sentit olfactiu. Així doncs, en la guia del visitant pels visitants amb dificultat visual, s’inclouen fragàncies i essències que potencien i enriqueixen el mon imaginari dels oficis (músic, aiguader, caçador i puntaire).
Els aromes han estat produïts en funció de dos variables interpretatives: la primera fa referencia a l’entorn, és a dir, podem recrear un estímul que ens evoca a l’ espai de treball del propi ofici i, com a segona opció, interpretar l’olor de les matèries primeres. La barreja d’ambdues ens recrea un element envolvent molt suggeridor.
La introducció o incorporació de l’experiència olfactiva a l’exposició, sens dubte, contribueix a la creació mental d’espais simbòlics. Es tracta d’aprofitar l’efecte multiplicador dels sentits combinats, per aproximar-se, de forma indirecte, a la percepció que s’obté a través d’una experiència merament visual.
Un dels requisits a l’hora d’abordar aquesta estratègia comunicativa ha estat el de voler crear experiències olfactives positives, poètiques i agradables.
Els visitants amb ceguesa podran quedar-se els sobres amb les fragàncies com a record d’aquesta exposició.
Finalment, comentar que la guia del visitant inclou una referència sobre els diferents matisos amb els que han estat confeccionades les diferents fragàncies, així facilitem la identificació en el reconeixement de l'exploració olfactiva, com si es tractés d'un tast de vi.
Els resultats són molt agradables, ja que les essències, d’alta qualitat, són veritables obres sensorials.
Aquest projecte ha estat possible gracies a la col·laboració i l'assessorament de la Federació de Sords de Catalunya (FESOCA) que ha produït els vídeos; del Servei Bibliogràfic de l'ONCE Barcelona, que ha realitzat els guions del visitant en macro caràcter i llenguatge Braille; de Sandra Iruela, de l'empresa Sandir i de Meri Virgili Omuses. Barcelona per les seves aportacions en els delits olfactius de nova creació que s’han incorporat a l’exposició. A tots ells, el nostre agraïment per contribuir a fer de la cultura un motiu d’integració.
Lluís
Rius Font
Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona
Josep
M. Llop Rigol Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona
Àrea d’Atenció a les Persones, Diputació de Barcelona
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada