dimarts, 27 de novembre de 2018

EL PROCÉS DE CREACIÓ D’UNA VISITA PER A PERSONES CEGUES EL CAS DE “LA LLUM NEGRA” AL CCCB

Durant el segon trimestre del 2018, el programa expositiu del CCCB quedava marcat per “La Llum Negra”, una mostra que es va voler fer accessible a persones sordes i persones cegues.

La visita dissenyada per a persones sordes es va realitzar com una visita inclusiva programada en el servei habitual per a públic general de caps de setmana, amb una intèrpret de llengua de signes que la seguia.

Pel que fa a la visita per a persones cegues o amb baixa visibilitat, es va partir de les següents premisses:

· Respectar el discurs expositiu
· Crear una nova narrativa adequada al públic.
· Oferir varietat de suports i formats.

Es partia d’una característica interessant: la varietat de materials i formats, que van des de pintura a música, passant per escultura, còmic i cinema, permetien crear una experiència sensorial per fer arribar el discurs de diverses maneres.

A partir d’aquí, el procés va ser el següent:

1. Crear una nova narrativa, fent incís en la descripció de l’espai, des de l’arquitectura fins les obres mateixes, amb una durada aproximada d’1 hora i 45 minuts.
2. Identificar els punts clau del discurs.
3. Vincular cada punt a un espai i identificar les peces a destacar.
4. De cadascuna de les obres seleccionades, valorar quines possibilitats oferia i de quina manera es podia fer accessible. Habitualment, a les visites dissenyades amb aquestes característiques es prima el material tàctil en substitució de la informació visual, així que, des d’un principi, ens vam plantejar la necessitat d’arribar a narrar des dels altres sentits.

Recursos utilitzats durant les visites

· Recursos tàctils
  • Reproducció en relleu d’obra gràfica
  • Reproducció d’obres. Aquí també s’incloïa un recurs olfactius
  • Elements per explicar conceptes i tècniques
  • Experiència tàcil amb peces originals exposades
· Recursos auditius
  • Lectura de textos
  • Acció de música

“Un procés col·laboratiu amb recursos propis”

A escala interna, un dels altres objectius de l’activitat era explorar fins a quin punt es podia realitzar amb recursos propis. D’aquesta manera, la majoria dels materials han estat produïts amb recursos interns i des d’una vessant artesanal, amb la voluntat d’experimentar noves fórmules que aportin un component artístic i proper, menys mecànic i industrial.

La conceptualització de l’activitat va comptar amb la visió, la opinió i la participació de persones de diferents departaments del centre. Entendre-ho com un procés col·laboratiu també permet explorar altres vies, introduir modificacions i reflexionar més sobre tot allò plantejat. També s’ha comptat amb la col·laboració d’entitats i institucions externes, com la Fundació Tàpies i una representant de l’ACIC, que va aportar una visió crítica de la sessió pilot. 

Tanmateix, en aquesta voluntat seguir generant i mantenint una comunitat dins l’entorn del CCCB, es va fer un procés de comunicació en el qual es van contactar diferents persones i entitats, com l’ACiC, l’ONCE, l’Assemblea per la diversitat i l’Associació Discapacitat Visual Catalunya B1+B2+B3.

“A tall de reflexions finals”

Caldria també fer uns apunts a tall de reflexions finals. Entenem que el valor d’aquesta experiència rau en el fet de partir d’un component creatiu, que s’evidencia en la metodologia seguida, artesanal i molt experimental, amb recursos propis. D’alguna manera, aquest mètode de prova i error funciona quan es treballa des de la participació i col·laboració de diferents persones, de les quals cadascuna aportarà una visió i un valor diferent que després es veurà reflectit en la recepció dels materials per part dels visitants. En el fons, en una visita d’aquestes característiques s’ofereix una lectura concreta, que deixa poc lloc al gaudi individual. Però amb la participació de diferents agents, aquesta lectura es diversifica i s’enriqueix, connectant més amb el públic que hi participa, també amb interessos, gustos i visions igualment diversos.

Això també permet reflexionar com el procés d’acostar-se a un discurs expositiu des dels diferents sentits permet oferir a tot el públic una experiència on no només prima la informació visual, sinó que entren en joc l’escolta, el tacte i, fins i tot, l’olfacte. En aquesta ocasió alguns recursos creats per la visita per a persones cegues van acabar utilitzant-se per les visites al públic general, un fet que demostra la necessitat de llegir des d’una perspectiva inclusiva els espais i discursos culturals en benefici de tothom.



Quim Módenes
Barcelona, novembre de 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada