dijous, 14 de novembre de 2019

EL CCCB PROGRAMA ALZHEIMER VISITA PANAMÀ


El CCCB Programa Alzheimer ha estat convidat aquest mes de setembre del 2019 a explicar el projecte a la ciutat de Panamà. La Dra. Arletty Pinel, psiquiatra amb un llarg recorregut, ja que, d’entre altres, va ser directora del Programa Nacional de la SIDA de les Nacions Unides, ens contactà fa dos anys per parlar de temes relacionats amb l’envelliment. Fruit de les diferents converses que vàrem tenir, ens va convidar a participar en tres activitats:

- Una conferència sobre “Cultura i Accessibilitat en Gent Gran  i específicament amb  persones amb la malaltia d’Alzheimer en el Museo del Canal de Panamá.
- El primer Simposio Internacional, Cultura e Innovación Social: Una Nueva mirada hacia el Envejecimiento Inclusivo, en el Auditorio del Tribunal Electoral.
- Una visita guiada per a persones amb Alzheimer en la seu del Museo del Canal de Panamá.

El Ministerio de Salud, el de Desarrollo Social i el nuevo Ministerio de Cultura es van sumar a la iniciativa. Aquest últim s’ha estrenat precisament amb la nova legislatura i va ser rebut amb gran joia per part del col·lectiu museístic.



La primera conferència al museu va comptar amb la participació de la directora i el seu equip ( bons professionals que van ser els nostres còmplices en tot moment), psicòlegs, assistents socials, i el Viceministre de Cultura, que té una minusvàlua auditiva i que en acabar la conferència  ens va plantejar com es podia ajudar a les persones sordes amb Alzheimer i a les seves famílies quan es perdia la comunicació en deixar d’utilitzar la llengua de signes. En aquell moment no teníem resposta, però ens vam comprometre a buscar la informació en arribar a Barcelona, de manera que un cop aquí, ho vam consultar a la Fundació Pasqual Maragall.

En el I Simposio Internacional, van participar el Viceministre de Cultura, la Viceministra de Desarrollo Social i la Universitat Tecnològica que està desenvolupant noves eines per la gent gran. Es van tractar entre d’altres de la situació dels centres de dia i dels geriàtrics, les noves polítiques que es volen implementar, així com la seva situació dins les comunitats indígenes.

Per preparar la visita al museu, la tercera de les activitats en les quals participàvem, primer vàrem anar a conèixer els usuaris del centre geriàtric de la Fundació  Nueva Vida, creada per la Germana G. Brake. D’altra banda, vàrem estudiar la col·lecció del Museu per tal de veure que podíem explicar i  com fer-ho.

El Museo Interoceánico del Canal està en un edifici en el nucli antic, actualment un barri restaurat i turístic. Va ser construït el 1874 com el Grand Hôtel, després va ser adquirit pel Compte Ferdinand de Lesseps per instal·lar les oficines de la Companyia Universal del Canal Interoceànic, i més tard es va vendre als Estats Units juntament amb la concessió per la construcció del Canal de Panamà. Fou la seu de "Correos y Telégrafos", fins que l'any 1996, el Patronato del Museo del Canal el va rehabilitar i el van inaugurar com a  Museu l’any 1997.

El museu compta amb deu sales d'exposicions permanents, dividides en dues plantes, on s'exposen cronològicament els testimonis de la història de la ruta interoceànica a través de l'istme i la posterior construcció del Canal de Panamà. Es presenta també l'evolució de les activitats canaleres i el pas a mans panamenyes, en virtut del compliment del Tractat Torrijos-Carter.
Aquestes deu sales estan repartides en dues plantes. En la primera s’explica la construcció del canal, primer per la part francesa que va fracassar, i després per la part estatunidenca. I  en la segona s'explica la vida quotidiana dels americans durant la construcció del Canal des de 1904 fins al 1914.

Vàrem escollir aquesta segona planta, la de la vida quotidiana,  i vam fixar el següent recorregut i punts d’interès:  Rebuda a l’exterior quan des-encotxaven, anar fins a la recepció, seure i parlar de l’època quan l’edifici era correus, la majoria  hi havien recollit cartes  i anar a buscar l’ascensor fins a la segona planta. En sortir, de seguida trobàvem  una petita exposició de joguets per a nens, un cavall, una bicicleta, nines, una pilota... i una col·lecció d’instruments musicals per a adults.
Després a l’inici de la planta,  hi havia una taula parada amb un servei de te i una sèrie de fotografies de les famílies dels directius de la companyia del canal a les parets i seguidament una sala amb una col·lecció de souvenirs de l’any 1915, així com  fotografies de la  inauguració del Puente de las Américas. A  la següent sala el tractat entre el president estatunidenc Carter i el president panameny Torrijos per tornar el canal a Panamà seguit d’una sala amb vestits  populars i entre ells una vitrina amb “la pollera” el vestit tradicional de les dones. Aquest va ser un punt emotiu ja que de forma espontània es van posar a cantar una cançó popular molt coneguda “La pollera colorá”.
Al final de l’exposició vam fer una última parada davant l’homenatge que fa el Museu als homes i dones de tot el món que van venir a treballar en la construcció del canal.

La visita, seguida per 30 observadors, va ser un èxit, molt emotiva, ja que la reacció dels usuaris va ser especialment interactiva, parlant, explicant anècdotes personals, cantant i ballant.

Al final ens vàrem trobar tots per fer un refrigeri i seguir cantant en el vestíbul del museu.
Era la primera visita d’aquestes característiques a Panamà. Després d’acomiadar als avis de Nueva Vida, ens vàrem reunir a l’auditori els observadors: psiquiatres, psicòlegs, assistents socials i museòlegs per comentar com s’havia desenvolupat l’activitat, contestar a preguntes i resoldre dubtes.

La implementació del programa no havia de ser difícil,  però com que érem en un país nou  i no controlàvem molts dels “ inputs”, teníem alguna prevenció sobre  l'èxit, que  va desaparèixer en aquesta primera experiència. Podem afirmar que és una proposta culturalment transversal.


dilluns, 14 d’octubre de 2019

PENSAR TAMBÉ EN TU


S’ha dit moltes vegades, però és així: accessibilitat és, sobretot, diversitat. És tenir en compte que el nostre públic és molt ampli: persones adultes, joves, nens i nenes o gent gran, escolars i famílies, visitants locals i estrangers, persones amb discapacitats cognitives, sensorials, motrius o sense discapacitat, persones baixes, obeses, dones embarassades. Persones amb nivells culturals diversos i de cultures molt diferents...

L’etiqueta de «normal» és cada cop més minoritària. Tots tenim algun tret que ens diferencia, i l’existència d’aquesta diferència és el que engloba, actualment, gairebé tothom.


Treballar per al públic «en general» és pensar en tota una sèrie de minories que en conjunt conformen la gran majoria que volem que ens visiti. Si n’oblidem alguna deixem fora una petita part. Si n’oblidem vàries excloem força més gent. És el públic potencial que podria venir al museu, però que no ho fa.  

Si volem un museu accessible cal pensar en tothom. Sense voler abraçar-ho tot de cop, a poc a poc, pas a pas, perquè la diversitat és molt àmplia i els recursos limitats.

No es tracta de fer propostes extraordinàries només per a persones cegues, o per a la gent gran o per a famílies amb nens autistes... Es tracta, simplement, de pensar-hi, de tenir-los en consideració: una bona atenció a la recepció dona la benvinguda a una persona cega; un banc fa agradable i possible la visita de la gent gran; un QR en llengua de signes fa sentir incloses les persones sordes; un text comprensible pot emocionar.

Es tracta que, durant la visita, siguis qui siguis, trobis que el que s’ofereix pot ser per a tu. No tot, és clar, perquè ningú no pot assumir tots els continguts ni li calen tots els serveis. Es tracta que, siguis on siguis, trobis on aturar-te a contemplar, llegir, participar, escoltar, menjar o beure, perquè et crida l'atenció, t'interessa, et reclama i se t’ofereix.

Ara com ara, pensar en el futur dels museus no pot ser altra cosa que pensar també en tu.



Montse Quer
Responsable d’accessibilitat
Fundació  Joan Miró

dilluns, 2 de setembre de 2019

L'ESSÈNCIA DE L'ART INVISIBLE


L’any 2014, per a celebrar els 15 anys de la inauguració del museu, es va portar a terme un programa d’activitats sota el lema Abelló+Museu+15, Seguim sumant. De totes elles, la més destacable va ser Museu Jove 2.0, un programa adreçat al joves de la ciutat.



Per què un programa adreçat al joves?. Perquè es tracta d’un segment de públic que no acostuma a sentir-se atret per les activitats que es generen als museus. Aprofitant la celebració de l’adolescència del museu, aquest es va voler apropar als joves de la ciutat, convidant-los a participar en la difusió del fons de la col·lecció a través d’una plataforma digital molt propera a ells, la Viquipèdia.

Primer de tot es va demanar la col·laboració dels comissaris que durant aquests 15 anys havien col·laborat amb la nostra institució, pregant-los que comentessin alguna obra de l’exposició permanent L’art modern a la col·lecció Abelló. s XIX-XX. Els comissaris que hi van participar van triar un parell o tres d’obres, que van comentar davant les càmeres i tot això va ser enregistrat i muntat per un jove estudiant d’Audiovisuals. Amb els comentaris de les 19 obres, la recerca de material bibliogràfic i l’assessorament dels tècnics del museu, els joves, formats prèviament, van crear articles a la Viquipèdia sobre les obres.

Des de la institució es donar visibilitat de tot aquest treball a través d’uns codis QR situats al costat de cada obra (un de negre que remetia als vídeos dels comissaris, que et podies descarregar, i un de vermell, que et direccionava a la Viquipèdia on els joves havien introduït els treballs sobre les obres).

El programa La Mirada Tàctil 2017 de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona va col·laborar en la millora de l’accessibilitat cultural de tots aquests materials. D’una banda a tots els vídeos es va incloure pestanyes amb interpretació en llengua de signes, locució i comentats, esmentat,  per la comunitat sorda signant, i subtitulats, per la comunitat sorda oralista. D'altra banda, a fi que la comunitat amb dificultats visuals pogués fer la visita de forma autònoma, es va realitzar una guia  del visitant  amb macro caràcters, llenguatge Braille i làmines en relleu per a comprendre les obres representades, vinculant aquestes amb els codis QR a través de la locució dels vídeos.

Una altra experiència  va ser incloure essències olfactives suggeridores per recrear l’exploració de les obres més enllà de la mirada.

La introducció o incorporació de l’experiència olfactiva a l’exposició, sens dubte, contribueix a la creació mental d’espais simbòlics. Es tracta d’aprofitar el sentit de l’olfacte car és un dels més efectius a l’hora de multiplicar els sentits combinats, per aproximar-se, de forma indirecta, a la percepció que s’obté a través d’una experiència merament visual.

Un dels requisits a l’hora d’abordar aquesta estratègia comunicativa ha estat el de voler crear experiències olfactives poètiques i agradables.

Els resultats són molt agradables, ja que les essències, d’alta qualitat, són veritables transcripcions olfactives de les obres pictòriques.

A la guia del visitant s’ inclouen les referències sobre els diferents matisos amb els que han estat confeccionades les fragàncies, que faciliten la identificació i el reconeixement de l'exploració olfactiva, com si es tractés d'un tast de vi.
Els visitants amb ceguesa poden quedar-se els sobres amb les fragàncies com a record de la visita a l’exposició.

Aquest projecte ha estat possible gracies a la col·laboració de la Federació de Sords de Catalunya (FESOCA); del Servei Bibliogràfic de l'ONCE Barcelona; de Sandra Iruela, de l'empresa Sandir i de Meri Virgili Omuses Barcelona. A tots ells, el nostre agraïment per contribuir a fer de la cultura un motiu d’inclusió.

Lluís Rius Font
Tècnic de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona

Pepa Ventura Altayo
Directora del Museu Abelló. Fundació Municipal d’Art

divendres, 5 de juliol de 2019

MAR & MEMÒRIA


Mar & Memòria  és un projecte amb el qual el Museu Marítim de Barcelona ha obert una nova porta per acostar-nos a persones que necessiten una atenció especial, concretament a persones amb demència i malalts d’Alzheimer i els seus familiars.
L’objectiu del projecte és propiciar que aquestes persones i els seus familiars visquin experiències lligades a les seves emocions i records. Per aquest projecte, hem comptat amb l’assessorament de Tere Pérez, responsable de Cultura y Alzheimer del CCCB, un projecte pioner en la implantació de programes culturals per a persones amb Alzheimer.
L’ Alzheimer és una malaltia neuro-degenerativa, que provoca al pacient un deteriorament cognitiu i   trastorns de conducta. Els principals símptomes són la pèrdua de la memòria immediata i altres capacitats. En aquests moments hi ha detectades130.000 persones malaltes d’Alzheimer a Catalunya.  Organitzar visites a museus, participar d’activitats culturals i lúdiques, suposa per a ells un estímul per riure, compartir, emocionar-se i establir connexions amb les seves vivències.  Hi ha estudis que demostren com aquestes accions afavoreixen el benestar de les persones que hi participen i, de retruc, la dels seus cuidadors i familiars. Les millores terapèutiques de projectes com el de Mar & Memòria atorguen un gran valor social a les institucions culturals.


Seguint les recomanacions dels terapeutes professionals, les activitats segueixen els següents criteris:
-        Durada de 50’, màxim 1 hora, tot i que l’activitat conduïda ha de ser de 45’
-        Preveure que les persones puguin passar gran part de l’activitat assentats i que estiguin còmodes
-        Posar a disposició del grup cadires de roda del museu per aquelles persones que, tot i que es desplacen autònomament, puguin tenir problemes en un espai tan gran com és l’edifici del Museu
-        Propiciar que l’autobús que els transporta pugui aparcar davant la porta, per facilitar la seva entrada al Museu
-        Que sigui un grup reduït, com a molt 12 – 15 persones
-        Ser molt afectuós
-        Organitzar l’activitat en  moments de poca assistència de públic, per evitar sorolls i altres molèsties

El fil conductor de l’activitat contempla:
-        Presentació de l’equip del museu que participa en la visita
-        Introducció clara del lloc on ens trobem i del que farem
-        Activitat guiada interactiva (propiciant que puguin parlar, explicar allò que senten, donar-los la paraula si així ho desitgen
-        Objectes per a tocar, ja que ajuden  a la seva estimulació
-        Frases curtes i llenguatge molt senzill

Si pot ser, es fa una avaluació final per establir els beneficis que aporta a les persones participants l’activitat. L’avaluació s’ha de fer amb els terapeutes responsables del grup i els seus familiars, tot i que aquest aspecte sempre és molt complicat.

El projecte Mar & Memòria contempla 3 activitats anuals, una per trimestre. Però si les exposicions temporals que el Museu organitza són especialment significatives per aquestes persones, es poden organitzar més activitats. El projecte s’inicià al setembre del 2017 i, fins a finals de maig de 2019, s’han organitzat 10 activitats en les que hi han participat 158 persones, entre persones amb demència o malaltes d’Alzheimer junt amb els seus cuidadors i familiars. 


Teresa Soldevila
Responsabilitat Social
Museu Marítim de Barcelona

divendres, 21 de juny de 2019

GUIA'M AL MONESTIR DE PEDRALBES


El 23 de febrer de 2019 el projecte Guia'm s'estrenava al Monestir de Pedralbes. Coincidia amb la setmana del dia Internacional de l'Asperger. L'activitat havia arribat al monestir com a fruit de les xarxes que s'han anat teixint al llarg d'anys a taula de museus i accessibilitat. El Museu del Monestir de Sant Cugat juntament amb l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de Barcelona van venir a oferir-nos al Monestir de Pedralbes la possibilitat d'expandir un projecte que ja feia uns anys que rodava a Sant Cugat. L'afinitat de continguts, la proximitat geogràfica i sensibilitat d'ambdós monestirs per desenvolupar projectes inclusius propicià una bona entesa entre ambdues parts. Consegüentment se signà un conveni de col·laboració el gener del 2018 per tirar endavant aquest projecte i d'altres propostes que poguessin sorgir.

El Guia'm és un projecte d'inserció laboral per a persones amb la síndrome d'Asperger que afavoreix que desenvolupin una feina que habitualment no realitzen: la de guia de museu o equipament cultural. L'objectiu del projecte, a més de trobar una sortida professional pels joves amb la síndrome d'Asperger, és afavorir el desenvolupament de les seves habilitats socials, un dels aspectes que més els costa treballar de la seva personalitat. De retruc, un segon objectiu és sensibilitzar a la resta de la població sobre aquesta condició. Una síndrome que sovint passa desapercebuda, donat que no hi ha un tret físic o psicològic que caracteritzi a totes les persones que la tenen, però que tanmateix està tenyida de preconcepcions i prejudicis. A través de les visites que fan les guies del Guia'm es dóna una visió positiva la síndrome d'Asperger donat que les guies realitzen la visita davant del públic desenvolupant un seguit d'habilitats com la seva capacitat memorística, el seu rigor, la seva dedicació, la seva professionalitat i compromís cap a la feina.



Projectes com al Guia'm tenen el valor d'incloure col·lectius que habitualment queden al marge de la participació en l'àmbit cultural amb l'afegit que, en aquest cas, les persones amb Asperger no són meres consumidores de programes fets a mida per a elles, sinó son constructores de mirades amb els seus discursos de visita i en definitiva, agents difusors del patrimoni cultural.

Tirar endavant un projecte com el Guia'm al Monestir de Pedralbes ha estat una aposta ben positiva. Ha possibilitat la col·laboració amb una institució afí com el Monestir de Sant Cugat. També ha permès treballar braç a braç amb professionals de l'àmbit de la psicologia i el treball social de la Fundació Friends, la tercera pota del projecte, amb qui s'ha treballat per a l'habilitació dels guies, s'ha dut a terme la seva contractació i es fa la coordinació i seguiment del desenvolupament de les visites. El treball en xarxa amb professionals d'àmbits i experiència diversa ha estat un coixí que ha permès un acompanyament tranquil per a les dues guies que s'han format per fer les visites guiades al monestir de Pedralbes. També ha suposat un aprenentatge per part dels tècnics del monestir: conèixer l'Asperger, empatitzar amb la Carla i l'Anna, _ les guies del Guia'm_, per entendre les seves necessitats, i donar temps als processos necessaris per al desenvolupament del projecte. La fita era tirar endavant un calendari de visites guiades ofertes al públic, tanmateix el ritme pausat era necessari perquè pel camí han succeït moltes coses: la Carla i I'Anna s'han enfrontat a memoritzar un llarg guió de continguts, han aconseguit a orientar-se i situar-se en un conjunt arquitectònic de grans dimensions, han après com posar-se davant del públic, com adreçar-s'hi, com conduir-lo, com respondre a les seves demandes i com interactuar-hi... S'han fet fortes desenvolupant una feina que no tothom és capaç de dur a terme. Han tingut la satisfacció d'haver-ho aconseguit i això els ha donat seguretat. Paral·lelament, tirar endavant el projecte ha implicat la signatura del conveni amb el Museu del Monestir de Sant Cugat, l'elaboració de pressupostos i la contractació de la Fundació Friends a fi i afecte que finalment la Carla i l'Anna poguessin dur a terme una feina remunerada amb un contracte laboral.

A dia d'avui, podem dir que hi ha consolidada una programació estable de visites guiades del Guia'm al Monestir de Sant Cugat i al Monestir de Pedralbes. Una oferta de visites guiades complementària, donat que a Pedralbes es programen tres dissabtes al matí al mes i a Sant Cugat es programen tres dissabtes a la tarda i tres diumenges al matí. En un cas es dóna a conèixer un monestir de monges clarisses gòtic, mentre que en l'altre es dóna a conèixer un monestir de monjos benedictins romànic. Així doncs la temàtica és afí i complementària a la vegada i el públic potencial interessat és similar en ambdós casos. Els guies que realitzen la visita expliquen el projecte i donen a conèixer l'oferta de l'altre monestir. La comunicació es reforça amb un flyer comú per ambdues institucions en el que a més de recollir la informació de l'activitat en els dos monestirs s'explica què és l'Asperger.

Gemma Bonet i Pascual
Activitats
Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes

divendres, 7 de juny de 2019

10è ANIVERSARI DEL PROGRAMA D'ACCESSIBILITAT DE MEL


Celebrem el nostre 10 aniversari entrant a formar part d’aquest grup de treball que hem anat seguint aquests anys. No podíem tenir un millor regal.

Ens presentem, primer de tot: som els MEL, Museus d’Esplugues de Llobregat. Gestionem dos museus amb realitats molt diferents: Can Tinturé i La Rajoleta. Som museus locals, amb un equip humà reduït, motivat i entusiasta, amb un objectiu central, que tothom tingui accés a aprendre i gaudir de la riquesa de les nostres col·leccions, i a participar en les nostres activitats, d’una manera inclusiva.

El 2008, un dels nostres museus, el Museu de Ceràmica La Rajoleta, té l’oportunitat d’incorporar, gràcies al programa La Mirada Tàctil, de la Diputació de Barcelona, un mòdul amb diferents recursos amb retolació en Braille, adreçat a apropar col·lectius amb dificultats visuals als continguts dels museus, a través del tacte.

En aquell moment, es decideix crear un programa d’accessibilitat que permetés incorporar aquest mòdul de manera inclusiva dintre del recorregut, que pogués millorar la visita per tothom, i que garantís que aquesta acció tingués una continuïtat. No es volia fer una proposta puntual, si no una acció a llarg termini.

Es va dissenyar un projecte d’aplicació de l’accessibilitat com a política del museu, a través d’una metodologia integral amb les següents 8 línies estratègiques que s’havien d’analitzar i treballar des d’una perspectiva global.



En aquest 10 anys, el programa s’ha desenvolupat i s’han dut a terme diferents millores que anirem compartint amb vosaltres en futures entrades. Ha estat un camí llarg, ple de dificultats i de petites fites, que continuarem sense perdre la filosofia bàsica del programa: no realitzar només propostes exclusives per un col·lectiu en concret, si no enriquir l’experiència de tothom amb recursos que facilitin l’accessibilitat universal i desapercebuda.

En paraules de l’arquitecte, Enrique Rovira-Beleta: ‘una bona accessibilitat es aquella que existeix però passa desapercebuda per la majoria dels usuaris’.


Carme Comas Camacho
Responsable d’accessibilitat
Museus d’Esplugues de Llobregat
www.museus.esplugues.cat

dilluns, 27 de maig de 2019

LA PELL DE L'ALTR@. TREBALLANT PER LA CULTURA DE L'EMPATIA


Vol dir que quan l’altre està trist, puguis preguntar-li què li passa i puguis entendre’l

Aquesta va ser la resposta de la Lluna, una nena de 9 anys, a la pregunta “Què vol dir posar-se a la pell de l’altre?”

En els temps que corren resulta d’extrema urgència el desenvolupar estratègies culturals que prenguin l’empatia, el posar-se a la pell de l’altre, com a punt de referència.

A tall d’exemple, voldria parlar-vos avui del taller Sent el fang a les fosques, a càrrec de Teresa Legarreta, artista invident.

La Teresa és una escultora que als 23 anys d’edat va perdre la visió per complet. Gràcies al seu entusiasme vital i al seu anhel creatiu, va començar a introduir-se al món de la ceràmica. L’estima envers el fang la va portar més endavant a enamorar-se per l’escultura.

Des de fa 3 anys, des dels Museus de Sant Cugat es du a terme un taller en què els nens i nenes creen una escultura amb fang amb els ulls tapats, creant com ho fa la Teresa, sentint la matèria com ho fa ella. Una drecera directa a l’empatia, al posar-se a la seva pell, i entendre en primera persona la dificultat que suposa veure-hi en la foscor.

Després de l’experiència directa amb la matèria, es lidera un debat en el qual podem manifestar què hem viscut i sentit, adreçant a la Teresa les qüestions que més ens neguitegen.

Apareix en aquest punt la dualitat entre la capacitat i la incapacitat, subtileses que es desdibuixen durant la tertúlia. Per què una persona suposadament “discapacitada” és capaç de crear obres meravelloses, sense veure-hi, i nosaltres, que hi veiem tan nítidament, toquem el fang de forma maldestre?

Aquest experiment artístic, més aviat anecdòtic, ens porta a un objectiu únic: l’aposta ferma per a l’empatia. El mirar l’altre en la seva plenitud, i no des d’un punt de vista basat en la compassió.

Dir-nos uns als altres: jo podria ser tu. Tu podries ser jo.

Proposo posar-nos a treballar fermament per a la cultura de l’empatia, únic garant de la justícia social, en aquests temps nostres en què els murs semblen cada vegada més alts.

Helena Minuesa Sánchez
Gestora de projectes culturals per a la inclusió social






Un raig de pluja queia del meu terrat,
llàgrimes d´alegria plenes de felicitat.
Tu vares crear l´home d'un tros de fang
i a mi m´has donat
la gràcia de poder-lo modelar.
Tros de natura pura d´infinites
possibilitats,
ets el descans del meu esperit,
l´alegria de les meves mans.
Dictador implacable de les teves
pròpies lleis
Has estat sincer des del primer instant

Deixa que m´endinsi en els teus
encants.


(Teresa Legarreta)

dijous, 7 de març de 2019

TORNEM AL CINEMA


Els audiovisuals, i en concret el cinema, formen part de la programació essencial del CCCB. Es lògic que es plantegéssim incloure aquest tipus d’activitat com “Anem al cinema! dins el CCCB programa Alzheimer.

La composició dels grups que participen en aquesta activitat és la mateixa que la dels grups que realitzen les visites a les exposicions i el funcionament de la proposta és també molt semblant.

Amb el temps, i gracies als comentaris i valoracions dels responsables dels grups assistents, vàrem descobrir que un dels factors que influenciaven positivament  en l’activitat era l’excitació que es generava en els usuaris pel simple fet de tornar a una sala de cinema. 


 Vàrem observar que una activitat tan senzilla como el fet d’anar al cine qualsevol tarda d’hivern s’havia convertit en un fet  impossible per a les persones amb Alzheimer. Fins i tot en les fases inicials de la malaltia no era possible poder gaudir plenament d’una pel·lícula. El temor, tant del pacient com dels seus familiars i acompanyants, a com gestionar la situació en sí,  a les reaccions de la persona afectada, així com al possible rebuig social, fa que, en la major part dels casos, es prescindeixi d'aquest  tipus d’ activitat d’oci.

En conseqüència, s'augmenta doncs l’aïllament social que  no és beneficiós pel benestar de la persona amb la malaltia ni per al dels seus cuidadors.

Com sempre, el primer que vàrem fer va ser documentar-nos i vàrem trobar referències de programes similars que ja es feien als USA, com és el projecte “Meet me at the movies” de la “I’m still here Foundation”.

També vàrem descobrir que a països com Gran Bretanya fa anys que s'organitzen els dementia friendly screenings. És a dir, sessions de cine adaptades per a persones amb Alzheimer o algun tipus de demència associada a l' edat. Les organitzen tant institucions culturals com sales de cine comercials, que poc a poc s’han anat sumant al projecte.

L'Alzheimer’s Society del Regne Unit ha publicat una guia en la que aporta pautes per adaptar les sales de cine i organitzar projeccions específiques per aquests públics. Ha estat aquest material la referència que ens ha ajudat a orientar la nostra proposta.

Per preparar la projecció ens vàrem centrar en alguns aspectes concrets:

  • Selecció de la pel·lícula: Havíem consultat altres programes, i ja tenien una experiència prèvia amb el programa “Anem al cinema”, i per tant teníem clar que els musicals són sempre una bona opció. Les evidències científiques i l'experiència pràctica suggereixen que les persones que pateixen demències poden gaudir de la música fins i tot quan han perdut altres capacitats.
  • Recepció i  acollida dels usuaris:  Havíem de preveure l’arribada dels grups, reservar espai per aparcar els vehicles si en tenien, i a més a més, atendre als que venien de forma individual, a peu, en taxi o amb vehicle propi.
  • La  interacció: Els comentaris en veu alta , els aplaudiments o fins i tot cantar, no han de ser mai reprimits, ben al contrari,  són benvinguts. Es tracta d’un espai d’oci i de poder gaudir d’una bona estona.
  • Accessibilitat: Cinc voluntaris del personal del CCCB ens van ajudar a rebre als usuaris i fer el camí més adient dins el centre, tot depenent de si anaven en cadira rodes, acompanyats, etc. De la mateixa manera vam procedir, en acabar, per sortir del Centre.
  • Adaptació de la sala (llum i  so): Es tractava d’oferir una projecció adaptada, és a dir, amb algunes característiques especials, com el fet de que la sala no quedi totalment a les fosques. En relació al so, tot i que hem llegit diverses recomanacions sobre mantenir un volum no excessivament alt, atès que en molts casos les persones tenen dificultats auditives vàrem optar per mantenir el volum habitual.
  • Facilitats en el preu: Totes les activitats que oferim en el CCCB programa Alzheimer son gratuïtes. En el nostre cas es assumible i és una forma de fomentar que el preu no sigui un altre impediment.

La sessió fou un autèntic èxit. L'excitació que comentàvem es percebia ja a la arribada dels espectadors, i a la sortida tot eren cares contentes i comentaris positius. El sol fet d'oferir  una possibilitat como aquesta fa que sigui  automàticament ben rebuda  per part dels familiars i el centres. Evidentment sempre hi ha temes a millorar i és en aquest sentit que, en base a la nostra experiència, estem treballant perquè aquestes projeccions arribin a formar part de les activitats estables del CCCB Programa Alzheimer.


Tere Angles, Susana Garcia, Tere Perez
CCCB Programa Alzheimer

dijous, 14 de febrer de 2019

AVALUACIÓ D'IMPACTE DE L'ACTIVITAT "UN MATÍ D'ORQUESTRA A L'AUDITORI"

La música i la cultura com a instruments de benestar i inclusió social


Els beneficis per a persones amb Alzheimer, discapacitat intel·lectual i el seu entorn.


Aquesta investigació se centra en l'activitat Un Matí d'Orquestra, del programa Apropa Cultura de L'Auditori, dissenyada l'any 2012. L'activitat s'adreça a persones amb demència (els dimarts al matí) i discapacitat intel·lectual (els dijous al matí).

Després d'uns quants anys veient que passaven coses molt rellevants, ens vam decidir a avaluar-ho amb la Universitat de Vic i amb l'ESMUC. Aquesta activitat ofereix la possibilitat d'utilitzar l'equipament de L'Auditori a partir de tres activitats.

Part 1 - Trobada


Trobada amb músics de l'OBC o de l'ESMUC
Horari: d'11:15h a 11:45h

Part 2 - Audició


Assistència a un assaig de l'OBC a la Sala 1 de L'Auditori
Horari: de 12:00h a 12:25h


Part 3 - Taller


Fer música junts i juntes amb instruments d'orquestra conduït per un musicoterapeuta
Horari: de 12:35h a 13:15h

Els objectius de la investigació han estat avaluar i comprendre l'impacte de l'activitat Matí d'Orquestra en la salut i el benestar dels usuaris però també a cuidadors, professionals, acompanyants, estudiants de l'ESMUC, músics de l'OBC, musicoterapeutes, gestors dels centres socials i de la salut de l'Auditori.

S'han utilitzat tècniques quantitatives, però també qualitatives i d'una mostra de 8 grups en total i 106 persones, i entrevistes en profunditat.

Com a conclusions de la investigació destaquem pel que fa al benestar emocional, les persones amb EAD i DI mostres d'un clar gaudi i una apreciació del projecte, augmenten les seves capacitats d'atenció i concentració i no genera cansament. Pels musicoterapeutes, l'activitat és una font de motivació, satisfacció i benestar. Pels músics de l'ESMUC i OBC, un enriquiment personal. Pels cuidadors i familiars constaten la tranquil·litat, el benestar i la satisfacció que genera l'activitat. Especialment pels familiars, que suposa una ocasió de trobaments amb la persona amb EAD. Les entitats socials consideren que és una oportunitat de manifestar lliurament les seves capacitats i emocions.

I per últim, volem parlar dels 10 punts clau que generen l'èxit de l'activitat:

La institució cultural. Dur-ho a terme en un equipament cultural d'alt prestigi com és L'Auditori garanteix l'interès per part dels usuaris, ja que es tracta d'un centre cultural i d'oci reconegut per la comunitat.
El potencial de la pràctica de les arts. Especialment la música. Utilitzada com a mitjà de contacte social i d'expressió no verbal, fomenta la motivació, les habilitats comunicatives i les interaccions socials dels usuaris.
Dona accés a artistes de primer nivell. L'OBC. Assistir a un assaig orquestral és un aspecte molt ben valorat, ja que no és una activitat que es pugui fer habitualment. També s'ha de promoure la proximitat i una actitud de diàleg dels intèrprets que participen en les trobades amb els usuaris.

Professionalitat de qui dirigeix l'activitat. Un punt important a destacar és que els qui condueixen l'activitat siguin musicoterapeutes, a més de músics, i tinguin experiència i aptituds per guiar el grup d'usuaris seleccionat. D'aquesta manera s'afavoreix la comunicació amb els participants i es fomenta la creació d'un vincle amb ells, i es pot adaptar l'activitat i la comunicació a les necessitats de cada grup.
Els treballadors de la institució. L'alta implicació i motivació en l'activitat dels treballadors de la institució cultural (organitzadors, músics, becaris...) possibilita que aquesta es desenvolupi de la millor manera possible.
Afavorir les relacions socials dins i fora del grup. La dinàmica de l'activitat afavoreix la interacció entre els diferents participants (usuaris, professionals i acompanyants) i resulta un aspecte positiu per garantir-ne l'èxit. És molt important la implicació dels cuidadors i familiars en l'activitat per afavorir les relacions socials i estrènyer el vincle amb els usuaris.
Activitat adaptable. Adaptar a nivel cognitiu i físic cada part de l'activitat en funció de les necessitats de cada individu en els grups permet que els usuaris s'hi interessin i hi participin i evita situacions de frustació, pèrdua d'interès o d'atenció si no es pot seguir o implicar-se en l'activitat.
Combinació de participació activa i passiva. Facilitar la participació activa dels usuaris, sobretot a la part del taller musical, perquè deixin de ser agents passius que assisteixen a una audició i així incrementar el seu benestar.
Possibilitar l'expressió individual. A través de la música es promou la llibertat d'expressió, ja sigui de manera lliure o guiada a l'última part de l'activitat.
Participació comunitària i cultural. La participació en activitats comunitàries i culturals fora dels espais propis de cada centre contribueix al manteniment del benestar subjectiu de les persones, ja que es tracta d'una experiència social motivadora i gratificant que pot estimular les relacions socials. Per aquest motiu, es torna necessari oferir activitats culturals que puguin proporcionar benestar a la societat, a través de propostes que es reconeguin en els programes públics socials i de salut.

Podeu venir a visitar l'activitat si us interessa, escrivint a apropa@apropacultura.cat

Podeu consultar tot l'estudi a https://www.apropacultura.cat/ca/recurs-formacio/musica-cultura-como-instrumentos-bienestar-inclusion-social

Sònia Gainza, directora d'Apropa Cultura