A la tardor
de 2018 la Fundació Joan Miró ha presentat una exposició titulada Lee Miller i el surrealisme a la Gran
Bretanya.
Lee Miller
va ser coneguda primer com a model i després com a fotògrafa d’avantguarda.
També va destacar per la seva forta personalitat artística en un context
dominat pels homes. Emocionalment, va quedar marcada durant tota la vida per
haver patit abusos sexuals quan era una nena.
Senyes d’identitat.
Retrats de dones
és un projecte de gènere vinculat amb aquesta exposició temporal. Les dotze dones
protagonistes també han hagut de superar maltractaments i són supervivents de
situacions violentes.
Es tracta d’una
proposta dissenyada per dues fotògrafes (CLICme), que comprèn tot un seguit de
sessions fotogràfiques i que ha acabat sent una exposició a les sales de la
Fundació Joan Miró.
El fil
conductor és l’autoretrat entès, però, de manera oberta: amb la càmera a les
mans les dones ens mostren el que volen d’elles mateixes, dels seus mons, dels
seus paisatges. Ha estat un procés d’introspecció i de comunicació.
A les
sessions, les participants han après els conceptes tècnics bàsics, però
sobretot no han parat de fer fotografies, de seleccionar-les, de revisar-les i de
comentar-les en un corrent de creació frenètic i continu. La càmera s’ha
convertit, per a elles, en una nova eina per expressar-se, per enfocar la
realitat de maneres diverses, un recurs alliberador.
Les dotze
protagonistes estan vinculades a Hèlia
dones, una associació que dona suport a dones que pateixen violència de
gènere. Hèlia els ofereix suport
psicològic, assessorament legal i acompanyament. Són dones que provenen de
contextos molt diversos i que comparteixen un passat comú. Però el que realment
les defineix és el present: el seu coratge i la seva resiliència, les ganes de
tirar endavant i d’aprofitar la nova oportunitat que la vida els ofereix. Són,
a més, dones profundament agraïdes per les atencions que reben. Quan va
començar el projecte algunes es coneixien, altres no. Quan es va acabar eren un
equip. Ara han fet xarxa, són un grup de suport mutu.
Jean Rebol,
un pintor francès que va investigar sobre les capacitats artístiques de les
persones deia: «No busco distreure-les ni entretenir-les, sinó que cerco el que
hi ha de més profund en el seu interior. Si busqueu la teràpia, no trobareu res.
Si busqueu l’art, trobareu la teràpia».
Així, la
descoberta de la càmera com a eina d’expressió, la intensitat creativa i,
sobretot, l’energia que plegades generaven han conferit al projecte una forta
carrega terapèutica.
Senyes d’identitat. Retrats de dones és ara una exposició fotogràfica
dels seus autoretrats acompanyats de textos i d’una successió d’imatges que
expliquen tot el procés.
La mostra
quedarà ens mans d’Hèlia dones perquè continuï contribuint a la
lluita contra la violència masclista que sacseja la nostra societat. Aquest és
el desig de les dones que l’han creat.
Montse
Quer
Fundació Joan Miró
Projecte
concebut i realitzat per CLICme
Amb la participació d'Hèlia Dones
Amb la col·laboració de FUJIFILM i Wonder Photo Shop
Amb el suport de CasanovaFoto
Amb la participació d'Hèlia Dones
Amb la col·laboració de FUJIFILM i Wonder Photo Shop
Amb el suport de CasanovaFoto
Testimoni de
les dones d’Helia : http://bit.ly/BlogHeliaDones
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada