SENYES D'IDENTITAT. RETRATS DE DONES

A la tardor de 2018 la Fundació Joan Miró ha presentat una exposició titulada Lee Miller i el surrealisme a la Gran Bretanya.

Lee Miller va ser coneguda primer com a model i després com a fotògrafa d’avantguarda. També va destacar per la seva forta personalitat artística en un context dominat pels homes. Emocionalment, va quedar marcada durant tota la vida per haver patit abusos sexuals quan era una nena.

Senyes d’identitat. Retrats de dones és un projecte de gènere vinculat amb aquesta exposició temporal. Les dotze dones protagonistes també han hagut de superar maltractaments i són supervivents de situacions violentes.

Es tracta d’una proposta dissenyada per dues fotògrafes (CLICme), que comprèn tot un seguit de sessions fotogràfiques i que ha acabat sent una exposició a les sales de la Fundació Joan Miró.

El fil conductor és l’autoretrat entès, però, de manera oberta: amb la càmera a les mans les dones ens mostren el que volen d’elles mateixes, dels seus mons, dels seus paisatges. Ha estat un procés d’introspecció i de comunicació.

A les sessions, les participants han après els conceptes tècnics bàsics, però sobretot no han parat de fer fotografies, de seleccionar-les, de revisar-les i de comentar-les en un corrent de creació frenètic i continu. La càmera s’ha convertit, per a elles, en una nova eina per expressar-se, per enfocar la realitat de maneres diverses, un recurs alliberador.

Les dotze protagonistes estan vinculades a Hèlia dones, una associació que dona suport a dones que pateixen violència de gènere. Hèlia els ofereix suport psicològic, assessorament legal i acompanyament. Són dones que provenen de contextos molt diversos i que comparteixen un passat comú. Però el que realment les defineix és el present: el seu coratge i la seva resiliència, les ganes de tirar endavant i d’aprofitar la nova oportunitat que la vida els ofereix. Són, a més, dones profundament agraïdes per les atencions que reben. Quan va començar el projecte algunes es coneixien, altres no. Quan es va acabar eren un equip. Ara han fet xarxa, són un grup de suport mutu.

Jean Rebol, un pintor francès que va investigar sobre les capacitats artístiques de les persones deia: «No busco distreure-les ni entretenir-les, sinó que cerco el que hi ha de més profund en el seu interior. Si busqueu la teràpia, no trobareu res. Si busqueu l’art, trobareu la teràpia».

Així, la descoberta de la càmera com a eina d’expressió, la intensitat creativa i, sobretot, l’energia que plegades generaven han conferit al projecte una forta carrega terapèutica.

Senyes d’identitat. Retrats de dones és ara una exposició fotogràfica dels seus autoretrats acompanyats de textos i d’una successió d’imatges que expliquen tot el procés.

La mostra quedarà ens mans d’Hèlia dones perquè continuï contribuint a la lluita contra la violència masclista que sacseja la nostra societat. Aquest és el desig de les dones que l’han creat.

                                                                                              Montse Quer

Fundació Joan Miró

Projecte concebut i realitzat per CLICme
Amb la participació d'Hèlia Dones
Amb la col·laboració de FUJIFILM i Wonder Photo Shop
Amb el suport de CasanovaFoto

Testimoni de les dones d’Helia : http://bit.ly/BlogHeliaDones