Avaluació del Programa La Mirada Tàctil

El programa La Mirada Tàctil és un programa d’accessibilitat cultural, amb disset anys de trajectòria, coordinat per la Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i promogut a través de la Xarxa de Museus Locals, actualment integrada per 64 museus i equipaments culturals distribuïts en 51 municipis de la província de Barcelona.


L’objectiu del present estudi d’avaluació és la valoració dels recursos accessibles del programa, el seu nivell d’ús, comprovar si faciliten la comprensió i l’accés a la corresponent col·lecció permanent, així com estudiar futures propostes de dinamització i difusió. Han participat en l’estudi d’avaluació vint-i-vuit museus que tenen la col·lecció permanent adaptada i tres centres d’interpretació que han incorporat millores en accessibilitat.



Al llarg del 2022-23 s’ha dut a terme l’avaluació del programa en tres fases: una primera, per analitzar l’estat de la qüestió a través de l’enviament de qüestionaris on-line a les tècniques dels museus que tenen la col·lecció permanent adaptada i a les entitats col·laboradores (ONCE i FESOCA), una segona, per realitzar un treball de camp en dos museus del territori català -Museu del Càntir d’Argentona i Museu d’Història de Sabadell- i una tercera, per realitzar un focus grup amb representants de diferents col·lectius: persones amb baixa visió o ceguesa i persones amb sordesa que fan ús dels recursos tàctils, així com professionals expertes en accessibilitat i del món acadèmic.

Els resultats de la primera fase demostren que amb el programa La Mirada Tàctil es fomenta la museografia inclusiva i, les trenta-tres professionals que van contestar el qüestionari, perceben aquest com a necessari. Tanmateix, tant les tècniques com les entitats constaten que es podria fer més ús dels recursos accessibles que ofereix el programa. Els recursos més valorats son els objectes d’interpretació tàctil, els Codis QR i els vídeos adaptats. Es percep que el públic que fa més ús del programa és l’adult i un potencial beneficiari també és el públic infantil, a través de les visites familiars i escolars.

En quant als resultats de la segona fase, en el treball de camp realitzat en el Museu del Càntir d’Argentona, s’evidencia les dificultats de deambulació i d’accés als Codis QR i també, que els mòduls tàctils faciliten la comprensió i l’adquisició de nous aprenentatges. El grup de persones amb ceguesa i baixa visió que es va observar, valora positivament la informació dels dossiers en Braille. Finalment, després de la visita, es percep el grup entusiasmat de poder tocar tantes peces originals i un augment del benestar. D’altra banda, en el treball de camp en el Museu d’Història de Sabadell, de les vint-i-tres visitants seguides al llarg de la Nit dels museus, s’observa una diversitat de perfils de visitants i cap visita individual. D’aquestes, una minoria fa ús dels mòduls tàctils tot i que es constata que aquelles que els exploren gaudeixen i aprecien el recurs. Es fa poc ús dels Codis QR i de l’ús del mòbil en general, tant sols, alguns joves per fer fotografies.

Els resultats de la tercera fase, son fruit d’escoltar l’opinió de les representants de diferents col·lectius, persones amb baixa visió o ceguesa i persones amb sordesa, en un grup de discussió referent a: la valoració dels recursos accessibles del programa i propostes de dinamització i difusió. Les dotze participants coneixen i valoren molt positivament el programa, expliquen que les maquetes ajuden a ubicar i contextualitzar els equipaments museístics. Pel que fa els objectes d’interpretació tàctil, comentem que valoren poder tocar peces originals i representatives de la col·lecció del museu, i incideixen en que es tracta d’un valor afegit per a tothom. Pel que fa als Codis QR, argumenten que son susceptibles de millora tenint en compte les noves tecnologies. Del Canal de Youtube, agraeixen els vídeos adaptats però destaquen que alguns van a alta velocitat fet que impossibilita la seva comprensió. El recurs de les làmines i els guions adaptats esdevenen essencials per a la comprensió del col·lectiu amb diversitat visual.

Dels mòduls accessibles del programa, es valora l’explicació dels processos de creació i que existeixin encaminaments podo tàctils fins arribar-hi. Es proposen nous recursos, com a imprescindible: poder facilitar una persona del museu com acompanyant, formar en accessibilitat a tot el personal de l’equipament cultural i apostar per la museografia sensorial. A nivell de difusió i dinamització del programa, cal comunicació amb els col·lectius, donar a conèixer el programa a través de diferents canals; televisió, ràdio, xarxes socials, etc. i la creació d’una agenda cultural accessible per donar a conèixer l’oferta cultural del programa La Mirada Tàctil a tots els col·lectius. Sobretot, es reclama la normalització de la difusió de la oferta accessible.


Després de l’avaluació realitzada, les accions prioritàries a seguir son les següents:

• Retorn de l’avaluació realitzada.
• Formació en accessibilitat.
• Avaluació del programa.
• Creació de vincles amb els col·lectius.
• Contacte amb administracions públiques.
• Crear una agenda accessible o millorar la ja existent
• Adaptar la informació en lectura fàcil.
• Millorar la senyalització dels mòduls i comunicar que es poden tocar.
• Incorporar elements de museografia sensorial.
• Millores de dinamització del programa específiques.

Per acabar, destacar la funció de sensibilització i l’accessibilitat universal del programa La Mirada Tàctil. Cal tenir ben present i donar a conèixer que els recursos accessibles que ofereix el programa son útils per a la comprensió del patrimoni local per part de tota la ciutadania.

Andrea Granell Querol
Consultora de projectes culturals
http://andreagranell.com

Lluís Rius
Oficina de Patrimoni Cultural, tècnic en patrimoni cultural.
Gerència de Serveis de Cultura
Àrea de Cultura. Diputació de Barcelona.