Una de les principals raons de ser dels museus és la seva vessant pública, la seva tradició en exposar i divulgar un llegat cultural que té sentit quan és útil per al conjunt de la societat.
Com a espais on es conserven i exposen objectes, la interpretació que en fem d’aquests ens poden apropar de la manera més diversa a altres cultures, coneixements i records. Però aquesta interpretació, subjecte a la pròpia experiència de cada visitant, ens permet dir que la visita es pot personalitzar en gran mesura.
Partir de la pròpia experiència per tornar al museu
La família d’una persona diagnosticada d’Alzheimer ens va comentar que, tot i haver estat usuaris d’exposicions, no era una activitat que es plantegessin en l’actualitat. Ni la persona diagnosticada ni la seva esposa.
Pels seus antecedents biogràfics, el Museu Olímpic era la millor opció per re-iniciar les visites. Treballar sobre els propis records podia ser una bona manera d’iniciar un diàleg agradable al museu i fer de la visita una experiència agradable amb l’objectiu de reiniciar-lo en la visita a exposicions.
Per què el Museu Olímpic?
Els Jocs Olímpics de Barcelona’92 van ser un esdeveniment esportiu internacional que va succeir a la ciutat de Barcelona l'any 1992. Arran d’aquell esdeveniment, la ciutat va patir grans canvis als més diversos nivells. Fa poc més de trenta anys d’aquells canvis i les persones que van tenir algun paper en aquell esdeveniment encara els poden recordar.
El Museu Olímpic i de l’Esport tracta la pràctica esportiva, la història de l’olimpisme i presenta un ampli ventall d’objectes originals de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona’92.
La persona diagnosticada d’Alzheimer de qui estem parlant va tenir un paper en el desenvolupament d’aquells Jocs Olímpics així que amb la intenció de fomentar un diàleg en base als records, el Museu Olímpic i de l’Esport podia ser un bon inici.
Com ho vam fer?
Aquest tipus de visita personalitzada no és comú en els nostres museus. Per tal de dur a terme aquest tipus de visita cal comptar amb la complicitat de persones professionals del museu i es queda un dia al museu en l’horari que s’hagi convingut (sempre és més recomanable al matí).
Es van situar un parell de cadires en el recorregut, a prop d’una sèrie d’objectes de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics, la qual cosa va ajudar a conversar més còmodament. Quan van arribar se’ls va oferir anar directament a la sala on s’exposen objectes dels Jocs Olímpics de Barcelona’92. De seguida es van emocionar i, tot i que no podia mantenir l’atenció gaire estona, el nostre visitant va començar a explicar anècdotes.
En aquest tipus de visita cal tenir en compte que cal adaptar-se a l’estat de la persona en cada moment: si es cansa o si no se sent a gust. La visita va durar uns 30 minuts i encara vam poden continuar parlant uns 10 minuts més a l’exterior del museu, fent-nos fotografies i comentant la ubicació de l’Estadi Olímpic Lluís Companys i l’Anella Olímpica.
En sortir, l’esposa del nostre visitant estava molt agraïda per haver pogut gaudir d’una estona diferent, recordant moments viscuts i veient que el nostre visitant estava content.
Conclusions
Podem confirmar que aquests tipus de visita personalitzada són una experiència molt significativa tant per a les persones diagnosticades, com per als seus familiars i cuidadors/es.
Hem constatat també que la durada de la visita és variable i cal adaptar-la a les circumstàncies de cada persona en cada moment, tot i que està clar que independentment de la seva durada, el fet de sortir de casa, anar fins al museu i establir una conversa és beneficiós per a les persones diagnosticades i per a les persones amb qui conviu.
Tenim poques referències d’aquest tipus de visita personalitzada en els museus catalans. En el cas del CCCB, el Programa Alzheimer disposa d’algunes experiències d’aquest tipus seguint el model del programa MeetMe del MOMA.
Tere Pérez – Apropa Cultura
Carla Biarge – Museu Olímpic i de l’Esport
Vàngelis Villar – Museu Olímpic i de l’Esport
Fonts / Enllaç: MoMA | Meet Me
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada