La Universitat de Costa Rica (UCR) ens va convidar el setembre passat a inaugurar les II Jornadas de Investigación en Arte 2024 per explicar l’experiència sobre cultura i salut que estem treballant a Catalunya i realitzar una sèrie de trobades.
Una de les peticions era organitzar una activitat per a persones grans al Museu del Jade i de la Cultura Precolombina. Aquest museu pertany a l’Instituto Nacional de Seguros i està situat en un edifici nou de San José, a l’avinguda Central, carrer 13 i 13 bis, a la plaça on també es pot visitar l’Assemblea Legislativa i el Museu Nacional. És un museu que forma part de les visites obligades a la capital de Costa Rica.
A la primera planta es troba la recepció, el servei de consigna, una sala per a exposicions temporals i un auditori. Per les plantes 2 i 3 es distribueixen cinc sales temàtiques de l’exposició permanent, on es recorre una part de la història de Costa Rica narrada a partir d’una interpretació arqueològica i en la qual destaquen aspectes socials, religiosos i de la vida quotidiana. A la quarta i última planta es mostra «El acopio», peces procedents de les diferents regions arqueològiques del país.
El primer dia vam fer una visita en exclusiva per conèixer la col·lecció, l’espai i decidir quina activitat faríem per a gent gran que pogués presentar alguna dificultat. La cap del Servei Educatiu i Comunicació, Carolina Castillo, ens va fer una visita rigorosa, amb molta informació i molt amena. Carolina és una gran professional amb experiència en programació de visites per a grups vulnerables al Museu, però no per a persones grans amb un cert grau de demència. Vam plantejar una proposta de visita per a l’endemà per a un grup del PIAM, el programa per a gent gran de la Universitat de Costa Rica.
El dia següent ens van presentar el grup: deu persones —set dones i tres homes—, més la coordinadora del grup i dos graduades en art de la UCR. Es tractava d’un grup de gent gran amb un envelliment actiu i un nivell sociocultural alt. En el moment de la benvinguda vam preguntar si coneixen el Museu i quina havia estat la seva professió (un arquitecte, una treballadora de l’agència tributària, una conservadora del Museu Nacional, etc.). La visita, que havia de durar dues hores, en va durar tres i va acabar amb una conversa a l’auditori. De seguida vam observar que el grup tenia unes característiques diferents al plantejament inicial i ràpidament vam adaptar la visita a un públic adult sense dificultats. Després ens vam reunir a les oficines amb la Carolina Castillo per comentar les diferències entre una visita amb gent gran amb demència i una visita amb gent gran activa.
És enriquidor i il·lusionant poder aplicar el coneixement que hem construït al grup de museus i accessibilitat per a gent gran. Es confirma que és totalment adaptable a un altre país.
És important fer una visita prèvia al museu per conèixer la col·lecció, l’espai i l’equip que hi treballa. Quan es coneix el grup, és necessari adaptar la visita i valorar de quin tipus ha de ser.
Teresa Pérez i Magda Gassó
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada