Del 14 al 16 de juny de 2018 Barcelona esdevingué el centre
del debat i protagonisme a nivell internacional entorn a l’educació i accessibilitat
als equipaments museístics i patrimonials, arran de la celebració del 5è
Congrés Internacional d’Educació i Accessibilitat a Museus i Patrimoni. Després
de 5 edicions, aquest congrés s’ha convertit en
la trobada més important que reuneix especialistes, professionals de
museus i investigadors per compartir, donar a conèixer el present i les
novetats en aquesta temàtica.
El congrés fou organitzat per l’Ajuntament de Barcelona, a
través de l’Institut de Cultura i l’Institut Municipal de Persones amb
Discapacitat, l’Agència Catalana de Patrimoni del Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya i el Museu Marítim de Barcelona, lloc on es celebrà
l’esdeveniment.
La 5a edició es centrà en la planificació i gestió de
l’accessibilitat a les institucions, així com en l’aposta per un canvi en la
concepció dels continguts, que ens porti cap a la creació de continguts
atractius per a totes les persones. D’altra banda, durant el Congrés es
presentaren experiències i projectes d’accessibilitat de diferents museus
catalans. L’exposició de comunicacions durant els 3 dies de congrés, serví per
conèixer diferents experiències d’arreu relacionades amb la temàtica del
congrés. La informació del programa i la publicació de les comunicacions les
podeu trobar a http://congresoaccesibilidad.mmb.cat
Els més de 200 participants procedents d’Europa, Amèrica
Llatina, Espanya i Catalunya, pogueren conèixer grans projectes internacionals
com la política d’accessibilitat del Musée du Quai-Branly de París, del
Victoria&Albert de Londres o de diferents museus belgues. Destacaren també
el projecte de Plena Inclusión amb el Ministeri d’Educació, Cultura i Esports
consistent en aplicar les tècniques de lectura fàcil per dissenyar plànols i
guies fàcils d’entendre i recórrer per part de totes les persones, i Arches, un projecte internacional que permet
la creació d’entorns inclusius gràcies a les noves tecnologies. Begoña Roman
fou una de les ponents que més aplaudiments arrancà amb les seves reflexions
sobre l’accessibilitat al patrimoni des de l’ètica. Les taules rodones de
cadascuna de les sessions foren molt enriquidores, amb la participació de
responsables de les direccions de museus, representants de col·lectius i entitats
de persones amb discapacitat i de tècnics i especialistes d’accessibilitat dels
museus. A la sessió del 16 de juny coneguérem l’accessibilitat dels museus
catalans, amb la presentació de la dimensió social del Pla dels Museus de la
Generalitat de Catalunya, la mirada hàptica de la Xarxa de Museus de la
Diputació de Barcelona, l’experiència del Grup de Museus i Accessibilitat
(impulsor d’aquest blog), la diagnosi de l’accessibilitat que estan fent els
museus gironins a través de l’eina MUSA i com s’ha aplicat als Museus d’Olot, i
altres projectes que estan desenvolupant el CCCB relacionats amb cultura i
Alzheimer, l’autisme a través del projecte Guia’m pel monestir dels Museus de
Sant Cugat, i l’aposta per l’accessibilitat universal del Jardí Botànic de
Barcelona.
Després dels 3 dies de congrés, l’equip organitzador arribà
a les següents conclusions:
- La gestió i la planificació de l’accessibilitat als museus requereix de polítiques impulsades per les administracions i assumides per les organitzacions des de la responsabilitat compartida i la participació de tots els agents.
- Cal democratitzar les estructures, obrir-se a la comunitat i redistribuir el poder als museus. Les persones amb discapacitat són consumidors però també oferidors de cultura.
- És necessari explorar noves metodologies compartides de treball, traspassar la nostra zona de confort. Una forma de fer-ho és el comissariat inclusiu, participatiu i comunitari.
- Ja no parlem tant d’accessibilitat com de disseny universal. Posem accent en la humanització i en la normalització.
- És necessari estendre la figura de la persona referent d’accessibilitat o el coordinador de la responsabilitat social a les organitzacions dels museus.
- Cal treballar per la incorporació de la diversitat a la plantilla dels museus.
- El treball compartit en xarxa és fonamental. Hi ha alguns casos d’èxits a destacar com el Grup de Museus i Accessibilitat dels museus catalans. D’altra banda, el treball en xarxa és una de les claus del desenvolupament del disseny universal als museus.
- L’accés a la cultura és un dret i no un negoci.
- La confiança té molt a veure amb la discapacitat, a fi de comptes volem que tornin a visitar-nos.
- Els museus petits poden tenir desavantatges, per exemple pressupostàries o d’equip humà, però també són més àgils i flexibles.
- És imprescindible la planificació, diagnosi, avaluació i formació.
- Si no pensem per a totes les persones, estem rebutjant a moltes d’elles. L’accessibilitat és una qüestió de drets, dignitat i justícia. Un museu que no és social, no és un museu.
Joaquim Vicente i
Patrícia Puig
Institut de Cultura de Barcelona
Yolanda Anguita i
Ferran Urgell
Institut Municipal de Persones amb Discapacitat
Teresa Soldevila
Museu Marítim de Barcelona
