dimarts, 30 de març de 2021

LA TAULA DE MUSEUS I ACCESSIBILITAT VISITA A LA GENT GRAN

Rememorar els viatges d’infantesa i joventut en tren o vaixell; endinsar-nos en fotografies antigues que ens fan pensar en vivències del passat; inspirar-nos amb l’art i la seva infinitat de textures i colors; conèixer peces dels museus que ens traslladen als espais quotidians on hem crescut; conèixer els jocs de l’antiguitat i recordar com ens divertíem de petits... els projectes online que hem impulsat aquest any des de la Taula de treball Museus i Accessibilitat ofereixen això i molt més a les persones grans.

Després de compartir recursos, experiències i coneixements durant prop de 8 anys entre professionals de diversos museus catalans compromesos amb la qüestió de l’accessibilitat, hem fet un pas endavant amb aquestes iniciatives conjuntes, en les quals han participat bona part dels museus de la Taula. Per una banda, entrem a les cases de les persones grans, algunes de les quals viuen soles, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i a través del servei Vincles BCN i els casals de persones grans (que actualment romanen tancats i no poden oferir activitats presencials). D’altra banda, visitem als usuaris dels centres de dia de l’AFAB (l’Associació de familiars de malalts d’Alzheimer de Barcelona).

La pandèmia de la covid19 va arribar a les nostres vides ja fa més d’un any i les persones grans han estat un dels col·lectius que més l’han patit. Aquesta situació de crisi sanitària ens ha obligat a quedar-nos a casa i a no veure als nostres éssers estimats, almenys de manera física. Malgrat que els mesos de confinament total ja fa temps que han quedat enrere, moltes persones grans segueixen sense sortir de casa seva o dels centres on resideixen i tenen una gran sensació de soledat. De fet, algunes d’elles ja tenien aquest sentiment abans de l’arribada de la pandèmia.

Imatge de la sessió que el Museu del Ferrocarril de Catalunya va realitzar pels usuaris de l'Associació de Familiars de malalts d'Alzheimer de Barcelona

Si una cosa ens ha ensenyat aquesta situació sense precedents, és que els museus podem tenir un paper important a l’hora de millorar l’estat d’ànim dels més grans i fer-los sentir acompanyats, per bé que durant un temps no pugui ser de forma presencial sinó asseguts davant d’una pantalla. Precisament en això consisteixen els tres projectes que estem posant en marxa aquest any: en organitzar una proposta d’activitats online en les quals tant els museus com els participants tenen molt per explicar.

Els museus hem preparat amb molta cura les nostres propostes, tenint en compte les possibilitats que ens ofereixen les tecnologies i assumint que, igual que els participants, els “problemes del directe” també ens acompanyaran durant la sessió. Això, però, no ha de ser un impediment; l’important és sobreposar-nos-hi amb humor i ajudar-nos entre totes i tots. A l’hora de dissenyar i conduir les activitats hem intentat no encaparrar-nos en proporcionar una gran quantitat d’informació sinó en buscar el cantó més emocional que els museus podem oferir a través dels nostres recursos, coneixements i col·leccions. Així doncs, el ventall de propostes és ben variat i inclou visites virtuals, viatges als records d’infància i joventut, i converses al voltant de fotografies, obres o peces de les nostres col·leccions.

D’entre aquests tres projectes, ha sorgit la oportunitat de fer una avaluació acadèmica del cicle que oferim a les persones usuàries del servei Vincles BCN per part del grup de recerca Didàctica i Patrimoni de la Universitat de Barcelona i del grup de recerca TUDISTAR de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquesta és una molt bona notícia ja que, malgrat ser conscients que avaluar les nostres activitats és fonamental, sovint ens falten els recursos per a poder fer-ho en condicions. Entenem el cicle que hem preparat pels usuaris de Vincles BCN com una prova pilot, que si funciona podrem repetir en futures edicions. Aquesta avaluació serà de gran ajuda per tal de seguir millorant i oferir una experiència el més enriquidora possible a les persones grans. Tanmateix, cal mencionar que les persones destinatàries de les activitats no estan gaire acostumades a fer servir les noves tecnologies. En certa mesura, això està dificultant el procés d’avaluació, però estem treballant per solucionar aquests entrebancs.

En definitiva, totes les experiències estan tirant endavant gràcies a la implicació i a l’esforç de moltes persones. Cadascú ha aportat el seu granet de sorra, ja sigui en la coordinació dels projectes o en el moment de dur-los a terme. Tots els museus volem agrair especialment la tasca ingent dels i les dinamitzadores i terapeutes que ens acompanyen a totes les sessions. I per últim, donem un GRÀCIES en majúscules a totes les persones grans que comparteixen una estona amb nosaltres. Nosaltres estem gaudint i aprenent molt. Si aconseguim que tots ells i elles sentin el mateix, el nostre objectiu s’haurà vist acomplert amb escreix.

 

Janina Berzosa Poch

Col·laboradora Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles

 


divendres, 19 de febrer de 2021

FOTOMEMÒRIES

Despertant el record mitjançant la fotografia

Des de l’any 2018 els Museus de Sant Cugat, amb l’estreta complicitat de l’àrea de Ciutadania de l’Ajuntament de Sant Cugat i de l’Arxiu municipal, duem a terme el projecte Fotomemòries.

Aquesta iniciativa, dissenyada per ClicMe, Petites Experiències fotogràfiques, consisteix en tallers de memòria que usen la fotografia antiga com a base per tal d’estimular el record de persones afectades per graus lleus i/o moderats de malalties neurodegeneratives, com l’Alzheimer i el Parkinson.

En els seus inicis, el projecte va néixer el 2016 sota el paraigües de la Fundació Catalunya Pedrera, dins del programa REMS (Reforçar i Estimular la Memòria i la Salut).

Pel que fa al projecte de Sant Cugat, ens dirigim a 14 persones usuàries de l’espai Respir, de l’Associació de Familiars d’Alzheimer i actualment estem valorant la possibilitat d’obrir la proposta a d’altres grups en properes edicions. Les sessions es duen a terme cada dilluns al matí, al llarg del curs, i la metodologia segueix tres fases de treball, sempre amb la fotografia com a fil conductor:

1a fase: Qui sóc? Presentació de les persones que hi participen. Mitjançant unes fitxes amb fotografia, duem a terme una breu descripció de qui som. Aquest exercici permet posar en valor de forma individual cada persona, donar-li un “lloc i espai” dins del projecte. Tota persona té una gran història al darrere per compartir!

2a fase: Visionat d’imatges icòniques del passat acompanyat de tertúlies obertes. En aquesta fase duem a terme la teràpia de la Reminiscència, una tècnica que afavoreix l’evocació de records i successos d’una persona, tot connectant-los amb el moment present. Aquesta tècnica utilitza l’estimulació, la comunicació, la socialització i l’entrenament com a eines, per la qual cosa es tracta d’una tècnica molt completa.

3a fase: La imatge que parla: la memòria individual o subjectiva. En aquesta fase treballem des de les persones, amb les seves pròpies imatges, tot creant sessions on l’escolta pren el protagonisme. El propòsit principal és el de crear un vincle entre el passat i el present i establir ponts intentant aconseguir connexions que encara existeixen a partir de les emocions. La fotografia esdevé en aquest sentit un camí per eixamplar la comunicació i l’obertura entre els participants.




Objectius principals del #Fotomemòries:

  •           Usar la fotografia com a estímul per al record
  •           Millorar la qualitat de vida i l’autoestima de les persones amb Alzheimer i altres demències
  •          Fomentar la comunicació i la interacció social dels i les participants
  •           Reforçar la identitat personal
  •           Reduir l’estigma envers aquest col·lectiu
  •           Vetllar per al manteniment de la memòria col·lectiva i el patrimoni immaterial comú
  •           Donar peu a la “resignificació”: aportar nous significats als records. En cas de records conflictius, vetllar per a donar una nova lectura que els faci menys dolorosos o traumàtics.

Com a reptes de futur, ens plantegem fer extensible el projecte a les noves generacions. Mitjançant propostes com l’Aprenentatge-Servei o el Servei comunitari, volem apropar el Fotomemòries a l‘alumnat de Secundària, per tal que el col·lectiu més jove prengui consciència de la malaltia de l’Alzheimer, per una banda, i per posar en valor tot el coneixement i experiència que la gent gran pot aportar-nos, per l’altra.

El projecte Fotomemòries és també una realitat a la Fundació Joan Miró amb Apropa Cultura, a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona amb dones del Casal Municipal de gent gran i al Museu Marítim de Barcelona, amb el projecte Fotomemòries del mar, dins de la iniciativa VinclesBCN. 

Eugènia Ortiz

Fotògrafa i coordinadora del projecte Fotomemòries

Helena Minuesa

Responsable del servei educatiu i de públics dels Museus de Sant Cugat


dijous, 28 de gener de 2021

BALANÇ DE L’ASSIGNATURA MUSEUS I ACCESSIBILITAT DEL MÀSTER DE GESTIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL I MUSEOLOGIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

Aquest semestre -d’octubre 2020 a gener 2021-, s’ha dut a terme l’assignatura Museus i Accessibilitat, com a nova assignatura optativa de 5 crèdits, en el Màster de Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia de la Universitat de Barcelona. Des dels inicis, l’assignatura ha tingut una molt bona rebuda tant pel professorat com per l’alumnat del Màster i també, entre les professionals del sector.




L’assignatura és pionera ja que dins dels màsters que s’ofereixen sobre gestió del patrimoni cultural a Catalunya és la primera que tracta aquest tema. Encara estem lluny de formar al nostre alumnat en la matèria d’accessibilitat, no tant sols en els estudis superiors de Màster sinó des dels estudis universitaris inicials del Grau, per tant, aquesta assignatura representa un pas endavant!

També cal destacar que s’assoleix una de les actuacions del Pla

d’Accessibilitat de Museus, Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya, concretament dins del segon objectiu: Promoure la formació i la sensibilització en accessibilitat universal entre els professionals que treballen en els museus i centres i espais d’arts visuals, actuació 2.4. Col·laborar amb universitats i centres d’estudis per incorporar als seus programes formació en accessibilitat aplicable a museus i centres i espais d’art.

A continuació s’exposa el procés d’abans, durant i després:

 Abans

Després de proposar-la s’aprova l’assignatura optativa, amb la validació de la coordinació del màster, a càrrec de Maria Feliu, actual Vicerectora de Doctorat i Personal Investigador en Formació de la UB.

 Alhora de crear el pla docent de l’assignatura es va tenir en compte que s’havia de partir d’un marc conceptual (què és l’accessibilitat universal, patrimoni inclusiu, etc.) i d’un marc legal (explicació de la Llei 13/2014 d’accessibilitat i el seu corresponent desplegament, Codi d’accessibilitat) per després poder explicar els diferents recursos d’accessibilitat i bones pràctiques.

Al setembre 2020 es va contrastar el Pla docent amb el mateix Grup de Museus i Accessibilitat com expertes de l’àmbit i també es va revisar el contingut amb altres professionals de l’àmbit acadèmic. En funció del feedback rebut, es va considerar afegir petites modificacions que van ajudar a configurar el pla docent definitiu.

Durant

L’assignatura sobre Museus i Accessibilitat ha estat el millor escenari per explicar iniciatives referents que s’estan duent a terme en el territori català en matèria d’accessibilitat. S’ha comptat amb la col·laboració de primera mà de les responsables del programa de La Mirada Tàctil de la Diputació de Barcelona a càrrec de Lluís Rius i Apropa Cultura a càrrec de Claudia Torner.

Durant l’assignatura es constaten aspectes didàctics que es poden millorar, sobretot a nivell d’interacció amb l’alumnat (la virtualitat no ha ajudat!), i s’han afegit classes més dinàmiques com debats i espais on l’alumnat ha pogut intervenir, ser escoltades i compartir la seva opinió amb la resta de companyes.

També s’ha comptat amb dos seminaris. Vam seguir una taula virtual amb diferents ponents, membres de la recent creada Associació Catalana per la Promoció de l’Accessibilitat (ACPA), on vam parlar sobre la LSC, lectura fàcil, audiodescripció i els drets de les persones amb diversitat funcional. I també vam gaudir del seminari sobre Coeducació patrimonial a càrrec de Maria Cacheda, amb qui vam compartir com aplicar la perspectiva de gènere a les pràctiques de l’educació patrimonial.

Tot i les dificultats del moment per la pandèmia, finalment es van dur a terme les dues sortides programades als Museus d’Esplugues del Llobregat i al Palau Güell. En ambdues ens van rebre amb molt afecte. En els MEL, a càrrec de Carme Comas,  l’alumnat va ser tècnica d’accessibilitat per un dia a través d’una dinàmica participativa i activa per les galeries del museu. En el Palau Güell, a càrrec de l’Anaïs Barnolas, l’alumnat va constatar la dificultat de fer accessible un edifici històric i van conèixer totes les activitats que es realitzen amb entitats del barri del Raval per apropar l’equipament al conjunt de la ciutadania.

Les sortides, a part d’ajudar a desconnectar de les pantalles i tornar a la presencialitat, han permès que l’alumnat fos el subjecte actiu del seu propi aprenentatge i calés en elles, la idea de valorar i tenir en compte l’accessibilitat dels museus visitats. Al rebre els treballs de l’assignatura, la tasca constava en analitzar l’accessibilitat d’un museu del territori català totes vam quedar sorpreses, veure que l’alumnat havia incorporat conceptes i nou vocabulari, així com autonomia a l’hora d’avaluar l’accessibilitat d’un museu, demostrava els aprenentatges adquirits al llarg de l’assignatura.

 Després

El darrer dia es va valorar l’assignatura conjuntament amb l’alumnat i posteriorment, també es va enviar un qüestionari amb preguntes obertes per tal de recollir les seves opinions. Els resultats demostren que l’alumnat considera l’assignatura transversal -en el sentit que han vist que es pot aplicar en molts àmbits del museu- i transformadora --ja que els ha permès considerar aspectes dels museus que abans no tenien en compte-. Confirmen que tot allò après els servirà pel seu futur professional.

El balanç és molt positiu, a poc a poc ens anem posant les ulleres de l’accessibilitat per fer possible els museus per a tothom. Ara toca millorar alguns aspectes de  l’assignatura i que es pugui continuar oferint en els propers cursos acadèmics del Màster per a les futures professionals de l’àmbit.

Finalment, agrair a totes les professionals del Grup de Museus i Accessibilitat per tot l’aprenentatge adquirit al llarg d’aquests darrers anys i que amb l’assignatura s’ha pogut transferir a l’alumnat, gràcies.

 

 Andrea Granell Querol

Docent del Màster de Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia de la UB

Grup de recerca DIDPATRI - Didàctica del Patrimoni, Museografia comprensiva i Noves tecnologies http://www.didpatri.cat

 

dilluns, 14 de desembre de 2020

EL JARDÍ BOTÀNIC DE BARCELONA ESTRENA MAQUETA ACCESSIBLE

Des de fa pocs dies el Jardí Botànic disposa d'una maqueta tàctil accessible per a tots els públics, però especialment pensada per a les persones amb discapacitat visual. L’objectiu és que aquests col·lectius es puguin fer una idea de com és el Jardí Botànic, tocant els relleus i els pendents que la maqueta ofereix.

Aquesta maqueta en relleu conté el sistema de lectura Braille i també s’hi mostren els edificis i serveis, les zones climàtiques (cadascuna amb una textura diferent) i els exemplars de flora més destacats.




El projecte s’ha pogut realitzar gràcies a la col·laboració de l’IMD (Institut Municipal de Persones amb Discapacitat), les empreses Punts Suspensius i Grau Alcázar maquetes, i també amb l’assessorament dels tècnics i la direcció del Jardí Botànic de Barcelona. A més a més, per comprovar que la maqueta complia amb les necessitats d'aquests col·lectius, s'ha comptat amb representants de diverses entitats com l’ACIC (Associació Catalana per a la Integració del Cec/Cega).

El resultat és aquesta maqueta, que hem situat al vestíbul d’entrada del Jardí Botànic.

Per motius de seguretat i de prevenció de la Covid-19, actualment només podran tocar la maqueta les persones amb discapacitat visual amb l’acompanyament del personal del Jardí.

 

Marta Ponseti

Tècnica de programes públics

Museu de Ciències Naturals de Barcelona

dimarts, 24 de novembre de 2020

PLA D'ACCESSIBILITAT

 EL PLA D’ACESSIBILITAT DE MUSEUS, CENTRES I ESPAIS D'ARTS VISUALS DE CATALUNYA, GRAN PAS PER FER LA CULTURA ACCESSIBLE A TOTA LA CIUTADANIA


A finals de setembre 2020 es va aprovar el Pla d’Accessibilitat de Museus, Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya. Aquest pla és fruit del treball conjunt entre la Direcció General del Patrimoni Cultural i la Direcció General de Creació, Acció Territorial i Biblioteques. També s’ha anat de la mà d’experts en accessibilitat, així com del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.


©Emiliana Design Studio. Associació Down Lleida i Centre d'art la Panera 

El document pretén ser realista per tal que a mig termini (es presenta a quatre anys vista 2020-2024) els museus, centres i espais d’arts visuals de Catalunya puguin aconseguir l’accessibilitat universal d’acord amb el que marca la normativa vigent (Llei 13/2014, del 30 d’octubre, d’accessibilitat) així com el seu desplegament, el nou codi d’accessibilitat (projecte de Decret d’aprovació del Codi d’accessibilitat de Catalunya 2020).

El Pla s’ha configurat gràcies a l’esforç del treball participatiu elaborat des de febrer 2019, per part de tres grups: l’Equip de Coordinació del Pla (representants de les dues Direccions generals esmentades), una Comissió Institucional (directores generals) i una Comissió Tècnica (formada per expertes en l’àmbit de l’accessibilitat, tècniques d’accessibilitat de diferents museus, centres i espais d’arts visuals del territori català, professores d’universitats catalanes que fan recerca en accessibilitat, etc.).

A través de tres sessions: la primera sobre característiques dels equipaments, la segona sobre activitats i serveis accessibles i finalment, una tercera sobre comunicació accessible, es van treballar les problemàtiques i reptes existents així com els objectius i les actuacions del Pla. De les opinions i propostes recollides de les persones participants, es va realitzar un anàlisis qualitatiu que va donar pas a un primer esborrany del Pla.


©Anna Fàbrega, 2019  MACBA

Posteriorment, es van fer diferents reunions de contrast que van permetre recollir: aportacions del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, del nostre grup de treball sobre Museus i Accessibilitat, noves aportacions de la mateixa Comissió Tècnica i altres aportacions d’entrevistes individuals que es van realitzar amb persones expertes de l’àmbit.  Tot aquest procés ha permet crear un document coherent, obert a revisió i contrastat, fins arribar al document final del Pla.

Com tot Pla, el document consta d’objectius, diverses actuacions corresponents a cada objectiu i, finalment, indicadors per a poder avaluar cada una de les actuacions. El Pla també preveu plans anuals amb pressupost. 

 Els 5 objectius del Pla són:

1)                 1)  avaluar, diagnosticar i planificar l’accessibilitat universal en els equipaments (en una primera fase)

2)     promoure la formació i la sensibilització entre els professionals (en una segona fase)

3)     fomentar la millora de les instal·lacions per aconseguir l’accessibilitat universal (tercera fase)

4)     promoure, paral·lelament, el treball en xarxa per establir vincles i generar sinergies entre equipaments, compartir recursos i aprenentatges

5)     i difondre l'oferta accessible dels museus i els centres i espais d’arts visuals entre els professionals de l’àmbit i la ciutadania.

De les actuacions destacar-ne les següents:

  • sensibilitzar i formar als professionals de museus i equipaments patrimonials en accessibilitat universal,
  • establir una col·laboració estreta amb els centres d'estudis superiors perquè incorporin en els seus plans d'estudi formacions vinculades a la matèria.
  • oferir des de les institucions implicades l'assessorament i el suport tècnic i econòmic als equipaments per ajudar-los a implementar les accions de millora d'accessibilitat.
  • incorporar criteris específics a les subvencions i requeriments als convenis i contractes programa per impulsar la millora en accessibilitat als equipaments de tot el territori.
  • incentivar el vincle relacional amb les comunitats amb necessitats d'accessibilitat més properes a cada equipament per tal d'ajustar-se millor a la realitat local.
  • donar a conèixer i facilitar a la ciutadania l'oferta accessible dels equipaments a part de fomentar l'apropament d'aquests als diferents col·lectius a través dels diversos canals de comunicació existents

Finalment, es pretén anar fent seguiment de les actuacions del Pla a través de la Comissió Tècnica. El Pla d’Accessibilitat de Museus, Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya ha estat molt ben rebut entre les professionals del sector i existeix la voluntat de complir-se com a Pla de Govern. Un gran pas per tal d’aconseguir l’accessibilitat universal en els museus, centres i espais d’arts visuals de Catalunya.

Per a saber-ne més:

https://cultura.gencat.cat/ca/detall/Noticies/Pla-dAccessibilitat-de-Museus-i-Centres-i-Espais-dArts-Visuals-de-Catalunya-00002

https://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=673958

https://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/el_departament/normativa/entramit/projdecret/codiaccessibilitat/

Andrea Granell Querol

Consultora de projectes culturals

Suport a l’elaboració del

Pla d’Accessibilitat de Museus, Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya.

dilluns, 2 de novembre de 2020

DONAR RAONS PER L'ESPERANÇA

Trobades virtuals dels museus de la xarxa Apropa Cultura amb les entitats socials en temps de confinament

Situem-nos

La situació que ha generat la pandèmia de la Covid-19 planteja als museus i les entitats culturals una certa preocupació i sobretot posa sobre la taula nous reptes en relació a garantir la inclusió i l’accessibilitat a la cultura de les persones en situació de vulnerabilitat.

Quina era la inquietud?

La situació d’estar confinats a casa o als centres socials, bombardejats per un allau d’iniciatives i propostes culturals, artístiques, formatives i d’entreteniment segurament va provocar en algun moment un soroll interior, que contrastava terriblement amb el silenci que escoltàvem fora de les nostres quatre parets. Pensant en això se’ns van plantejar molts dubtes: quina seria la recepció de tota aquella oferta, quina era la seva utilitat real? Com arribava i quin ús se’n feia? Era accessible a tothom? Era pertinent?  

Plantegem com acostar-nos a la realitat que s’estava vivint

Per aquesta raó, Apropa Cultura i el Museu Nacional d’Art de Catalunya es van proposar desenvolupar un programa de reunions virtuals on hi participessin els museus i les entitats culturals de la xarxa Apropa Cultura i una selecció d’entitats socials amb la voluntat de crear espais, sobretot d’escolta, on compartir i treballar en xarxa durant els dies de confinament.




Organitzem les trobades

S’organitzaren una sèrie de trobades que vàrem titular Donar raons per l’esperança, construir i ser constructives. Les reunions realitzades a través de la plataforma Zoom es van gravar per facilitar la posterior visualització; van ser moderades per Teresa González, cap del Departament d’Educació del Museu Nacional d’Art de Catalunya i Claudia Torner, coordinadora d’Apropa Cultura, els dies 3, 10 , 17 de juny i 15 de juliol de 2020.

A cada trobada es va convidar a quatre entitats diferents i es plantejava unes preguntes que havien de servir de detonants per a la conversa compartida entre el sector social i el cultural. Una darrera sessió va servir per posar en comú i recollir les propostes, necessitats i decisions relacionades amb els col·lectius en situació de vulnerabilitat.

Programa:

Trobada 1- Escoltem | Conversa amb l’àmbit social

Dimecres 3 de juny, de 16h a 18h 

Quines són les noves problemàtiques i necessitats dels col·lectius socials sorgides en el context de la crisi sanitària? Com legitimem la tasca que fem els museus i les entitats culturals i com podem ser útils i rellevants en moments de crisi? 

Vàrem comptar amb la participació de professionals de l’àmbit social que treballen amb col·lectius en situació de vulnerabilitat:

·        Carla Rigol d’Hèlia Dones.

·        Chema Martín d’Aspace Badalona i Poblenou (Paràlisi cerebral i

                        Discapacitat intel·lectual)

·        Roger Fe del Centre d’Acollida Assís (Sense Llar)

·        Griselda Ginesta i la Maria Melgares de la Residència de Gent Gran

                        Ciutat de Sabadell.

Trobada 2 - Compartim | Conversa amb l’àmbit social

Dimecres 10 de juny, de 16h a 18h 

Quins usos dels continguts culturals en línia han fet les entitats socials durant el confinament? La nova relació amb els col·lectius vulnerables ha de ser només     digital? Com imaginem la versió expandida del museu que garanteixi la     seguretat, la cohesió social i l’equitat?

Vàrem comptar amb la participació dels següents professionals de l’àmbit social:

·        Marta Santamaria, directora d’acollida de CECAS. Ens explicarà l’experiència del centre de persones amb addiccions que han conviscut juntes durant el confinament.

·        Imma Usero, sotsdirectora del S.P.E. Kirikú, de joves i infants en situació de vulnerabilitat.

·        Marta Cuscó, coordinadora de l’àrea de creativitat de la Fundació Catalònia. Aquests mesos ha estat en primera fila en una residència de persones amb discapacitat intel·lectual.

·        Marta Delgadillo d’Activament, persones amb problemes de Salut Mental.

Trobada 3 – Construïm | Conversa amb els museus i centres culturals de     la xarxa Apropa Cultura

Dimecres 17 de juny, de 16h a 18h           

I ara què? Posada en comú de totes les propostes, necessitats i decisions relacionades amb els col·lectius en situació de vulnerabilitat.

 

Trobada 4 | Seguim en conversa

Dimecres 15 de juliol, de 16h a 18h

Vàrem comptar amb la participació de:

·        Ainoha Maicas, Unitat Psiquiàtrica Penitenciària de Catalunya del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu

·        Sanja Rahim, Fundació Migrastudium adreçada a persones migrades i refugiades

·        Aura Roig, Metzineres de dones que usen drogues en situació de vulnerabilitat extrema.

·        Jose Llorca, Fundació Friends de persones amb trastorn de l’espectre autista i Asperger.

Què sorgeix de les trobades:

Durant les reunions es varen recollir les necessitats, observacions i conclusions de les intervencions en un únic document titulat Horitzó 2020/23.

Les propostes recollides es van agrupar en 5 apartats:

1-     Equipaments culturals expandits: que fonamentalment recull dues maneres d’entendre el museu desplaçat: presencial i virtual fent èmfasi, en aquesta darrera manera, de tenir en compte la bretxa digital que pot aprofundir la desigualtat en l’accés a la cultura. 

2-     Formació: aprofundir en la formació tant dels educadors socials com dels educadors de les entitats culturals. Es destaquen dues línies de treball destinades als usuaris de les entitats socials: l’aprenentatge de la llengua de persones migrades i el disseny de tallers de socialització i capacitació social.

3-     Idees per a un nou enfocament de l’oferta d’activitats: es plantegen un munt de possibilitats però en totes elles es destaca que el canvi d’enfoc passa per la relació que s’estableix amb les entitats socials fent-los partícips i co-creadors. També es destaca  el potencial que tenen aquests entorns com a espais de cura, diàleg i escolta. 

4-     L’equipament radicalment acollidor: Crear espais dins dels equipaments per a la socialització com el que s’ha plantejat a l’Institut d’Art Contemporani de Boston en el seu Pla Estratègic “Radical welcome” i el Museu d’Art Contemporani de Chicago en la seva remodelació d’espais seguint el que es defineix com a “tercer espai”.

5-     Cessió d’espais per part dels equipament per a dur a terme i donar visibilitat els treballs que es desenvolupen en col·laboració o per a la formació pròpia dels educadors socials. 

Anem més enllà

A cada sessió hi varen assistir una mitjana de 15 persones de diferents museus de la xarxa Apropa Cultura. La valoració va ser molt positiva, considerant-ho un espai útil de trobada, formació i facilitador de vincles. Les persones assistents varen expressar el desig de continuar més enllà del període de confinament per seguir coneixent i escoltant les necessitats dels col·lectius i plantejar possibles respostes construïdes entre els museus, els centres culturals i les entitats socials. Per aquesta raó s’ha determinat organitzar una sessió al mes, oberta als museus de la xarxa Apropa Cultura i també als qui formen part de la Taula Museus i Accessibilitat.

Claudia Torner, Coordinadora d'Apropa Cultura

Teresa González, Referent d'Accessibilitat i Inclusió del Museu Nacional d'Art de Catalunya



dijous, 23 de juliol de 2020

RECOMANACIONS PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I SERVEIS ACCESSIBLES DURANT LA COVID-19


Aquest 2020 ha estat molt diferent per a tothom!  Això inclou als Museus, equipaments que, tot i els mesos de tancament, no han deixat de treballar per fer accessible la cultura i el patrimoni per a totes les persones, presencial o telemàticament. Volem i creiem que ningú ha de quedar o sentir-se exclòs, i que no hem de fer passos endarrere en l’accés a la cultura..



Des de la Taula de treball de Museus i Accessibilitat es van presentar unes recomanacions per complementar el Pla de Represa del Sector Cultural. Museus  aprovat el 3 de juliol de 2020 pel PROCICAT per emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial d’alt risc. Les recomanacions tenen com a objectiu  fer més acurada l’atenció a la diversitat als museus de Catalunya. En la mateixa línia, també es van oferir suggeriments per garantir serveis d’accessibilitat i inclusió per tal d’aconseguir un escenari d’equipaments patrimonials segurs, saludables i acollidors per a totes les persones, incloses les persones amb discapacitat i risc d’exclusió social.