Vol dir que quan
l’altre està trist, puguis preguntar-li què li passa i puguis entendre’l
Aquesta va ser la resposta de la Lluna, una nena de 9 anys,
a la pregunta “Què vol dir posar-se a la pell de l’altre?”
En els temps que corren resulta d’extrema urgència el
desenvolupar estratègies culturals que prenguin l’empatia, el posar-se a la
pell de l’altre, com a punt de referència.
A tall d’exemple, voldria parlar-vos avui del taller Sent el fang a les fosques, a càrrec de
Teresa Legarreta, artista invident.
La Teresa és una escultora que als 23 anys d’edat va perdre
la visió per complet. Gràcies al seu entusiasme vital i al seu anhel creatiu,
va començar a introduir-se al món de la ceràmica. L’estima envers el fang la va
portar més endavant a enamorar-se per l’escultura.
Des de fa 3 anys, des dels Museus de Sant Cugat es du a
terme un taller en què els nens i nenes creen una escultura amb fang amb els
ulls tapats, creant com ho fa la Teresa, sentint la matèria com ho fa ella. Una
drecera directa a l’empatia, al posar-se a la seva pell, i entendre en primera
persona la dificultat que suposa veure-hi en la foscor.
Després de l’experiència directa amb la matèria, es lidera
un debat en el qual podem manifestar què hem viscut i sentit, adreçant a la
Teresa les qüestions que més ens neguitegen.
Apareix en aquest punt la dualitat entre la capacitat i la
incapacitat, subtileses que es desdibuixen durant la tertúlia. Per què una
persona suposadament “discapacitada” és capaç de crear obres meravelloses,
sense veure-hi, i nosaltres, que hi veiem tan nítidament, toquem el fang de
forma maldestre?
Aquest experiment artístic, més aviat anecdòtic, ens porta a
un objectiu únic: l’aposta ferma per a l’empatia. El mirar l’altre en la seva
plenitud, i no des d’un punt de vista basat en la compassió.
Dir-nos uns als altres: jo podria ser tu. Tu podries ser jo.
Proposo posar-nos a treballar fermament per a la cultura de
l’empatia, únic garant de la justícia social, en aquests temps nostres en què
els murs semblen cada vegada més alts.
Helena Minuesa Sánchez
Gestora de projectes
culturals per a la inclusió social
Un raig de pluja queia del meu terrat,
llàgrimes d´alegria plenes de felicitat.
Tu vares crear l´home d'un tros de fang
i a mi m´has donat
la gràcia de poder-lo modelar.
Tros de natura pura d´infinites
possibilitats,
ets el descans del meu esperit,
l´alegria de les meves mans.
Dictador implacable de les teves
pròpies lleis
Has estat sincer des del primer instant
Deixa que m´endinsi en els teus
encants.
(Teresa Legarreta)
