L'ESSÈNCIA DE L'ART INVISIBLE


L’any 2014, per a celebrar els 15 anys de la inauguració del museu, es va portar a terme un programa d’activitats sota el lema Abelló+Museu+15, Seguim sumant. De totes elles, la més destacable va ser Museu Jove 2.0, un programa adreçat al joves de la ciutat.



Per què un programa adreçat al joves?. Perquè es tracta d’un segment de públic que no acostuma a sentir-se atret per les activitats que es generen als museus. Aprofitant la celebració de l’adolescència del museu, aquest es va voler apropar als joves de la ciutat, convidant-los a participar en la difusió del fons de la col·lecció a través d’una plataforma digital molt propera a ells, la Viquipèdia.

Primer de tot es va demanar la col·laboració dels comissaris que durant aquests 15 anys havien col·laborat amb la nostra institució, pregant-los que comentessin alguna obra de l’exposició permanent L’art modern a la col·lecció Abelló. s XIX-XX. Els comissaris que hi van participar van triar un parell o tres d’obres, que van comentar davant les càmeres i tot això va ser enregistrat i muntat per un jove estudiant d’Audiovisuals. Amb els comentaris de les 19 obres, la recerca de material bibliogràfic i l’assessorament dels tècnics del museu, els joves, formats prèviament, van crear articles a la Viquipèdia sobre les obres.

Des de la institució es donar visibilitat de tot aquest treball a través d’uns codis QR situats al costat de cada obra (un de negre que remetia als vídeos dels comissaris, que et podies descarregar, i un de vermell, que et direccionava a la Viquipèdia on els joves havien introduït els treballs sobre les obres).

El programa La Mirada Tàctil 2017 de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona va col·laborar en la millora de l’accessibilitat cultural de tots aquests materials. D’una banda a tots els vídeos es va incloure pestanyes amb interpretació en llengua de signes, locució i comentats, esmentat,  per la comunitat sorda signant, i subtitulats, per la comunitat sorda oralista. D'altra banda, a fi que la comunitat amb dificultats visuals pogués fer la visita de forma autònoma, es va realitzar una guia  del visitant  amb macro caràcters, llenguatge Braille i làmines en relleu per a comprendre les obres representades, vinculant aquestes amb els codis QR a través de la locució dels vídeos.

Una altra experiència  va ser incloure essències olfactives suggeridores per recrear l’exploració de les obres més enllà de la mirada.

La introducció o incorporació de l’experiència olfactiva a l’exposició, sens dubte, contribueix a la creació mental d’espais simbòlics. Es tracta d’aprofitar el sentit de l’olfacte car és un dels més efectius a l’hora de multiplicar els sentits combinats, per aproximar-se, de forma indirecta, a la percepció que s’obté a través d’una experiència merament visual.

Un dels requisits a l’hora d’abordar aquesta estratègia comunicativa ha estat el de voler crear experiències olfactives poètiques i agradables.

Els resultats són molt agradables, ja que les essències, d’alta qualitat, són veritables transcripcions olfactives de les obres pictòriques.

A la guia del visitant s’ inclouen les referències sobre els diferents matisos amb els que han estat confeccionades les fragàncies, que faciliten la identificació i el reconeixement de l'exploració olfactiva, com si es tractés d'un tast de vi.
Els visitants amb ceguesa poden quedar-se els sobres amb les fragàncies com a record de la visita a l’exposició.

Aquest projecte ha estat possible gracies a la col·laboració de la Federació de Sords de Catalunya (FESOCA); del Servei Bibliogràfic de l'ONCE Barcelona; de Sandra Iruela, de l'empresa Sandir i de Meri Virgili Omuses Barcelona. A tots ells, el nostre agraïment per contribuir a fer de la cultura un motiu d’inclusió.

Lluís Rius Font
Tècnic de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona

Pepa Ventura Altayo
Directora del Museu Abelló. Fundació Municipal d’Art

Comentaris