L’any
2014, per a celebrar els 15 anys de la inauguració del museu, es va portar a
terme un programa d’activitats sota el lema Abelló+Museu+15,
Seguim sumant. De totes elles, la més destacable va ser Museu Jove 2.0, un programa adreçat al
joves de la ciutat.
Per què
un programa adreçat al joves?. Perquè es tracta d’un segment de públic que no
acostuma a sentir-se atret per les activitats que es generen als museus. Aprofitant
la celebració de l’adolescència del museu, aquest es va voler apropar als joves
de la ciutat, convidant-los a participar en la difusió del fons de la
col·lecció a través d’una plataforma digital molt propera a ells, la
Viquipèdia.
Primer
de tot es va demanar la col·laboració dels comissaris que durant aquests 15
anys havien col·laborat amb la nostra institució, pregant-los que comentessin
alguna obra de l’exposició permanent L’art
modern a la col·lecció Abelló. s XIX-XX. Els comissaris que hi van participar
van triar un parell o tres d’obres, que van comentar davant les càmeres i tot això va ser enregistrat i muntat per un jove estudiant d’Audiovisuals. Amb els
comentaris de les 19 obres, la recerca de material bibliogràfic i
l’assessorament dels tècnics del museu, els joves, formats prèviament, van
crear articles a la Viquipèdia sobre les obres.
Des de
la institució es donar visibilitat de tot aquest treball a través d’uns codis
QR situats al costat de cada obra (un de negre que remetia als vídeos dels
comissaris, que et podies descarregar, i un de vermell, que et direccionava a
la Viquipèdia on els joves havien introduït els treballs sobre les obres).
El
programa La Mirada Tàctil 2017 de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona va col·laborar en la
millora de l’accessibilitat cultural de tots aquests materials. D’una banda a
tots els vídeos es va incloure pestanyes amb interpretació en llengua de
signes, locució i comentats, esmentat, per la comunitat sorda signant, i subtitulats,
per la comunitat sorda oralista. D'altra banda, a fi que la comunitat amb
dificultats visuals pogués fer la visita de forma autònoma, es va realitzar una
guia del visitant amb macro caràcters, llenguatge Braille i
làmines en relleu per a comprendre les obres representades, vinculant aquestes
amb els codis QR a través de la locució dels vídeos.
Una
altra experiència va ser incloure
essències olfactives suggeridores per recrear l’exploració de les
obres més enllà de la mirada.
La
introducció o incorporació de l’experiència olfactiva a l’exposició, sens
dubte, contribueix a la creació mental d’espais simbòlics. Es tracta
d’aprofitar el sentit de l’olfacte car és un dels més efectius a l’hora de
multiplicar els sentits combinats, per aproximar-se, de forma indirecta, a la
percepció que s’obté a través d’una experiència merament visual.
Un dels
requisits a l’hora d’abordar aquesta estratègia comunicativa ha estat el de
voler crear experiències olfactives poètiques i agradables.
Els
resultats són molt agradables, ja que les essències, d’alta qualitat, són veritables
transcripcions olfactives de les obres pictòriques.
A la
guia del visitant s’ inclouen les referències sobre els diferents matisos amb
els que han estat confeccionades les fragàncies, que faciliten la identificació
i el reconeixement de l'exploració olfactiva, com si es tractés d'un tast de
vi.
Els
visitants amb ceguesa poden quedar-se els sobres amb les fragàncies com a
record de la visita a l’exposició.
Aquest
projecte ha estat possible gracies a la col·laboració de la Federació de
Sords de Catalunya (FESOCA); del Servei Bibliogràfic de l'ONCE Barcelona; de
Sandra Iruela, de l'empresa Sandir i de Meri Virgili Omuses Barcelona. A tots
ells, el nostre agraïment per contribuir a fer de la cultura un motiu d’inclusió.
Lluís
Rius Font
Tècnic
de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona
Pepa
Ventura Altayo
Directora
del Museu Abelló. Fundació Municipal d’Art
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada