Des de l’any 2013, el Museu de la
Música compta amb un conjunt instrumental molt especial: tota una orquestra del
tipus gamelan gong kebyar, provinent de l’illa de Bali, Indonèsia.
Consta de 17 metal·lòfons de làmines de bronze, un parell d’instruments de
gongs horitzontals, diversos gongs suspesos de grans dimensions, tambors,
flautes i un instrument de corda.
En aquests 5 anys des que vam
iniciar aquesta experiència, han passat per la sala del gamelan grups de
col·lectius amb necessitats específiques, com ara grups amb diversitat
funcional -tant psíquica com física-, gent gran, salut mental, grups en risc
d’exclusió social, adolescents immigrants, grups en rehabilitació d’addiccions
i reclusos provinents de centres penitenciaris. Segons la tipologia de grups,
hem anat veient les contribucions que pot fer el gamelan amb cadascun d’ells.
El taller ofereix a aquests grups
una hora de contacte directe amb uns instruments de producció sonora d’alta
qualitat, inversament proporcional a la seva facilitat d’ús. Utilitzem només
els instruments de percussió, els quals són molt senzills de fer sonar. Gràcies
a la qualitat dels seus materials i de la seva manufactura, els sons són
cristal·lins, nítids i ofereixen una gran recompensa sensorial a l’intèrpret.
La producció sonora és altament gratificant i aquesta recompensa instantània,
al seu torn, estimula la implicació i participació de l’intèrpret.
El taller compta amb uns
continguts que, tot i seguir una línia rectora, es van adaptant específicament
en funció de les possibilitats que els acompanyants ens fan saber prèviament i
també de l’evolució de cada grup concret un cop iniciada l’activitat. El taller
proposa una descoberta sonora dels instruments i una apreciació de la cultura
que els ha originat, en forma de jocs. Els continguts però, sempre poden quedar
relegats a un segon terme si el que compta és treballar les relacions entre els
membres del grup.
La característica més important
de la música gamelan com a pràctica interpretativa és el fet que es tracta
d’una música absolutament col·laborativa. Tot i ser una orquestra formada per
diversos instruments als nostres ulls occidentals, en realitat es concep com un
únic i gran instrument. Tots els
instruments al nostre abast només en són petites parts que funcionen com una
unitat inseparable. És un autèntic instrument col·laboratiu: per ser tocat, es
necessita la col·laboració de diverses persones. Amb el gamelan s’exemplifica
perfectament que el resultat total és superior a la suma de les parts. Tothom
pot trobar el seu lloc dins el grup gràcies als diferents nivells de dificultat
que presenten els diversos instruments. Tothom parteix del mateix punt, amb
sorpresa i curiositat, independentment del nivell musical de cadascú o fins i
tot, de la seva absència.
Aquest aspecte tan social i
inclusiu del gamelan és probablement la clau del seu èxit a Indonèsia. És
extraordinàriament potent i atractiu per a qualsevol institució o agrupació de
persones que vulgui fomentar un sentit de comunitat i una interacció positiva
entre els seus membres.
Alguns investigadors han recercat
la relació entre la pràctica regular del gamelan i la prevenció de l’Alzheimer.
L’estudi de Setiadi, Pangkahila i Purwata a Indonèsia, demostra que l’augment
de la capacitat de concentració i el desenvolupament de noves habilitats de
coordinació, intrínseques a la pràctica
instrumental amb un conjunt gamelan, comporta beneficis i reforços cognitius
que ajuden a frenar l’avanç de la malaltia.
El treball directe amb un gamelan
fomenta la concentració, la capacitat d’escolta i comunicació, el respecte als
altres, la capacitat de resolució de problemes, el treball en equip i la intel·ligència
emocional. Realment podem dir, tal com es considera a Bali, que el gamelan és
un autèntic regal dels Déus.
Jordi Casadevall
Dissenyador i monitor dels
tallers de gamelan al Museu de la Música de Barcelona
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada