“Una llum a la foscor”. Un projecte comunitari d’art i salut mental a la Fundació Antoni Tàpies l’hivern de 2023

AQUÍ ESTOY YO*

No puedo negar que me hizo daño,
porque aquí estoy yo.
Palabras de amor sencillas y tiernas,
porque nada me gusta más que tú.
Y aunque los vientos de la vida soplen fuerte,
i roses vermelles també,
a nadie le gusta estar solo.
Ya lo ves que no hay dos sin tres,
no puede ser superado.
Entiendo que no di con las palabras justas.

*Aquest poema és el resultat col·lectiu d'un exercici en què les persones participants havien d'escollir una frase de la seva cançó preferida i recompondre-la. En aquest cas, el grup de Tres Turons va decidir fer un collage col·lectiu unint tots els versos.


Càpsules d'art a la Fundació Antoni Tàpies, una proposta comunitària per apropar l'art a tota la població, especialment a persones que pateixen un trastorn mental.

Ja fa anys que el Centre de Formació i Prevenció del Maresme, concretament Alterarte (Blanca Gimeno), el grup CHM Salut Mental, els SRC's de Sarrià i les Corts (Montse Rigol, Laia Perarriera i Elena Carcelén) i de Fundació Els Tres Turons Expressar-te (Leire Flores), participen en l'elaboració i execució de les càpsules artístiques. Proposem la visita i el posterior treball a partir de l'obra d'un artista exposat a la Fundació Antoni Tàpies. Apostant per aquest projecte, per primera vegada la Fundació convida una mediadora artística, Teresa Rubio, a imaginar i articular les càpsules d'art que esdevenen la proposta “Una llum a la foscor” a partir de l'exposició de Bruce Conner del mateix títol. El programa es defineix en un seguit de trobades al museu i de propostes a les entitats que van tenir lloc els mesos de febrer i març de 2023 i en què vam explorar les possibilitats expressives del collage.


Una mica de context per recordar el que vam fer

L'artista Bruce Conner (Kansas, 1933-San Francisco, 2008) va desconstruir i experimentar amb les imatges del passat procedents de la cultura de masses per remixar-les en peces poètiques i subversives, formats híbrids i jocs perceptius. Inspirades per la pràctica de Conner, en aquest projecte ens vam apropiar d'imatges de diaris i revistes d'ahir i d'avui per barrejar-les amb fragments de text, propostes de dibuix o cançons i provocar accidents, acumulacions i nous significats.


A partir d'exercicis intuïtius, d'atzar o de restriccions vam experimentar diferents tècniques i exercicis de collage expandit:
–Transcriure i crear a partir de les lletres d'una cançó.
–Fer exercicis de collage a partir d'una mateixa foto o amb tres elements (treballar amb restriccions).
–Reinterpretar una notícia d’un diari.
–Calcar una imatge d'un diari o revista, compondre en el projector de llum i inventar noves històries.
–Fer un collage col·lectiu.

Com significar l'experiència i fer el recull d'allò viscut?

Per tancar la proposta i fer el recull de l'experiència vam convidar les persones participants a fer un retorn i avaluar el que havien viscut fent servir les eines i els llenguatges que havíem posat en pràctica. Ens vam preguntar el següent:

–Hi ha alguna cosa que vulguis destacar d'aquests tallers?
–Què és el que t'emportes?
–Què hi has trobat a faltar?
–T'has sentit a gust? Sí-no, per què?
–Què us aporta venir a la Fundació Tàpies, treballar a partir d'un artista i visitar l'exposició? Canvia l'experiència?
–Què significa per a tu posar llum a la foscor?


Una llum a la foscor*

Una llum a la foscor és el desplaçament de les entitats cap al museu i del museu a les entitats.
Una llum a la foscor és fer l'esforç de sortir del nostre entorn i obrir-nos a allò desconegut i a l'altre.
Una llum a la foscor és una invitació a trobar-nos i confiar, a deixar-nos portar per l'art i per les propostes, a fer-les pròpies i eixamplar-les, a mirar i ser mirades.
Una llum a la foscor és un projector on s'amplien i s’acumulen els nostres dibuixos i visions.
Una llum a la foscor és un relat individual i col·lectiu que inventem per explicar qui som ara.
Una llum a la foscor és falta de temps per escoltar tothom.
Una llum a la foscor és una cançó en àrab que recorda al germà estimat.
Una llum a la foscor és un espai on estar i on succeeixen coses.
Una llum a la foscor és una bomba esclatant al mig de l'oceà com de vegades la vida impacta dins nostre o com quan a una persona li comuniquen un diagnòstic.
Una llum a la foscor és allò inesperat, és una ferida que s'obre, és una confessió i un acompanyament.
Una llum a la foscor és una experiència que canvia el museu i potser a algunes de nosaltres.
Una llum a la foscor és l'hora de la pausa per esmorzar i fer una cigarreta.
Una llum a la foscor és demanar un retorn i que una persona entregui un calidoscopi fet amb les seves mans.
Una llum a la foscor és un exercici de convivència, respecte i reconeixement de la diversitat humana a través de l'art.
Una llum a la foscor és un temps compartit i un espai per a l'expressió.
Una llum a la foscor és un "aquí estoy yo" on aquest "jo" és un "nosaltres".
Una llum a la foscor és tenir esperança.

Aquest article s’ha elaborat conjuntament amb la Teresa Rubio, la Sònia Benítez i l’Iris Herraiz (estudiants en pràctiques a la Fundació Antoni Tàpies) amb la col·laboració dels membres de les entitats participants i de Rosa Eva Campo, del Departament d’Educació de la Fundació.

 

* “Una llum a la foscor” són un artista (Bruce Conner i altres referents del collage), trenta-set persones amb trastorns mentals, professionals de les entitats col·laboradores (Blanca Gimeno, Montse Rigol, Leire Flores, Elena Carcelén, Laia Perarriera), un responsable del Departament d’Educació de la Fundació Antoni Tàpies (Rosa Eva Campo), dues persones en pràctiques (Iris Herraiz i Sònia Benítez), una educadora artística/mediadora (Teresa Rubio) i altres persones de cada equip que donen suport i ho fan possible.