divendres, 18 de desembre de 2015

LLUMS DE NADAL PER SER VISTOS


Descripció dels objectius del projecte

Llums ( de Nadal ) per ser vistos, és va realitzar durant 2013, les entitats organitzadores varen ser Emiliana Design Studio i Centre d’Art la Panera, amb la participació de l’Associació Down Lleida, per l’ajut Art per la Millora Social d’entitat bancària la Caixa. 

El projecte consisitia en realtizar una il.luminació nadalenca sostenible per a instal·lar en tres indrets de la ciutat de Lleida. Els objectius d’aquest projecte vam ser: treballar des del disseny contemporani per oferir una nova eina de creació al joves de l’Associcació Down Lleida, donar visibilitat al col·lectiu de joves amb discapacitats intel·lectuals i ensenyar-los a treballar en equip amb la finalitat de realitzar una instal·lació de Llums de Nadal per la seva ciutat que n’hi pugues gaudir tota la comunitat. 

Com es treballa amb els altres agents implicats

Els participants del projecte van ser els joves Down, que estan vinculats a l’art contemporani a partir de les visites a les exposicions del Centre d’Art la Panera, on interactuen amb les obres i fomenten la seva creativitat. Però “Llums de Nadal per a ser vistos”, els hi va oferir la possibilitat d’apropar-se al món del disseny i experimentar amb ell. L’altra agent fonamental d’aquest projecte, va ser l’ Ana Mir i Emili Padrós, que formen Emiliana Design Studio, dos dissenyadors de Barcelona que ens van proposar il·luminar el Nadal a la nostra ciutat des de la sostenibilitat i la inclusió social.

Com s’ha promocionat el projecte

La instal·lació d’il·luminació nadalenca es va realitzar en la seva majoria amb envasos reciclats de plàstic d’ús domèstic (detergents, suavitzants, etc.) què per les seves propietats translúcides i cromàtiques ofereixen un gran potencial expressiu quan se’ls aplica una font de llum. Seguint aquest objectiu, els joves participants van manipular els recipients descontextualitzant-los del seu ús original i els han transformat en elements decoratius nadalencs atractius i alhora sostenibles, treballant des d’educació ambiental a partir del reciclatge, reutilització i la reducció. 

Aquests es van instal·lar i van il·luminar la Plaça Sant Pere, la façana de l’Auditori Enric Granados i el Centre d’Art la Panera de la ciutat de Lleida. 

En aquest projecte van participar agents indirectes com els veïns del barri, les escoles, les famílies, els amics que van contribuir a la recollida d’envasos. L’últim dia es va realitzar un acte per encendre les llums on va assistir la premsa , ràdio i TV i a més a més es va publicar a les xarxes socials. Durant el 2014 va ser un projecte seleccionat per formar part de l’exposició “Una expo més” de l’obra social la caixa. 


Com va ser finançat el projecte 

El projecte Llums (de Nadal) per ser vistos s’emmarca dins la convocatòria del programa d’Art per a la Millora Social de l’Obra Social “la Caixa”. 

Resultats i avaluació

Es va aconseguir fer tres intal·lacions d’il·luminació nadalenca per la ciutat de Lleida, per tant, és va donar visibilitat al col·lectiu de joves de Síndrome de Down. L’avalució del projecte a nivell quantitatiu va ser molt positiva, tant per la implicació dels participants directes del projecte com pel agents indirectes que van ajudar a que tot fos possible. Per altra banda a nivell qualitatiu és va sumar autoestima, capacitat d’organització, i autonomia en aquests joves amb capacitat cognitives diverses. Els eixos que van fer funcionar aquest projecte van ser: la participació, la sostenibilitat, el disseny, inclusió, la creació i experimentar amb nous materials. El projecte va assolir el seu objectiu general fer de l’art una eina per a la integració social i construir una realitat on tothom tingui el seu lloc. 


Vanesa Ibarz Servei Educatiu,
Centre d’Art la Panera


divendres, 4 de desembre de 2015

la Mirada Tàctil promou visites inclusives al Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat


En el marc del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat d’aquest any 2015, els Museus de la Xarxa de Museus Locals (XML) han programat activitats dirigides a tothom però especialment adaptades pel col·lectiu amb ceguesa i dificultats auditives.

Durant la primera quinzena de desembre diferents museus de la Xarxa de Museus Locals organitzen presentacions visites a les exposicions permanents, a l’espai de “La mirada Tàctil”, i tallers adaptats amb l’ objectius de sensibilitzar l'opinió pública sobre els temes relacionats amb la discapacitat i promoure la presa de consciència pel que fa a les dificultats d’aquests col·lectius per accedir a la cultura.

La importància o valor d'un museu, no només recau sobre el seu patrimoni, sinó també sobre la seva capacitat d'emocionar, motivar i, sobretot, transmetre i comunicar, coneixement, en definitiva facilitar l'accés de la cultura a tota la ciutadania.

Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa
  • L’exposició permanent “Retalls d’ahir i d’avui". Visita comentada gratuïta. Disposa de servei d’intèrpret en llengua de signes. Activitat gratuïta per adults” Dijous, 3 de desembre a les 17h. C/ Salmerón, 25 ( Terrassa). 
  • Informació i reserves al tel .937 315 202
Museus de Sant Cugat
  • Visita comentada al mòdul de” La Mirada Tàctil “al Museu del Tapís Contemporani. Dissabte 5 de desembre, a les 12h. Carrer Villà,68 a Sant Cugat del Vallès.
  • Visita guiada a l’exposició permanent del Museu del Monestir. Visita inclusiva (per a oients i persones sordes, el guia va acompanyat d’un intèrpret en llengua de signes. Diumenge 6 de desembre a les 12h. Plaça de l’Om, 1 a Sant Cugat del Vallès. 
  • Informació i reserves al servei educatiu dels Museus de Sant Cugat: Tel.6759951 / educaciomuseu@santcugat.cat
Museu d’Art de Cerdanyola
  • Visita guiada al museu d’Art de Cerdanyola. Adaptada per a persones sordes amb servei d intèrpret en llengua de signes. Activitat gratuïta d’una hora de durada, diumenge 6 de desembre a les 12 h. No cal reservaLa visita és un recorregut per l’exposició permanent del museu, els vitralls modernista i alguns dels artistes presents a la col·lecció, com ara el pintor Josep de Togores que va quedar sord a la infantesa. També es visitarà l’exposició temporal sobre el mosaic hidràulic. 
  • Per més Informació de 17 a 20 h de dimarts a dissabtes i diumenges d'11 a 14 h. Tel 93 591 41 30/ mac@cerdanyola.cat
Museu Can Tinturé. Esplugues de Llobregat
  • Activitat ‘Tot mirant rajoles’. Visita multisensorial per a la col·lecció de rajola de mostra de Salvador Miquel. Destinada a persones amb dificultats visuals i invidents. Dissabte 12 de desembre , a les 11hores.Museu Can Tinturé, c. de l’Esglèsia 36 08950 Esplugues de Llobregat 
  • Cal inscripció prèvia al Tel. 93470 02 18 /museus@esplugues.cat. Places limitades
Museu de Sant Boi de Llobregat 
  • Presentació de la "Mirada Tàctil" i visita al museu, 13 de desembre, a les 12 hores, 
  • Museu de Sant Boi de Llobregat, Can Barraquer. C/ del Pont,7 ( Sant Boi de Llobregat). Informació tel. 936 351 250 
Museu d’Art de Sabadell
  • "Sense mirar”. Visita guiada i taller d’inclusió a l’exposició Werens. Art urbà. Singulars Propis. Artistes sabadellencs contemporanis. Activitat adreçada a públic familiar i a persones amb qualsevol tipus de discapacitat. Dissabte, 21 de novembre a les 18 hores
  • Visita guiada a l’exposició permanent del Museu d’Art de Sabadell i a la Casa Turull. Activitat adreçada a persones amb discapacitat visual. Hi col·labora: ONCE Sabadell Dijous, 3 de desembre a les 12.00 hores
  • Visita guiada a l’exposició permanent del Museu d’Art de Sabadell i a la Casa Turull. Activitat adreçada a persones amb discapacitat auditiva. Hi col·labora: Associació de Persones Sordes de Sabadell. Diumenge, 13 de desembre a les 12 hores
  • Museu d’Art de Sabadell, C/ Doctor Puig, 16 ( Sabadell) Informació tel 937 257 144/ mas@ajsabadell.cat

El servei d intèrpret en llengua de signes ha estat facilitat per FESOCA (Federació de Persones Sordes de Catalunya) amb el suport de la Diputació de Barcelona a través de l’Oficina de Patrimoni Cultural.

dijous, 3 de desembre de 2015

LA MIRADA D'UN PREMI

La Diputació de Barcelona va ser guardonada amb un dels Premis Solidaris ONCE en la seva IX edició. El projecte La Mirada Tàctil va rebre el premi a la millor iniciativa de l'administració pública de Catalunya. El guardó, en paraules de Juanjo Puigcorbé, Diputat delegat de Cultura de la Diputació de Barcelona, “no només fa accessible la cultura a les persones amb discapacitats sensorials i de mobilitat, sinó que fa els museus accessibles a més sentits”.

L’objectiu del Programa La Mirada Tàctil és facilitar lectures dels Museus i del patrimoni que vagin més enllà de la lectura en termes visuals. En aquesta línia de treball, La Mirada Tàctil no parteix del discurs visual de la realitat sinó de la percepció tàctil per fer-la entenedora i accessible als col·lectius amb discapacitats visuals i, a l’ensems, enriquir la visita del total de visitants o usuaris. Aquesta voluntat de percebre la realitat més enllà de la percepció visual comporta una reflexió importantíssima. Sovint ens hem obcecat en fer accessible la realitat visual, com si fos l’única possible sense considerar o estar alerta a la resta de percepcions possibles com a punts de partida possibles als discursos expositius. L’asimetria existent entre els continguts dels museus o exposicions i els discursos i continguts científics que es volen oferir, centrats només en la percepció visual, evidencien i palesen la necessitat d’ampliar les lectures a través d’estratègies, programes, eines obertes als cinc sentits. L’escenari comunicatiu haurà d’obrir-se a un ventall de possibilitats en els que la imaginació i la creativitat seran bàsiques i les diferents percepcions possibles faran d’una banda accessibles els museus, i les exposicions a col·lectius amb diferents graus i tipologies de discapacitat sensorial i, de l’altra, enriquiran l’experiència al conjunt de visitants i usuaris.

Alguns exemples del camí recorregut fins avui:

El museu de Mineralogia d’Arenys de Mar no parteix de la cristal·lografia de les peces, sinó dels discurs sobre els quatre elements, de les creences del filòsof Empèdocles per associar element i tacte. Un meteorit és una de les peces estrella.

A La Casa Museu Verdaguer de Folgueroles descobrim el Verdaguer infant, el viatger i el poeta... podem veure, tocar i percebre la seva cal·ligrafia. Podem interpretar el paisatge mariner del poble del Masnou; el Sabadell industrial de 1910; Conèixer una casa burgesa de Terrassa; Percebre la ciutat medieval de Manresa, el jaciment medieval del Camp de les Lloses a Roda de Ter o les parets geològiques amb restes paleontològiques al Museu de les Mines de Cercs.

27 museus de la Xarxa de Museus Locals permeten tocar objectes i obres originals diversos, des de rajoles medievals, modernistes a ceràmiques ibèriques, àmfores romanes, objectes d’indústria lítica, repliques com una estela ibèrica, un mil·liari romà, la Venus neolítica de Gavà, una figura zoomòrfica medieval fins un uixebti egipci.

A través de La Mirada Tàctil també s’han fet accions adreçades a conèixer tècniques com l’art del vitrall, el de la cera perduda, el del tapís, el del tractament de la pell ... fins i tot saber el procés de com es feien les píndoles.

En el món dels museus d’art, podem tocar un quadre tàctil de Joan Abelló, la bocana del Palau de la Música Catalana de Pablo Gargallo, un quadre de Dionís Baixeras, de Joan Vila Cinca i obres originals de Manolo Hugué.

Tot un univers d’objectes que es poden descobrir a 27 museus de la Xarxa de Museus Locals.


Lluís Rius Font

Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona 

dijous, 26 de novembre de 2015

ALIMENTACIÓ, CIÈNCIA I SALUT MENTAL

Conferència al Museu Blau

Dins del programa d’actes i activitats entorn a l’exposició temporal Nutrició, Impuls Vital, el proper dissabte 28 de novembre a les 11:30h, tindrà lloc una conferència per conèixer el projecte d'empresa social Cuina Justa, a través d'una conversa entre Màrius Rubiralta i Francesc Vilà, representants del món de la ciència i de la salut mental, respectivament.

La xerrada recorrerà tres eixos principals:
  • Antecedents. La Mancomunitat Catalana i el projecte d'una clínica mental a Santa Coloma de Gramenet al recinte de Torribera.
  • L’alimentació, la ciència i la salut mental. Com es relacionen aquests tres elements?
  • L’experiència de la Fundació Cassià Just. Com s'han articulat l'alimentació, la ciència i la salut mental en una empresa d'economia social com Cuina Justa.
La Fundació Cassià Just, Centre Especial de Treball (CET), neix al 1994 com a iniciativa d’un grup de professionals de la salut mental, l’acció social i l’educació amb la intenció d’aportar algunes reflexions i respostes a les dificultats amb què es trobaven els joves susceptibles d'una atenció sociosanitària i educativa específica i que en el moment d’entrar en el món laboral estaven en risc d’exclusió social.

Davant d'això, l'any 2005 es crea l'empresa Cuina Justa, una empresa d’economia social referent.

Durant l’acte es farà un tast de productes de Cuina Justa.

Amb motiu dels actes i activitats entorn a l’exposició temporal Nutrició, Impuls Vital, també s’instal·la un punt de recollida d’aliments al Museu Blau. Si hi voleu col·laborar podeu portar, sobretot, conserves, oli o llet, que aniran destinats a la Fundació banc dels aliments, de Barcelona.

Podeu trobar més informació i inscriure-us aquí



dijous, 12 de novembre de 2015

ARTS ALS MURS

Inaugurada el setembre del 2009, la Fundació Arranz-Bravo és un espai d’art contemporani a L’Hospitalet que té el doble objectiu de difondre l’art del pintor Eduard Arranz-Bravo (Barcelona, 1941) i promocionar la jove creació contemporània.

Un dels pilars educatius de la Fundació Arranz-Bravo és la realització d’activitats d’APS o d’aprenentatge i servei. Està adreçat a estudiants amb risc d’exclusió social de centres educatius de L’Hospitalet de Llobregat, els quals durant un semestre col·laboren amb diferents agents socials del territori i amb artistes per tal de dur a terme un projecte de pintura mural a partir d’un tema social candent en el territori. Els alumnes aprenen tècniques artístiques, conductes socials, intercanvien idees amb els artistes i, finalment, realitzen una obra d’art col·lectiva a partir d’idees reflexionades a l’aula.

La primera edició d’Art als Murs es va dur a terme amb els alumnes de 6è de primària de l’escola Gornal, els quals se’ls va posar en relació amb l’associació de dones del Gornal per tal de refer el mural en contra la violència de gènere que hi havia a un dels murs exteriors del centre. L’escola es va posar en contacte amb l’institut Europa que va oferir els seus alumnes de l’aula oberta com a tutors dels infants del Gornal i els alumnes del PQPI de pintura per tal d’arreglar el mur. El servei educatiu de la Fundació Arranz-Bravo va acompanyar al grup d’alumnes de l’escola Gornal i de l’aula oberta de l’institut Europa en el procés d’ideació i execució del mural que l’associació de dones havia demanat.

Podeu veure un vídeo de l’experiència amb l’escola Gornal i un exemple de la participació de l’artista Pere Llobera.

Fundació Arranz-Bravo

dimarts, 13 d’octubre de 2015

ACCESS GUIDE AL MUSEUM OF FINE ARTS DE BOSTON

Reflexió sobre l'experiència d'Andrea Granell en l'Acces Program del Museum of Fine Arts de Boston


El Museum of Fine Arts, Boston (MFA) alberga una important col·lecció d’art de diferents períodes i rep més d’un milió de visitants a l’any. Es tracta d’un museu inclusiu ja que disposa: d’espai adaptat per a visitants amb cadira de rodes, d’audioguia amb audiodescripció per a persones cegues i de personal amb coneixement de llengua de signes. És un museu obert a acollir tot tipus de públic.

L’Access Program (Programa d’Accessibilitat) del MFA rep l’ajuda voluntària de setanta guies. Aquest programa implica una formació inicial sobre com adreçar-se al col·lectiu amb capacitats diferents. En aquesta formació es treballa la metodologia d’Estratègies de Pensament Visual -que promou l’autonomia del visitant davant d’una obra mitjançant la conversa oberta (a través de tres preguntes: què està passant aquí? què veus que et fa dir això? què més veus?)- així com els quatre programes d’accessibilitat que ofereix el museu:

1. Access to art: són visites per a visitants amb discapacitats cognitives i físiques. També són visites per a persones amb demència, pèrdua de memòria, Alzheimer i adults autistes.

2. Artful adventures: són visites per al públic infantil que consisteixen en imaginar una aventura pel museu. En aquest cas, es tracta d’un programa inclusiu en el qual s’adapta l’aventura per a grups específics. Per exemple, una vegada al mes es fa el programa “Beyond the Spectrum” adaptat per a nens autistes.

3. A Feeling for Form: són visites per a visitants de totes les edats amb discapacitat visual, poca visió i discapacitat auditiva.

4. A Hand’s Reach to Art: són visites per visitants sords presentades en llengua de signes.


A continuació exposo dos exemples de visites basades en la meva experiència com a Access Guide (Guia d’accessibilitat).

Visita amb persones amb discapacitat visual. Els visitants eren alumnes de la Perkins School -escola de nens/adolescents amb discapacitat visual. La visita tractava el tema dels retrats. Vàrem explorar (amb els guants que utilitzen els restauradors) tres escultures de les diferents sales del museu amb l’objectiu que els visitants poguessin distingir els trets característics de les fisonomies egípcies (ulls allargats), romanes (més perfectes) i asiàtics (orelles allargades) a la vegada que se’ls donava més informació sobre les obres. Al final de la visita vàrem fer un taller en el qual cada estudiant acompanyat per la seva guia havia de fer un retrat lliure amb plastilina, botons, tires de colors, etc. Els professors/es van agafar les figures de cada alumne i les van guardar en capses que van dur a l’escola per a poder fer una activitat a classe de post-visita al museu.


Visita amb persones amb demència/Alzheimer. En aquesta visita el grup provinent d’una associació per a la gent gran va fer una petició per visitar l’American Wing -secció on es troben les obres d’art americà del museu- i d’aquesta manera estimular la memòria dels visitants. Mentre guiàvem el grup i comentàvem les obres van sorgir comentaris personals. Per exemple, una de les visitants va recordar que havia vist l’obra “The Daughters of Edward Darley Boit. 1882. John Singer Sargent (American, 1856-1925)” -en la fotografia- en un calendari que tenia a la seva cuina i li va fer molta il·lusió veure l’obra tan gran exposada en el museu, va dir que es pensava que el quadre era igual de petit que el del calendari. Una altra visitant va dir que el vestit de la nena li recordava a un vestit molt elegant que tenia quan era petita. O sigui que ambdues visitants van connectar el que estaven veient amb la seva realitat personal.

Les visites són rebudes molt positivament i, fins i tot, molts grups repeteixen la seva experiència amb una segona o tercera visita en el mateix mes. Aquest fet contribueix a la implicació dels visitants i, com a guia, es facilita la coneixença del grup i poder mantenir una continuïtat en l’activitat d’aprenentatge.


Andrea Granell Querol
Consultora independent
andreagranell@gmail.com
http://www.linkedin.com/in/andreagr



divendres, 3 de juliol de 2015

SOY CÁMARA. LA IMATGE SALVATGE

El CCCB i TV2 tenen un programa en comú, SOY CAMARA, en aquest capítol amb el títol LA IMATGE SALVATGE participen artistes en exclusió social.

Capítol 44, temporada 6
Direcció i guió: Andrés Hispano, Félix Pérez-Hita.

La recent fascinació per l’anomenat art Outsider ens porta a preguntar-nos per la possibilitat de que existeixi quelcom semblant en l’àmbit audiovisual. “Soy Cámara” s’endinsa en aquest terreny tan difícil de delimitar i que obliga a preguntar-se pels canviants gustos i codis que regeixen el món de l’art. És per això que l’art Outsider, l’art innocent dels que treballen al marge dels estudis i acadèmies, és bo per pensar, per repensar tot el que composa aquest entorn: l’obra, el mercat, la crítica, el públic… El programa compta amb entrevistes a Jordi Costa, que recentment ha dirigit el curs “La imatge salvatge” en el CCCB, i Graciela García, que acaba de publicar el llibre “Arte Outsider. La pulsión creativa al desnudo”, entre d’altres personalitats.

Agraïm la col·laboració de l’ Asociación Debajo del Sombrero, la Fundación Asproseat e Intermediae Matadero.

Trailer: https://vimeo.com/124915348
Ficha web del trailer: http://www.cccb.org/ca/video-soy_cmara_el_programa_del_cccb_44_la_imagen_salvaje_trailer-214151

Tere Pérez
CCCB
tperez@cccb.org



dijous, 18 de juny de 2015

ELS MUSEUS I EL PATRIMONI EN EL TERRITORI. ACCESSIBILITAT I NOUS PÚBLICS

En el marc de la Universitat d’estiu de la Universitat de Lleida, del 15 al 17 de juliol de 2015 se celebrarà, a Lleida,  la quarta edició del curs dedicat a «Museus i Patrimoni en el territori», que aquest any es dedica al tema de l’Accessibilitat i nous públics. Els cursos són el resultat de la col·laboració entre la UdL i la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, i tenen per finalitat tractar, reflexionar i conèixer experiències sobre aspectes i qüestions que impliquen els museus avui, però també en el futur més pròxim. El tema escollit enguany el considerem molt important perquè té una implicació directa en les activitats organitzades pel museu, en la seva orienta­ció envers determinats sectors socials, d’edat o amb especificitats concretes, i en definitiva, en les noves funcions socials que el museu està assumint. També entenem que és fonamental tractar el tema en l’escala adient, dels museus i centres de territori, en què els públics locals són tan o més importants que els visitants forans.

El curs, estructurat en dues sessions al matí i dues a la tarda i una taula rodona final, serà impartit per persones que procedeixen de l’administració, del món professional, dels museus i de la universitat. Començarà amb dues conferències marc sobre el tema dels públics del museu. Antoni Laporte presentarà l’Observatori de Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya, creat per l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural per encàrrec de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni de la Generalitat (“Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya. Aplicacions als museus de territori”). Magda Gassó, Cap del Servei de Museus de la Generalitat, parlarà de les dades dels públics als museus catalans i de les tendències que mostren (“Públics dels museus de Catalunya: dades actuals i tendències”).

El tema dels nous públics i l’accessibilitat ocupa la resta de sessions. Conxa Rodà es referirà a les noves tecnologies com a eina de connexió amb els públics i amb nous públics, i per tant també com a canal d’accessibilitat (“Com el digital ens connecta amb els públics”). Daniel Guasch parlarà de què s’entén per accessibilitat i quines estratègies cal tenir en compte (“Accessibilitat: conceptes i estratègies”). Dani Freixes abordarà la qüestió de l’accessibilitat des del punt de vista de la museografia (“Museografia i accessibilitat”). Elena Fierli presentarà experiències educatives que permeten arribar a nous públics (“Educar en l’art: experiències i recorreguts per a nous públics”). Fabien Van der Geert tractarà la incorporació de la població immigrant als públics del museu (“El museu de tothom. Les estratègies d’atracció i d’interacció amb el públic immigrant”). I Joanjo Esteban abordarà, a partir de les experiències al Museu de Sant Boi amb nous públics i públics amb risc d’exclusió social, la visió inclusiva del museu (“El museu, per una visió inclusiva i de proximitat”).

Finalment, en la taula rodona, moderada per Carme Bergés, es presentaran quatre experiències concretes en relació amb l’accessibilitat i els nous públics:
  • la del programa “La Mirada Tàctil”, d’implantació de mòduls d'accessibilitat visual, així com accions per adaptar les sales d'exposicions permanents dels museus de la Xarxa de Museus Locals (Lluís Rius)
  • les experiències d'accessibilitat visual i de sordesa i amb el col·lectiu del barri del Raval, del Museu Marítim de Barcelona (Teresa Soldevila)
  • la del projecte sobre art contemporani i malalts hospitalitzats, del Centre d’Art La Panera de Lleida (Roser Sanjuan)
  • a del treball amb públic immigrant, del Museu de l’Hospitalet (Josep M. Solias)

Descarregueu-vos el programa

Imma Lorés
Professora d’Història de l’art medieval i Museografia
Universitat de Lleida

dijous, 4 de juny de 2015

COM BATEGA UN MUSEU, COM EL MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA


Un dels objectius del SUSOESPAI és apropar els museus d’art a l’àmbit de la salut mental, i amb aquest projecte hem pretès conèixer l’estructura d’un gran museu, el seu funcionament i les persones que hi treballen.

Hem volgut conèixer, estudiar i investigar el seu funcionament i sobretot descobrir les persones que fan possible aquest servei cultural de la ciutat.

El projecte COM BATEGA UN MUSEU, COM EL MNAC, va consistir a conèixer la vida interna d’un museu, és a dir, les zones de treball, la part més


oculta i menys coneguda pel públic en general (les sales de reserva, els tallers de restauració, l’arxiu, departaments de seguretat, manteniment, etc.) i la feina que desenvolupen les persones responsables del seu funcionament.

També vam fomentar la interacció i el contacte personal entre els treballadors del MNAC i els participants del SUSOESPAI per promoure la cohesió social i el sentiment de pertinença a la comunitat.

Possibilitant aquest intercanvi i el treball conjunt, convidàvem a reflexionar qüestions vinculades i relacionades amb la salut mental, i a concretar el compromís del museu amb la societat, com a centre viu i obert a tot tipus de públic, desenvolupant estratègies que ajudin a la inclusió comunitària i a la conscienciació col·lectiva.

Preteníem dignificar el col·lectiu de les persones amb un trastorn mental, en general oblidat i mal conegut, afavorint una percepció diferent i més positiva, a través de la seva vessant més creativa i així lluitar contra els estereotips, l’etiquetatge social i l’estigma.

La motivació que va animar els professionals del MNAC a participar en aquesta experiència va ser la de donar a conèixer la seva feina i tot allò que fa possible que un museu existeixi, i compartir-ho amb els participants del Susoespai.

Apropant dos móns tan diferents i provocant aquest encontre de persona a persona, vàrem aconseguir que:

La persona amb trastorn mental (TM):
  • Conegués una realitat cultural i social diferent a la seva 
  • Aprengués la vida interna d’un museu, i tot el que fa possible el seu funcionament (el museu per dins) 
  • Pogués establir noves relacions humanes 
  • Adquirís alhora coneixements museològics i artístics 
  • Expressés plàsticament la vida del museu 
  • Representés i interpretés els professionals que li donen vida 
  • Augmentés les seves aptituds de comunicació (oral i escrita) 
  • Estimulés la seva socialització 
El professional del museu (MNAC):
  • Conegués la realitat (les dificultats i les qualitats) de la persona amb trastorn mental 
  • Es sensibilitzés vers la realitat d’aquestes persones 
  • Descobrís les capacitats i la part sana que tota persona té 
  • Pogués anar canviant la imatge estereotipada que es té del trastorn mental 
  • Contribuís a trencar l’estigma que pateixen les persones amb TM 
  • Col·laborés a incrementar el compromís del museu amb la societat, com a centre viu i obert 


COM ES VA FER

Primer. Vàrem realitzat una visita a tots els departaments i equipaments que constitueixen el museu per descobrir i conèixer:

COM funciona un museu
QUI fa funcionar el museu

Segon. Cada alumne va triar un departament i se li va assignar un treballador, amb qui va establir una correspondència i l’intercanvi d’escrits i produccions artístiques, sense conèixer-se personalment.


Tercer. Vàrem realitzar la trobada personal entre el professional del MNAC i el participant del SUSOESPAI. En aquest encontre hi va participar l’artista Elisa Pellacani, qui va fotografiar el moment de la trobada, la parella i el lloc i les eines de treball del professional.

Quart. Vàrem fer un “RETRAT” de les persones que donen vida a un museu, que són el motor i ànima del seu funcionament.

Entenem el retrat no exclusivament com una còpia realista de la imatge de la persona, sinó com un recull de diferents elements que configuren la seva personalitat i la tasca que desenvolupa.

Cinquè. Per concloure ens vàrem trobar tots els participants de l’experiència a la Sala Oval del MNAC i vàrem exposat a terra tota la producció artística feta per cada un. Per finalitzar cada participant del SUSOESPAI va regalar una pintura al treballador del museu.

A partir d’aquesta interacció entre els participants del SUSOESPAI i els professionals del MNAC, vàrem interrelacionar experiències i compartir vivències artístiques positivadores.




CALENDARI

Període d’execució del projecte: del 16 d’abril al 22 de juny de 2012
Durada: 10 setmanes


PARTICIPANTS

81 professionals del MNAC
81 participants del SUSOESPAI


SUSOESPAI: Fina Alert Raich i Elisa Pellacani
MNAC: Teresa González i Esther Fuertes

dimarts, 19 de maig de 2015

JOAN MIRÓ. PLANXES I GRAVATS

Joan Miró. Planxes i gravats és una activitat adreçada a persones cegues, basada en l'experiència tàctil de planxes originals i proves d'estampació damunt paper.

Va ser l’amistat amb els poetes el que, inicialment, va dur Joan Miró al món del gravat per il·lustrar els llibres dels seus amics. Més endavant, la seva activitat gràfica es va diversificar molt i ja mai no es va aturar. Com a resultat queden més d’un centenar de llibres d’artista i milers d’estampacions damunt paper amb tècniques molt diverses. 

La tècnica del gravat permet multiplicar una mateixa imatge en un nombre limitat d’exemplars. En general, un cop el tiratge es considera acabat, les planxes es destrueixen o es ratllen per evitar-ne reproduccions. En un dels magatzems de seguretat de la Fundació Joan Miró es conserven algunes de les planxes originals que, com és habitual, presenten la imatge enfonsada o en relleu segons la tècnica utilitzada. En el seu moment, es van entintar per poder-hi estampar després la imatge damunt el paper. Com que l’estampació es du a terme en una premsa a gran pressió, el paper s’arrapa a les formes de la planxa, xucla la tinta i es deforma, donant com a resultat una imatge que també presenta un cert relleu. 

Joan Miró. Planxes i gravats es va concebre, precisament, en aquest magatzem d’obra original quan, amb tècnics del Departament de Conservació de la Fundació, buscàvem obres que es poguessin percebre per mitjà del tacte sense risc de deteriorament. Un any més tard, el mes de febrer de 2015, es va dur a terme aquesta activitat per primer cop.

En aquesta ocasió, els participants, convocats en grups reduïts, adequadament acreditats i acompanyats per tècnics del museu es van desplaçar a una zona tancada al públic, d’accés absolutament restringit.
L’experiència va començar amb una introducció genèrica a les tècniques de gravat amb la possibilitat de manipular alguns dels estris més habituals (burí, punta seca, etc). 

A continuació, els assistents, equipats amb guants de làtex, van poder tocar algunes de les planxes emprades per Miró. Primer, un parell de molt grans, amb una imatge en relleu, gruixuda, aspre i molt contundent que pertanyien al llibre Miró-Espriu de1975.

Després van tenir l’oportunitat de resseguir les línies mossegades i les superfícies picotejades subtilment per l’àcid (resultat de la tècnica de l’aiguafort i l’aiguatinta respectivament) de les planxes utilitzades per il·lustrar El càntic del sol de sant Francesc d’Assis.

Els guants de làtex també els van permetre comprovar com les formes en negatiu enfonsades en el coure apareixien en relleu i invertides a les proves damunt paper corresponents.

L’experiència es va acabar escoltant els poemes de Salvador Espriu i de sant Francesc d’Assis que van inspirar Miró per crear les planxes que acabaven de descobrir

«Tocar aquestes textures és com escoltar bona música», comentava una de les participants. «És un plaer estètic, el plaer de sentir les formes més que no pas el que representen. Noto una vibració interna, una gran emoció.» I és que tots els assistents van expressar el seu agraïment pel privilegi que havia suposat gaudir d’una experiència tan commovedora i exclusiva.




Montse Quer
Departament educatiu
Fundació Joan Miró

Nota: Activitat concebuda per Mònica Suris i el Departament Educatiu i de Conservació de la Fundació Joan Miró


dimarts, 28 d’abril de 2015

CONNECTATS AL BLAU DE L'AUTISME

El Museu Blau i el Museu Marítim de Barcelona es connecten al Blau de l’Autisme 

Activitat del Niu de Ciència, organitzada al Museu Blau

El diumenge 12 d’abril, el Museu Blau i el Museu Marítim de Barcelona foren dos dels 13 espais del litoral barceloní que s’adheriren a la celebració de la Festa per l’Autisme, Connecta’t al Blau. Organitzada per Aprenem (Associació per a la Inclusió de les persones amb Trastorn de l’Espectre Autista), aquesta jornada va tenir com a objectiu sensibilitzar a la ciutadania sobre aquest trastorn que afecta la percepció i el processament cerebral de la informació d’1 de cada 150 nens catalans.

Anteriorment a la Festa per l’Autisme, el 2 d’abril, Dia Mundial de Conscienciació sobre l’Autisme, les muralles de les Drassanes Reials, seu de l’MMB, s’il·luminaren de blau (el color amb el que s’identifica l’autisme) conjuntament amb més de 30 edificis i monuments emblemàtics de la ciutat, en una acció que també es celebrà a diferents ciutats de tot el món.

El Museu Blau va participar en la celebració de la Festa oferint per primera vegada una activitat destinada a nens amb autisme i les seves famílies al Niu de Ciència del Museu. Es tracta d’un espai destinat a infants de 0 a 6 anys i concebut amb la màxima versatilitat per despertar les ganes de conèixer la natura a través de l’autodescoberta, el joc i l’ experiència sensorial. Aquestes característiques fan del Niu un espai molt apropiat per desenvolupar activitats per a infants amb diversitat funcional, en aquest cas, trastorn de l’espectre autista.

Aquesta activitat específica, dirigida a nens amb Autisme i les seves famílies i que a partir d’ara s’oferirà de forma permanent i sota demanda, se suma al projecte d’accessibilitat del Museu Blau.

Les muralles de les Drassanes il·luminades de blau, el color de l'autisme
El Museu Blau també va oferir a Aprenem un espai dins les seves instal·lacions on es va situar un punt informatiu sobre la festa solidària i on es van vendre productes amb fins solidaris. 

El Museu Marítim de Barcelona, organitzà una navegació solidària pel litoral barceloní amb el pailebot Santa Eulàlia, el vaixell històric del museu. Tot i que el diumenge 12 d’abril feia un dia solejat i a dins de port la mar semblava calma, l’estat de la mar amb mar de fons va impedir que el vaixell, un dels velers més antics que es conserven a la mediterrània i que té 47m d’eslora, pogués sortir del port de Barcelona. S’organitzaren activitats a bord del pailebot i es propicià la visita al vaixell, però lògicament la cancel·lació de la navegació va causar desconcert i descontent entre les persones que volien participar de l’activitat. En temes de navegació d’un vaixell de les característiques del Pailebot Santa Eulàlia, mai es pot augurar amb exactitud i amb previsió quines seran les condicions de la mar, motiu pel qual es poden donar situacions com aquesta.


Marta Ponseti - Programes Públics - Nat-Museu de Ciències Naturals de Barcelona - Museu Blau
Teresa Soldevila - Responsabilitat Social - Museu Marítim de Barcelona

divendres, 17 d’abril de 2015

HERMES 2015: PRESENTACIÓ DEL PROGRAMA

El proper dissabte 25 d'abril tindrà lloc la presentació del programa Hermes. Una proposta d'accessibilitat on participen 10 serveis dels hospitals psiquiàtrics del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu i l'Hospital Benito Menni- Germanes Hospitalàries de Sant Boi.

Vam iniciar el projecte el mes de novembre, amb unes visites al museu revisant la col·lecció en clau de gènere. Enguany l'eix temàtic han estat les dones al llarg de la història.

Durant aquests mesos cada grup ha enfocat el tema com ha decidit. Algunes clíniques han fet un treball més dirigit, amb un equip d'artterapeutes. Altres han treballat diferents projectes que van des de l'escultura, a una màquina del temps per entrevistar a les dones més importants de la història, instal·lacions tèxtils, entrevistes a diferents dones sobre els seus somnis, ...

Sessions de treball del Servei d'Atenció a persones amb Discapacitats Intel·lectuals, amb l'artista Yelena Cvejic

Les encarregades de presentar i conduir l'esdeveniment, són sis actrius del Grup de Teatre Imagina, amb una proposta en clau de clown creada especialment per aquest esdeveniment, on ens mostraran interessants i diferents visions sobre el gènere.

Teatre de Can Massallera - Mallorca, 30 - a les 11.30 h


Joanjo Esteban Castanera
Tècnic de Difusió i Serveis Pedagògics
Museu de Sant Boi de Llobregat
jesteban@santboi.cat

dimarts, 24 de març de 2015

LA FUNDACIÓ TRINIJOVE I EL MUSEU BLAU: UNA RELACIÓ AMB FUTUR


El Museu Blau i la Fundació Trinijove comencen una relació d’amistat i de col·laboració des de la inauguració del Museu el 2011. Fruit d’aquesta relació, el 2014 es va signar un conveni de col·laboració entre ambdues institucions per tal de facilitar la promoció d’accions de responsabilitat social i programar activitats conjuntes en el Museu i en l’àmbit de la Fundació.

La Fundació privada Trinijove és una entitat sense ànim de lucre que té entre els seus objectius la inserció socioeconòmica de persones en risc d’exclusió: nens, joves, dones i aturats de llarga durada, des d'una visió de procés i tendint a l'autonomia personal, mitjançant l’activitat respectuosa i sostenible per a la persona, el medi ambient, l’ecologia i l’economia social i solidaria. El Museu Blau aporta un entorn on es poden dur a terme accions en aquesta línia.

La primera experiència conjunta va ser l’any 2012, amb una mostra d’obres de patchwork realitzades amb material reciclat, demostrant que qualsevol objecte de rebuig pot tenir una doble funció.

L’experiència del 2013, amb el mural Som solidaris, va ser fruit d’una activitat de descoberta de l’exposició Planeta Vida del Museu Blau, on els nens i joves del Centre d’Art Social Comunitari i del Centre Obert Neus Puig de la Fundació Trinijove, s’hi van inspirar per tal de pintar un mural sobre la natura, sota la direcció de l’artista Ricardo Moraga.

En el marc del programa d’equitat del Museu, el 2014 també es va dur a terme una altra col·laboració amb Trinijove per tal que els infants d’aquests dos centres fessin activitats de descoberta amb un objectiu específic i visible al Museu, i a la vegada, fomentessin espais per a la creativitat, la formació i la transformació d’aquests col·lectius en risc d’exclusió social. L’objectiu va ser la decoració nadalenca de la botiga del Museu Blau, que troba la inspiració en elements característics de l’altra seu del Museu, el Jardí Botànic de Barcelona, equipament que van visitar prèviament els creadors de l’obra.

El Museu Blau i la Fundació Privada Trinijove formen part de l’Associació Barcelona Fòrum District (BFD), que té com a objectiu principal donar a conèixer la zona del Fòrum com un àrea de negocis, compromís social i activitat cultural. En el marc d’aquesta xarxa de relacions de proximitat i de compromís social s’estan treballant en projectes de més llarga durada i amb continguts que tenen a veure tant amb els projectes del Museu com amb les necessitats dels diferents col·lectius amb els que treballa la Fundació.


Marta Ponseti
Programes Públics
mponsetia@bcn.cat
Nat-Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Museu Blau

dilluns, 9 de març de 2015

EXPLICA’M TEIXINT

Un projecte creatiu entorn al món tèxtil on l’art esdevé curatiu i dignificant  
Museus de Sant Cugat


El projecte Explica’m Teixint es coordina des de fa tres anys des dels Museus de Sant Cugat de la mà del Servei Municipal d’atenció a la Dona, Entretallers (els tallers municipals d’Art) i No estàs sola, una associació sense ànim de lucre conformada per dones que són, com elles mateixes prefereixen autodefinir-se: supervivents de la violència de gènere.

Aquesta proposta es basa en tallers d’art tèxtil, principalment de tapís contemporani, que esdevenen llocs de trobada tranquils i agradables on, com el mateix nom indica, explicar tot teixint, compartir moments. Amb el teixit com a excusa, potenciem una convivència que ens uneix, que ens lliga unes a les altres. Les dones usuàries d’aquest espai són dones que es troben o s’han trobat en una situació vulnerable i que estan treballant per a la seva total recuperació. I la nostra missió o objectiu principal és la de fer aflorar eines i donar suport per a que aquesta recuperació sigui el més agradable possible.

Els objectius principals que perseguim, a grans trets, podrien resumir-se en:
  • Potenciar l’art del tèxtil i divulgar el llegat de l’Escola Catalana del Tapís, tot socialitzant aquest patrimoni. L’Escola Catalana del Tapís fou una concepció innovadora del tapís que va es va forjar als anys cinquanta a l’antiga fàbrica de catifes i tapissos Aymat, seu actual del Museu del Tapís Contemporani i lloc on desenvolupem els tallers que avui presentem, a Sant Cugat del Vallès
  • Per altra banda, volem millorar la qualitat de vida de les dones que hi participen. Si repassem les línies estratègiques que l’Ajuntament de Sant Cugat va aprovar en el Pla d’Igualtat 2013-2016 podem llegir el següent:
    • Impuls de les polítiques de gènere. Apoderament i governança
    • Lluita contra la violència de gènere
    • Ocupació i emprenedoria, talent i lideratge femení
    • Benestar i qualitat de vida 
Analitzant el projecte que presentem a partir d’aquestes premisses, veiem que respon a les principals estratègies del Pla en tant que: Impulsa l’apoderament de les dones que hi participen. Lluita contra la violència de gènere. I posa un petit gra de sorra per a promocionar el talent i el lideratge femení i fomentar el benestar i la qualitat de vida.

I tot això.. simplement... Teixint juntes!

Les usuàries d’aquest projecte vénen derivades des del Servei municipal d’Atenció a la Dona, el qual ens aporta les pautes necessàries per tal de desenvolupar el treball amb un col·lectiu vulnerable, i després que les usuàries hagin passat per un procés indispensable de treball terapèutic amb les psicòlogues del servei.

El que volem en definitiva és proporcionar coneixements i eines per a que les nostres participants esdevinguin lliures. Lliures en el sentit ampli de la paraula, a nivell emocional, a nivell professional. Sabem que és una tasca agosarada, però caminem amb els ulls i el cor posats en aquesta direcció.

Com ho fem? Simplement, creant xarxa. Una xarxa real, matèrica, de fils de llana que es teixeixen en l’ordit. Però també una xarxa conceptual, doncs concebem aquest espai de trobada com un lloc on crear un grup d’ajuda mútua.

Més enllà d’aprendre les tècniques del teixit, que després podrem aplicar a nivell professional, pretenem crear lligams afectius entre nosaltres. Per a nosaltres, l’art és una eina d’un gran potencial, perquè al nostre entendre ens ajuda:
  • A cohesionar-nos
  • A créixer com a persones
  • A eliminar pors i prejudicis
  • A riure
  • A mitigar el dolor, del cos i de l’ànima
En definitiva, ens ajuda a treure el millor de cadascú i cadascuna. D’una forma subtil però molt efectiva a la vegada.

Vegeu el reportatge del projecte aquí:


Helena Minuesa Sánchez
Responsable del servei educatiu dels Museus de Sant Cugat
Coordinadora del projecte Explica’m Teixint 

helenaminuesa@santcugat.cat

dilluns, 23 de febrer de 2015

MASMUSEOPICASSO

Una plataforma online que recull projectes d’integració social desenvolupats a través de disciplines artístiques



MasMuseoPicasso és una plataforma que es proposa com a lloc de trobada per a professionals del món de l’art, els museus, la salut i el benestar social. Recull projectes i programes desenvolupats per institucions, empreses i associacions del món de la cultura que fan servir l’art com instrument d’inclusió social.

A la pràctica, ha sobrepassat de llarg l’entorn amb què es defineix, i possiblement aquesta és una bona mesura tant del seu èxit com de la necessitat que hi havia a nivell social i cultural de disposar d’un instrument com aquest.

Quines són les coordenades en què es mou, i que ens poden ajudar a la seva valoració?

En primer lloc, presenta un entorn molt amigable—friendly, en diuen pel món—: té la informació justa, ben categoritzada i tractada amb respecte —fins i tot, mimada— en l’aspecte gràfic.

Només té tres grans “calaixos”: un de definició del projecte, molt sintètic i sense informació sobrera. Un altre, que anomenen Opinions, que són entrevistes a professionals del sector que poden aportar una opinió rellevant. I el tercer, el de Projectes.

Aquest darrer, el “core” de tot plegat, té un sistema de cerca perfectament estructurat que permet accedir als continguts per tres conceptes: col·lectius, expressió cultural o zona geogràfica, de manera que la cerca es d’una bella simplicitat. Especialment, tenint en compte el gran nombre d’activitats i camps que hi podem trobar: de la fotografia a la música, passant per les arts plàstiques, la videocreació i l’escriptura, s’hi recullen experiències en tot el territori nacional.

La informació de cada activitat o programa s’ofereix en una fitxa altament estructurada i abastable amb el primer cop d’ull, completa en totes les seves dades i que permet adjuntar fotografies, vídeos i enllaços online.

Com que els col·lectius a qui s’adrecen les activitats són de tots els àmbits socials —de menors immigrants a persones amb diversitat física o psíquica, passant per col·lectius en risc de marginació—, abasten objectius com l’empoderament, la integració i la reinserció i empren com instrument totes les disciplines artístiques, qualsevol professional interessat en posar en marxa un programa, trobar companys de camí o explorar noves possibilitats de treballar la diversitat, hi troba una eina de coneixement accessible i atractiva.

És molt d’agrair, finalment, l’interès dels gestors de la plataforma en ampliar-la, fet que es fa palès a la invitació a participar-hi que trobem sempre a peu de pàgina.

Molt recomanable:  http://masmuseopicasso.org/es

Imatge: M’ha semblat inspirador prendre en préstec el nom d’una de les activitats pel seu significat: “Bajo el mismo cielo”, Sota el mateix cel



M. Alba Espargaró
Àrea de Desenvolupament Corporatiu
Museu Marítim de Barcel

dimarts, 3 de febrer de 2015

SOULS, UNA EXPOSICIÓ INTEGRADORA

Fins el 8 de febrer es pot visitar al Museu d’Art Modern de Tarragona, l’exposició accessible Souls. Souls és una mostra individual, amb obra de l’artista tarragoní Enric Llevat, que ocupa dues sales de la part baixa del Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT). Es tracta d’un projecte col·laboratiu entre el Museu, la Diputació de Tarragona, ONCE i la Universitat Autònoma de Barcelona.

Amb l’experiència d’una exposició accessible anterior, al 2012, vàrem decidir repetir l’experiència i pensar una nova exposició, totalment inclusiva des de l’inici, fent-la apta per ser vista i gaudida, alhora –sense segregacions-, per tot tipus de públics.

El repte que se’ns plantejava era com fer això possible tractant-se de pintura, pintura plana i, a més, abstracta. Que les peces exposades no fossin escultura ni elements figuratius –sense referents reals-, ens complicava l’assumpte (Fig. 1).



Fig. 1 peça pertanyent al grup Souls IX. Fotografia: Diputació de Tarragona. Arxiu Fotogràfic MAMT. Alberich Fotògrafs.

L’accessibilitat de l’exposició Souls ha estat possible gràcies a que inclou diferents elements accessibles. Per començar, hi ha indicació podotàctil des de l’entrada del museu fins a les dues sales on s’ubica l’exhibició. A més del catàleg imprès, el Museu ofereix el catàleg en braille. Un cop dins la primera sala, podem veure que els treballs exposats estan col·locats a més baixa altura del què sol ser habitual. El mateix passa amb les corresponents cartel·les.

Les cartel·les de les obres estan impreses i també estan disponibles en braille. A més, cada cartel·la incorpora un codi QR (imprès i també en braille), que apunta a l’audiodescripció de cadascuna de les peces que es mostren.

A la segona sala hi trobem el vídeo que acompanya l’exposició. Aquest ens explica com és el taller de l’artista i com ell hi treballa. Aquest vídeo està proveït de subtítols –en diferents idiomes- i de llengües de signes –en català, castellà i internacional-.

En aquesta mateixa sala podem experimentar amb vàries obres que han estat especialment realitzades per a poder ser tocades (Fig. 2) (senyalitzades amb un pictograma).



Fig. 2 Souls X. Fotografia: Diputació de Tarragona. Arxiu Fotogràfic MAMT. Alberich Fotògrafs.


A la Fig. 3 podem veure una imatge de la peça Souls XI, un tríptic tàctil, realitzat en 3D (i el seu corresponent original), per poder ser també tocat i experimentar els moviments fluctuants del que ens parla l’obra de l’artista..



Fig. 3 reproducció tàctil Souls XI. Fotografia: Diputació de Tarragona. Arxiu Fotogràfic MAMT. Alberich Fotògrafs.


Per tal d’avaluar tant els treballs exposats com els elements museològics emprats, s’està realitzant una enquesta al públic que visita l’exposició, a més d’haver disponible un llibre de visites.

Per difondre aquesta exposició s’han emprat diferents xarxes socials i el Servei Pedagògic del MAMT ha realitzat varis tallers a escoles i a instituts de secundària.

Vivim en una societat on la població cada vegada envelleix més i augmenta el número de persones amb discapacitat. Si ens aturem a pensar-ho un moment, nosaltres mateixos en algun moment de la nostra vida, abans d’envellir, podem patir alguna –o vàries- discapacitats temporals. Llavors... quines exposicions i mostres culturals podrem visitar si no fem que aquestes siguin sempre accessibles per a tots?


Eva Jove Casabella, comissària independent.
Ha comissariat i coordinat les exposicions accessibles INFRA_lines i Souls.
cabrablog.blogspot.com
@Hesperion

dijous, 15 de gener de 2015

LA LLENGUA DE SIGNES ALS MUSEUS

Una experiència de la Xarxa de Museus Locals de la Província de Barcelona

Per tal de garantir que les persones sordes signants i oralistes puguin conèixer l'essència dels museus, en aquest any 2014 vàrem presentar una nova acció dins del programa de “La Mirada Tàctil” de la Xarxa de Museus Locals. Es tracta de nous elements comunicatius, realitzats per la Diputació de Barcelona i que compten amb l'assessorament de la Federació de Sords de Catalunya (FESOCA), mitjançant el desplegament de vídeos en la llengua de signes i subtitulat.

Actualment la Xarxa de Museus Locals disposa de 27 mòduls multisensorials distribuïts pels museus de titularitat municipal, on els objectes exposats poden tocar-se per facilitar i potenciar un discurs interpretació tàctil del fons i continguts del museu com element inclusiu per assegurar l’accessibilitat cultural a tothom, però especialment per aquells visitants que presenten dificultats visuals, ceguesa i mobilitat reduïda.

 Els elements comunicatius que avui presentem estan pensats per garantir l'accés de la cultura al col·lectiu sord signant i oralista , un col·lectiu poc mimat en els museus. Es tracta bàsicament de la producció de vídeos amb la llengua dels signes i subtitulats de la presentació del museu i del seu fons. Actualment presenten aquesta millora a 23 museus de la Xarxa: el Museu Mollfulleda de Mineralogia d’Arenys de Mar, Museu del Càntir d’Argentona, Museu de Caldes de Montbui, Museu de les Mines de Cercs, Casa Museu Domènech i Muntaner de Canet de Mar, Museu-Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu, al Poblat Ibèric de Ca n’Oliver i al Museu d Art de Cerdanyola del Vallès, Museu de ceràmica La Rajoleta d’Esplugues de Llobregat, la Casa Museu Verdaguer a Folgueroles, Parc Arqueològic Mines de Gavà, Museu del Ter de Manlleu, Museu Comarcal de Manresa, Museu de la Nàutica del Masnou, Museu Arqueològic i Paleontològic de Moià - Coves del Toll, Museu Abelló de Mollet del Vallès, el Museu de l' Esquerda a Roda de Ter , el Museu del Tapís de Sant Cugat del Vallès, Museu de Terrassa a la Casa Alegre de Sagrera, el Centre d Interpretació Camp de les Lloses a Tona, el Museu de la Pell de Vic i Vinseum de Vilafranca del Penedès, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer a Vilanova i la Geltrú

Tenim previst a inicis del 2015 incloure el museu L’Enrajolada de Martorell, el Centre d’Interpretació Molí d’en Rata de Ripollet, El Museu d’Arts de Sabadell i El Museu de Sant Boi de Llobregat amb l’objectiu que tots els museus que disposen de mòdul museogràfic de la Mirada Tàctil puguin oferir aquest servei.

Per facilitar la seva màxima difusió, s'ha creat un canal de Youtube anomenat "La Mirada Tàctil", on podem captar-los per telefonia mòbil, utilitzant el senyal en codis QR en el mateix museu. També podem fer-ho a traves dels webs dels museus locals, Diputació de Barcelona i Federació de Sords de Catalunya (FESOCA).

El que es persegueix és facilitar l'accés dels diferents canals de percepció, més enllà de la visual i escrita, amb l'objectiu que el visitant pugui escollir, de forma plenament normalitzada, els mecanismes de relació més adequats, per al seu procés d'enriquiment intel·lectual. La importància d’ un museu, no només està en el seu fons patrimonial, sinó també en la seva capacitat d’emocionar, generar sensibilitat, motivar i, sobretot, transmetre.

Lluís Rius Font
Tècnic de patrimoni cultural
Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona
riusfl@diba.cat