dimarts, 30 de desembre de 2014

L'ART COM A VIA D'INTEGRACIÓ EN LA COMUNITAT

Càpsules participatives a la Fundació Antoni Tàpies


Fa anys que els Serveis de Rehabilitació Comunitària vam encetar una experiència innovadora amb dos dels museus de Barcelona (MACBA i MNAC). Aquest fet ha suposat la participació activa i l’esforç de molts usuaris i de molts professionals.

L’any 2000 sorgia de la mà del Museu Nacional d’Art de Catalunya i dels Serveis de Rehabilitació en Salut Mental, un projecte amb l’objectiu de treballar la integració de les persones afectades d’una malaltia mental en la dinàmica cultural de la nostra societat i apropar-los als museus. Poc després s’incorporava a aquest projecte el MACBA.

Això va suposar poder obrir dels museus a col·lectius de persones que viuen amb desavantatges socials, i possibilitar a aquestes persones accedir als museus com a ciutadans de ple dret.

Les persones ateses en aquests serveis pateixen majoritàriament trastorns mentals severs. Aquests trastorns alteren l’autonomia personal i social, la relació amb els altres i la integració social, i es manifesten en una manera peculiar i diferent de relacionar-se, de comunicar-se i d’expressar sentiments.

La societat estableix unes pautes (culturalment implícites i normativament explícites) que poden afavorir-ne la integració o l’exclusió. Als Serveis de Rehabilitació Comunitària treballem des d'un enfocament comunitari per poder modificar aquestes normes explícites i les concepcions culturals implícites. És per aquest motiu que resulta interessant el projecte de col·laboració entre aquests Serveis i els Museus, atès que permet apropar als usuaris al món de l’art i la cultura. Conèixer el fons dels Museus i participar de les seves activitats facilita la integració d’aquestes persones a la dinàmica cultural de la societat.

El Programa Alterarte del Centre de Formació i Prevenció de Mataró, amb la participació del programa Expressar-te de la Fundació Els Tres Turons, va iniciar una col·laboració amb la Fundació Antoni Tàpies l’any 2013.

Un programa artístic, educatiu i comunitari per a la Salut Mental, obert a usuaris de tots els serveis, i estructurat en càpsules temàtiques centrades en les obres i els artistes que formen part de l’exposició del Museu.

Aquesta activitat es realitza dins el museu i es fan intervencions a espais concrets del museu i de la ciutat per incentivar la manipulació de l'art com a via per a integrar-se en la comunitat, i sensibilitzar a la comunitat mitjançant les intervencions artístiques. Aquests projectes possibiliten treballar en diferents àmbits: social, cultural i terapèutic:

En l’àmbit social, possibilitant activitats amb una funció social reconeguda i diferenciada de l’estereotip que es té del malalt mental.

En l’àmbit cultural, afavorint l’enriquiment individual en coneixements i aprenentatges i facilitant l’ intercanvi de sabers entre el món sanitari i el cultural.

En l’àmbit terapèutic, potenciant la integració social i el desenvolupament de l’expressió i la creativitat de l’individu.

Aquestes experiències han permès el canvi en la concepció estereotipada de la persona que pateix un trastorn mental, apropar a les persones usuàries dels Serveis de Rehabilitació Comunitària als museus, viure els museus com espais d’integració sociocultural, estimular la creació artística, augmentar l'autoestima d’aquestes persones a partir del reconeixement i la valoració del seu treball creatiu.


Isabel Escribano, Educadora Social de la Fundació Els 3 Turons
Blanca Gimeno, Coordinació Programa Alterarte


dilluns, 22 de desembre de 2014

ARRELS DE MAR

Un projecte cultural i de responsabilitat social per a persones sense llar que atén Arrels Fundació


El Museu Marítim de Barcelona ha iniciat un projecte d’acostament a col·lectius vulnerables que pretén promoure una experiència d’aprenentatge i convivència entre persones excloses socialment i al mateix temps, fomentar accions de compromís social entre l’equip humà del museu amb l’objectiu de contribuir a la millora de la qualitat de vida de les persones sense llar.

Un projecte d’aquestes característiques s’ha de desenvolupar amb la col·laboració de les entitats que atenen aquests col·lectius. Concretament, Arrels de Mar és un projecte col·laboratiu amb Arrels Fundació, entitat situada al mateix barri del museu, el barri del Raval i que té com a missió atendre les persones sense llar que es troben en les fases més consolidades d’exclusió perquè tornin a ser el més autònomes possible.

L’inici de la relació amb Arrels Fundació fou a través de l’acció La fam no fa vacances impulsada pel comitè d’empresa del Museu Marítim a l’estiu del 2013, en la que es demanà la recollida d’ aliments, productes d’higiene i diners per a les persones sense llar que diàriament atén Arrels Fundació. Una vegada acabada la campanya ens varem plantejar la possibilitat d’anar més enllà i propiciar un projecte d’acostament d’aquestes persones al museu.

El vessant cultural del projecte s’ha fet durant el 2014, en les que s’ha organitzat diferents activitats per donar a conèixer el museu i el patrimoni marítim a les persones que acull Arrels Fundació:

  • Visita guiada al museu en la que s’explicà d’una manera senzilla, amena i informal què és el museu, què hi fem, per què és important la institució museística i un recorregut guiat a les col·lecciones exposades. Sorprenentment es pogué interactuar amb forces persones del grup que coneixien algunes de les embarcacions de pesca exposades, ja que les recordaven del seu país d’origen i ens parlaven dels sistemes de pesca tradicionals, que són tan comuns en el Mediterrani. De fet, durant el recorregut pel museu, molts dels participants ens preguntaven o donaven la seva opinió del que veien o del que es parlava, de manera que podem confirmar que tenien força interès per la visita i els temes que es tractaren. 
  • Un taller de modelisme naval organitzat amb l’ajuda de l’Associació d’Amics del Museu Marítim, en el qual, seguint les recomanacions dels responsables d’Arrels Fundació, els participants realitzaren uns models d’embarcacions petits i molt senzills. Fou una activitat per aprendre, però al mateix temps lúdica ja que fomentà la cordialitat entre ells i l’hàbit d’ajudar-se per poder tenir tots acabat el seu model de vaixell. 
  • Una navegació amb el pailebot Santa Eulàlia, el vaixell tradicional del Museu Marítim de Barcelona, pel litoral barceloní. Una activitat de gaudi del patrimoni marítim, però que també fou important perquè permeté treballar altres objectius específics importants de l’activitat com són el del compromís per arribar puntuals, fomentar certs hàbits com el venir vestits adequadament, respectar l’estricta normativa de navegació amb un vaixell tradicional com és el de no poder fumar encara que s’estigui a l’aire lliure, a més del benefici terapèutic que una activitat d’aquestes característiques suposa i de millora de l’autoestima per les persones d’aquests col·lectius. 

Arrels de Mar no és únicament un projecte d’inclusió per a persones vulnerables i excloses socialment. És també un projecte que vol fomentar el voluntariat corporatiu. Per aquest motiu, previ a les activitats culturals organitzades, responsables d’Arrels Fundació van venir a presentar la seva organització a tot l’equip humà del Museu Marítim de Barcelona, i a explicar-nos les tasques que fan per acompanyar a les persones sense llar en el seu camí ap a l’autonomia, oferint allotjament, alimentació i atenció social i sanitària. Sensibilitzats amb la problemàtica, els treballadors del museu ens implicarem en la campanya #NINGÚDORMINTALCARRER, organitzada pel Nadal 2013 – 2014. I les activitats organitzades per acostar a aquest col·lectiu al Museu i a la cultura i patrimoni marítim es feren amb la participació de tècnics del museu que s’implicaren en el projecte.

Teresa Soldevila
Responsabilitat Social Museu Marítim


dilluns, 15 de desembre de 2014

NOU AUDITORI ACCESSIBLE A LA FUNDACIÓ JOAN MIRÓ

El mes de novembre, la Fundació Joan Miró ha estrenat un auditori totalment reformat.

A part de les millores tècniques i de la renovació del mobiliari, el nou auditori s’ha plantejat com un espai accessible per a tothom.

Per permetre la lliure circulació de persones amb cadira de rodes, els passadissos s’han eixamplat, s’ha fet una rampa que permet accedir a l’escenari i s’han reservat espais que permeten acollir-hi grups. Igualment s’ha completat la sortida d’emergència amb una nova rampa de formigó que en facilita l’accés.

L’espai, que ja comptava amb un bucle magnètic, té la voluntat de ser accessible, en breu , també per a persones amb discapacitat visual. En aquest sentit s’està treballant per incorporar senyalització en Braille a les butaques i en la confecció d’un plànol en relleu de l’espai.

Montse Quer
Departament Educatiu
montse.quer@fundaciomiro-bcn.org


dilluns, 1 de desembre de 2014

VISITANT L'EXPOSICIÓ CÀMERES SUBMARINES

Visita guiada a l’exposició Càmeres Submarines. El repte de fotografiar sota l’aigua per a persones amb discapacitat visual 

Enrique Dauner, expert en fotografia aèria i subaquàtica i un dels grans col·leccionistes de màquines de fotografiar, va conduir la visita adaptada per a persones amb discapacitat visual que l’MMB organitzà el dissabte 15 de novembre de 2014. L’exposició mostra a través de 200 objectes (càmeres, caixes estanques i documents) i imatges espectaculars de fotografia submarina, l’evolució de la imatge submarina i l’adaptació de l’home al medi marí des del segle XIX fins l’actualitat. Destaca entre tots els objectes originals, les càmeres que es van utilitzar per filmar pel·lícules com Titànic, Grand Bleu i Amb llicència per a matar. L’exposició inclou informació en braille i la reproducció en relleu de 3 de les imatges més representatives de la mostra, acompanyades de la seva descripció en braille.

Enrique Dauner va explicar amb tota mena de detalls i seguint la tècnica d’audiodescripció, el gran repte que ha estat i és la fotografia submarina, des de que el 1893 Louis Boutan capta la primera imatge submarina fins a l’actualitat, amb l’ús massiu de càmeres submarines gràcies a l’era digital. Les persones amb discapacitat visual que participaren en la visita, pogueren tocar i manipular unes càmeres originals de la sèrie Nikonos pertanyents a la seva col·lecció. D’altra banda, es pogué tocar la reproducció d’una campana d’immersió, el primer sistema que es feu servir per a la submersió en el fons marí que creava una bossa d’aire que permetia a una persona estar una estona sota l’aigua i mirar el fons a través d’uns petits ulls de bou, així com la reproducció d’ un equip primitiu d’immersió, concretament el de Le Chevalier de Beauve datat del 1715.

La visita generà molta expectació i s’allargà durant tres hores, a causa de les múltiples preguntes que sorgiren i també perquè les persones participants compartiren moltes experiències viscudes sobre el tema del submarinisme i la fotografia.


Teresa Soldevila
Responsabilitat Social Museu Marítim de Barcelona
soldevilagt@diba.cat


* Aquest post també s’ha publicat al blog Foto de Mar: http://arxiufotograficmmb.blogspot.com.es   

dijous, 20 de novembre de 2014

MUSEUS I ALZHEIMER

RESUM DE LA JORNADA SOBRE MODELS D'AVALUACIÓ
CCCB 23 d'octubre 2014


Des d'octubre de 2010, el CCCB compta amb una iniciativa cultural per a malalts d'Alzheimer, els seus familiars i cuidadors: el CCCB programa Alzheimer, que ofereix visites dinamitzades a les exposicions i a l'edifici del CCCB i un programa especial de cinema. Aquestes activitats són un estímul intel·lectual que permet establir connexions entre vivències pròpies i el món, evocar memòries llunyanes i promoure el desenvolupament personal. Però, sobretot, ofereixen una estona única per compartir, aprendre, riure i emocionar-se.

Una de les inquietuds dels responsables del programa ha estat, des del primer moment, avaluar els efectes del programa en les persones que assisteixen a les visites. Per tal d'establir mètodes d'anàlisi, el CCCB va organitzar el dijous 23 d'octubre, en el marc del seu 20è aniversari, una jornada sobre models d'avaluació amb especialistes de diferents disciplines.

Durant aquesta jornada es va presentar un mapa dels museus i centres d'Espanya que compten amb un programa cultural adreçat a persones amb demència. Però, sobretot, es va posar l'èmfasi en com podem avaluar els efectes d'aquests programes en les persones que pateixen la malaltia.

Diversos especialistes de diferents àmbits ens van presentar els seus mètodes i objectius per poder-los extrapolar als programes culturals dirigits a persones afectades per demències.

Durant la jornada, vam comptar amb la participació de:
  • Rosa Coscolla, responsable d'innovació i metodologia de Consultoria i Estudis, Fundació Pere Tarrés. Com avaluar.
  • Guillermo Fernández, consultor de projectes museístics. Avaluant els productes museogràfics relacionats amb la ciència.
  • Victòria Falcó, Projectes al Regne Unit, Universitat de Manchester i Cambridge.
  • Katherine Algar, Coordinadora de The Wales Dementias and Neurodegenerative Diseases Registered Research Group, NEURODEM Cymru.
  • Ana Isabel Guerrero, Neuropsicòloga Universitat de Barcelona. Avaluar l'impacte de l'art en persones amb demència.
  • Juan García Sandoval, Conservador de Museu de la CARM. Museu de Múrcia. Projecte Alzheimer.
  • Manuel Hernández Belver, Universitat Complutense de Madrid / Universitat de Salamanca. El Projecte A.R.S: Art i Salut.
  •  Josep Vila Miravent, Responsable de l'àrea de gestió de coneixement / Duna Ulsamer, treballadora social, responsable de l'àrea personal i família. Alzheimer Catalunya. Dementia Care Mapping (DCM) Bradford D.G.
  • Mònica de Castro, músic-terapeuta. Efectes de la musicoteràpia en la qualitat de vida dels malalts de demència.
  • Caterina Strati, mediadora artística i cultural, col·labora amb la Fundació Antoni Tàpies, Projecte activament i en el AFAB, Art Diari.
Tere Pérez
CCCB
alzheimer@cccb.or

divendres, 14 de novembre de 2014

FEM UN MUSEU: REFLEXIONS

Les 12 artistes col·laboradores en el projecte creen obres a partir de l’experiència viscuda 

Exposició del 12 al 30 de novembre al Museu del Monestir de Sant Cugat del Vallès, Barcelona

El passat mes de juny vem inaugurar l’exposició del Fem un Museu 2014. Dotze obres realitzades en parelles que il·lustraven un fragment del conte El Sueño, de Pili Egea. 



Com el mateix nom de l’obra, aquesta experiència va significar també un SOMNI per als 24 artistes que en van formar part. Un somni d’una societat més creativa, més sensible i més inclusiva.

Fem un Museu és un projecte artístic que es consolida després de cinc anys fent possible que persones amb i sense necessitats especials 
convisquin durant dos mesos creant de forma col·lectiva. Treballant per fer una obra comuna i exposar-la al museu a posteriori, l’art esdevé una eina única que uneix a les persones i que trenca prejudicis, pors i estereotips. És un punt d’encontre i d’harmonia, que defuig els estigmes socials de la discapacitat i obre una porta a la inclusió real. 

En aquest enllaç podreu conèixer tot el que va significar aquesta experiència per a nosaltres:
https://www.youtube.com/watch?v=Z9eiPCESMOI

I tot procés creatiu té un abans i un després. Fem un Museu, Reflexions, és una segona part d’aquest procés, en la qual volem cercar resultats o evidències d’aquesta experiència. Una experiència més vinculada al “jo íntim” de l’artista.

Aquesta exposició és un reflex dels sentiments i de les sensacions que el projecte Fem un Museu ha causat en cadascuna de les artistes participants.

Com si d’un treball de camp es tractés, cadascuna d’elles fa una introspecció i presenta una obra singular que simbolitza tot allò que ha viscut i ha après.

L’objectiu de la proposta és múltiple. Per una banda, donem veu a artistes emergents locals per a que puguin exposar al Museu del Monestir. En segon lloc, i més important encara, fem visible la discapacitat a través d’una mirada renovada. Són artistes que ens parlen de la seva experiència creativa, al costat de persones amb necessitats especials.

Responen a la pregunta “¿Què heu sentit?” o “Què us ha aportat aquesta experiència?” per tal de posar un petit gra de sorra en la veritable democratització de l’art.

Podreu veure doncs una exposició amb 12 obres ben diferents entre sí, cadascuna amb un estil propi ben definit. Són obres fetes des del cor, Reflexions sobre la “discapacitat” que fan les mateixes artistes col·laboradores del projecte.




Les artistes que han fet possible aquesta exposició són: Inés Rojo
  • Núria Benet 
  • Ingrid de Manuel 
  • Cèlia Serra 
  •  Inge Nows 
  • Sílvia López 
  • Carmina del Río 
  • Eva Navarro 
  • Pili Egea 
  • Anna Súarez 
  • Nataly Aros 
  • Carme Parellada 
  • Dolores Mayorga 
Volem donar les gràcies també a les entitats i col·lectius que segueixen fent possible aquest projecte, després de cinc anys amb nosaltres:
  • ASDI 
  • Grup Catalònia 
  • Residència Sant Medir 
  • Centre ocupacional Jeroni de Moragas 
  • Taula per a persones amb discapacitat 
  • Entretallers, tallers municipals d’art 
  • HP 
  • Diari de Sant Cugat 
  • Cugat.cat 
  • Obra Social La Caixa 

Helena Minuesa Sánchez
Responsable del servei educatiu dels Museus de Sant Cugat
Coordinadora del projecte Fem un Museu

dilluns, 10 de novembre de 2014

LA VEU I LA MIRADA DELS PROTAGONISTES

Resultat del projecte Mapes audiovisuals de la ciutat

En un post anterior us varem avançar en què consistiria el projecte Mapes audiovisual de la ciutat. Ara, després de cinc mesos de treball, la veu i la mirada dels protagonistes s’expressa en aquest nou post. 

El projecte ha permès que 265 usuaris i 40 educadors d'11 centres que atenen persones amb discapacitat cognitiva i física facin un treball de reflexió i creació sobre la ciutat, el barri i la relació quotidiana dels participants amb el seu l’entorn urbà més immediat. El projecte ha conclòs en una col·lecció de petites peces audiovisuals realitzades a partir del muntatge de les imatges i dels sons que ells mateixos han pres dels espais i llocs propers i que els han resultat especialment significatius. Cadascuna de les peces ens mostren les seves visions particulars de l’entorn urbà.

Una selecció de les peces audiovisual les podeu veure en el següent link:

http://www.museunacional.cat/ca/mapes-audiovisuals-de-la-ciutat

Acompanayts dels educadors dels centres i dels professionals del món de la fotografia i del cinema (Pablo García, Adrià Cillero i de la sonidista Verònica Font), el projecte els ha facilitat l’apropiació d’alguns dels recursos expressius propis de la fotografia i del so que utilitzarien en la recerca i en la documentació necessària per a desenvolupar un petit procés de creació a l'entorn de l'espai urbà i dels seus usos. L’experiència els ha permés explorar i documentar llocs singulars del seu entorn immediat i sobre tot potenciar en els usuaris la consciència del que els envolta de manera creativa.

Aquí teniu dues fotografies representatives del making off del projecte acompanyades d’alguns comentaris dels educadors dels centres:



CO La Marina i 1981 Mecànica (Grup ASPROSEAT)
«El hecho de acercarles al mundo de la fotografía de una manera tan cercana y practica ha sido muy gratificante para ellos. Se han abierto a descobrir otras maneres de mirar, escuchar y expresarse (...)
Al principio fue difícil porque no estaban acostumbrados a este tipo de fotografías. Después su visión cambió y eran críticos con las fotos. (...) Algunos de ellos no habían cogido una càmera de fotos nunca y fue muy motivador.(...) Redescubrieron el barrio y les gustó mucho hacerlo. Ellos decidieron qué se ponia y qué no, la duración, las imágenes, el sonido y el texto... lo cuál hace que realmente lo viviesen como un proyecto suyo (...) Implicación, mayor interès, descubrimiento del mundo de la fotografía y más de un usuario ha descubierto una nueva afición.(...) Cuando hemos hecho alguna actividad extraordinària, son ellos los que se encargan de hacer las fotografías. Saben cómo encuadrar, le dan valor a la imagen que quieren fotografiar. »
Fundació Artesà
«han descobert una nova forma de mirar la fotografia, més enllà de mirar i disparar, (...) es preocupaven més per buscar una foto diferent a les que estan acostumats a fer. (...) van tenir clar que volien fotografiar des d’un primer moment, espais que eren molt significatius i quotidians per a ells. La tasca complexa va ser que canviessin el “xip” i fessin fotos diferents, tenint en compte les ombres, colors, perspectives, detalls, etc. (...) Han après a escoltar i a parar atenció als sons que anaven sentint pel carrer. (...) des del primer dia s’anaven fixant en tot el que sentien fins i tot quan no estàvem fent aquest taller, com per exemple en altres sortides, de camí al gimnàs, durant els seus desplaçament al centre, etc.
(...) va servir per prendre consciència de la importància de saber mirar, veure i escoltar. Molts d’ells venien amb fotografies i sons que havien gravat pels carrers amb els seus mòbils, tenien la tasca ben present durant el seu dia a dia. »
SOI i STO TEB Catellar
«a observar més detingudament la seva ciutat, essent ells els protagonistes alhora de captar amb la càmera allò que els ha cridat més l’atenció i enregistrant els sons que han escollit. (...) els participants van poder parar atenció als diferents sons i escoltar-los després de l’enregistrament. Els feia especial gràcia sentir la seva veu gravada. (...) La creativitat s’ha afavorit donant-los l’espai i la oportunitat per decidir i experimentar tant amb la fotografia com amb el so, acceptant, recollint i donant validesa a allò que ells escollien. »
CO TEB Verdum
«Creiem que en general el projecte ha estat molt bé; ha permès als nois fer fotos i gravar sons, cosa que la gran majoria no havia fet mai, tothom ha estat molt motivat i els ha agradat molt. »

CO Bogatell
«La ser un món nou per descobrir, utilitzant materials de caire professional del món de l'àudio i el so.»

CO TEB Barceloneta
«L’experiència de fer fotos i gravar sons ha estat molt positiva. »

Teresa González i Verdaguer
Cap del Departament d’Educació
teresa.gonzalez@museunacional.cat

dijous, 30 d’octubre de 2014

FENT ACCESSIBLE L'EXPOSICIÓ PLANETA VIDA


MILLORES D’ACCESSIBILITAT ALS CONTINGUTS DE L’EXPOSICIÓ PERMANENT PLANETA VIDA PER PERSONES AMB DISCAPACITAT VISUAL

MUSEU BLAU. MUSEU DE CIÈNCIES NATURALS DE BARCELONA


 L’exposició permanent Planeta Vida -un viatge per la història conjunta de la vida i la Terra-estrena importants millores d’accessibilitat als continguts per a persones amb discapacitat visual. 

A les 17 taules interactives de l’exposició, on es mostren un total de 50 objectes que es poden tocar lliurement -entre peces originals i maquetes- s’han implementat esquemes en relleu així com textos en grans caràcters i en braille (català). L’objectiu d’aquests nous recursos, que es poden complementar amb l’audioguia, és aconseguir que aquest col·lectiu pugui visitar l’exposició cada cop de forma més autònoma alhora que es facilita la comprensió dels continguts a tota la població en general, gràcies als textos amb lletra gran i als esquemes didàctics.

A més de les millores destinades a aquest col·lectiu específic, el plantejament museogràfic de l’exposició contempla les necessitats globals dels diferents col·lectius amb discapacitat. El recorregut disposa de 27 audiovisuals i 42 pantalles interactives, la majoria subtitulats en tres idiomes, que faciliten l’accés a la informació a persones amb discapacitat auditiva. Per a persones amb mobilitat reduïda, l’exposició és totalment visitable amb cadira de rodes i s’han tingut en compte les necessitats d’aquest col·lectiu per determinar l’alçada de les taules interactives, així com de les cartel·les dins les vitrines.

El Museu Blau compta també amb mesures generals d’accessibilitat a l’equipament que atenen les necessitats globals dels diferents col·lectius. Per a persones amb discapacitat visual, es disposa d’un encaminador podotàctil d’accés al taulell d’informació així com un plànol tàctil. A més, s’han senyalitzat els serveis bàsics i s’ha editat un folletó en grans caràcters i braille. Per a persones amb discapacitat auditiva, l’equipament disposa d’ un anell magnètic tant a les taquilles com a la sala d’actes. Aquest dispositiu s’adreça a les persones amb discapacitat auditiva que duen audiòfon. El pla d’accessibilitat del Museu inclou també l’entorn digital; el nou webapp compleix amb els estàndards d’accessibilitat de la W3C amb el nivell AA, la qual cosa fa que sigui compatible amb els motors d ‘accessibilitat dels dispositius mòbils més habituals.

Un altre recurs important d’accessibilitat que ofereix el Museu són les visites guiades dinamitzades per a persones amb discapacitat visual, intel·lectual que es programen segons demanda d’aquests col·lectius. Actualment, el Museu treballa en la implementació de nous projectes entre els quals destaca l’ampliació de visites guiades per a persones amb trastorns de salut mental.


Marta Ponseti
Programes Públics
Museu de Ciències Naturals de Barcelona
mponsetia@bcn.cat


dijous, 16 d’octubre de 2014

LAC - LABORATORI D'ART COMUNITARI


El LAC és una proposta que s’emmarca en el que es coneix com a art social o art comunitari. Es duu a terme com a col·laboració entre el Museu de Sant Boi, el Centre d’Art Municipal - Can Castells i la Unitat d'Igualtat d'Oportunitats i Ocupació de l’Ajuntament de Sant Boi.

Aquesta proposta es basa en la convicció que l'art i els processos creatius poden ser una eina clau, a l'hora de promoure un canvi social, per caminar vers un model de societat més justa i cohesionada.


Tot ésser humà és un artista i cada acció, una obra d’art
Joseph Beuys
Per què el LAC?

En aquest moment, amb risc de fractura social, assegurar la cohesió social ha de ser el principal eix de treball de l’Administració Pública. Calen programes capaços d’impulsar propostes testades i adequades a aquesta situació. Les propostes s’han d’implementar, des de les diferents àrees d’actuació de l’Administració, de manera coordinada i treballant de manera transversal. Només així optimitzarem al màxim, tant el capital humà com els pressupostos de què disposem.

Aquesta proposta neix arran de dos programes municipals:
  • El programa Hermes - en col·laboració amb els hospitals de les Germanes Hospitalàries (Benito Menni) i Sant Joan de Déu, de Sant Boi - que ens ha permès treballar des de diferents metodologies i disciplines artístiques, amb persones amb capacitats diferents i trastorn mental. El bagatge acumulat, durant deus anys de treball i investigació, ens permet abordar noves propostes amb l'experiència acumulada de treball transversal i multidisciplinari. 
  • El projecte Felikitas. Un projecte innovador que aplica la intel·ligència emocional com una eina d’intervenció social. És un projecte en clau de ciutat, que dóna valor a l’equació: creació comunitària i educació emocional com a eixos vertebradors de convivència. 
Què fem al LAC?

La creació comunitària neix entre finals dels anys 60 i principis dels 70. Els canvis socials del moment, fruit de la lluita pels drets civils, van provocar una nova manera d’entendre l’art, amb un compromís polític i social. Es qüestiona el formalisme, el mateix paper de l'artista, el mercat artístic. Es dóna més importància a l'espectador i al context i es propicia un nou concepte: l'art com una eina de canvi i transformació social.

Es va establir un nou marc de relació entre l'estament públic i la ciutadania, amb l'objectiu que l'individu esdevingués productor de continguts culturals a través de processos participatius.

L’statu quo actual presenta un escenari similar: un moment de moviments socials, de canvis i cerca de nous models de gestió pública més eficients i participatius.

La col·laboració entre els artistes i els diferents col·lectius força l'artista a delegar les seves funcions creatives al grup i el caràcter de l'obra artística es transforma en una proposta comuna, cosa que promou un enriquiment personal en els dos sentits, tant per a l'artista com per a les persones que han participat.

En aquest tipus de propostes, sovint es donava més importància als processos del grup que als resultats estètics, fet que ha provocat l'allunyament de l'art social de l'art més institucional i acadèmic. Però la nostra proposta intenta que aquesta línia divisòria s’esvaeixi; per això aposta per propostes de cocreació, cuidades, amb una tècnica i estètica depurada.

Treballem amb diferents col·lectius. Des de persones usuàries dels serveis de salut mental, a interns de presons, persones grans, dones emigrades, escoles, adolescents, ... així com diferents fundacions i entitats. Moltes de les persones que participen han trobat en el LAC un espai de trobada, d'intercanvis, d’aprenentatge, un moment en què es relaxen i fan alguna cosa en grup, ... en definitiva un espai de creixement i millora personal.

A part de les propostes comunitàries, també treballem amb diferents artistes locals, i internacionals, que mostren el seu treball de manera individual. D'aquesta manera al presentar les diferents propostes juntes, estem fent ressaltar la proposta comunitària i evitem l'exclusió dels col·lectius més vulnerables que participen en la proposta.

En l'àmbit de l'art comunitari és molt important el context, és a dir, l'emplaçament de les obres. Sovint estan ubicades en espais que no només tenen una importància física, sinó també humana i social. Per això el LAC es presenta en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni, en edificis patrimonials - unes Termes Romanes i dos grans cases del segle XVII. Un context de referència i identitat de la ciutat.

Quins són els objectius?
  • Fer accessible el patrimoni local i la cultura a persones i col·lectius que, normalment, no van als museus, promovent la participació ciutadana i tenint en compte les seves diversitats socials i culturals. 
  • Trencar amb els estigmes que pateixen alguns d’aquests col·lectius i promoure espais de convivència, que posin en contacte aquests col·lectius amb el conjunt de la ciutadania, des de les dinàmiques participatives dels processos creatius.
  • Afavorir el desenvolupament de l'autoestima i l'empoderament de les persones que participen en el projecte, com també treballar en la dinàmica dels grups, les seves habilitats socials i la resolució de conflictes per mitjà dels processos creatius, entenent que la creativitat pot jugar un paper clau per a la transformació dels individus i de la societat on viuen. 
  • Fomentar les pràctiques artístiques col·laboratives, per tal de democratitzar l'art, la cultura i el patrimoni local. Amb propostes més accessibles, participatives i que tinguin en compte les necessitats i particularitats de cada col·lectiu. Conceptes com la Cocreació i el Procomú són pilars fonamentals del projecte. 
Video LAC 13 / Video LAC 14
Conclusions

La valoració que fem d’aquestes dues primeres edicions és molt positiva. Tant pels resultats de les peces artístiques, com pel treball amb els grups. Però cal destacar que en la segona edició, el treball amb els grups ha estat durant més temps - entre tres i quatre mesos - fet que ha provocat un canvi molt significatiu pel que fa a l’empoderament i millora del benestar dels participants.

Voldríem destacar especialment la proposta PUNTO, de l’edició d’enguany, perquè pensem que és el projecte que va un pas més enllà de les experiències tradicionals d’art comunitari. Les dones emigrades que han participat en la proposta, arran de la capacitació que han rebut per part de l’artista - en aquest cas el dissenyador Vitor Bastos- han iniciat el procés de posar en marxa una cooperativa. Aquest fet posa de manifest com l’art comunitari pot jugar un rol de canvi, emancipació i una eina per al desenvolupament personal.

Un dels reptes de futur que ens plantegem amb el LAC és implementar propostes que intervinguin l’urbanisme del barri. Fins ara la participació ha estat amb entitats o col·lectius, però entenem que la participació ciutadana pot esdevenir una eina de planificació bàsica en la planificació urbana. En definitiva apostar per una democràcia participativa i per una ciutat més cohesionada i inclusiva.

Joanjo Esteban Castanera
Tècnic de Difusió i Serveis Pedagògics
Museu de Sant Boi de Llobregat
jesteban@santboi.cat

dilluns, 6 d’octubre de 2014

LA MIRADA TÀCTIL, DE LA TEORIA A LA PRAXIS

UN PROJECTE DE LA XARXA DE MUSEUS LOCALS

Cinc projectes dirigits a l'accessibilitat i inclusió social a través del patrimoni. Comunicació presentada al II Congrés Internacional d'Educació Patrimonial per part de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

Lluís Rius Font
Oficina de Patrimonio Cultural de la Diputació de Barcelona
riusfl@diba.cat



 

dimarts, 10 de juny de 2014

PICASSO EN LA MEMÒRIA

El taller per avis "Picasso en la memòria" va sorgir de converses mantingudes amb diversos agents comunitaris, en les quals es va identificar la necessitat d'ampliar l'oferta d'aquest servei per millorar la qualitat de vida de l’alt percentatge de persones grans residents al barri. Al museu, el desenvolupament d'un projecte de treball de la memòria basat en la nostra col·lecció ens permet ampliar el treball de proximitat que ja estem duent a terme a les escoles dels voltants -al districte de Ciutat Vella-, ara dirigit a un altre col·lectiu del veïnat, el de la gent gran.

El taller ens permet explorar i aprofundir en les possibilitats de l'art com a eina de formació de primer ordre, a qualsevol edat. També té com a finalitat apropar les persones grans del barri a l’obra i la vida de Picasso.

El taller es desenvolupa a partir de dos eixos bàsics de treball: per un costat es reforça i estimula la capacitat cognitiva dels participants, amb l’objectiu que les persones grans del barri puguin mantenir viu l’entusiasme per la cultura i pel coneixement a partir de potenciar les seves capacitats d’aprenentatge, comunicació concentració i observació i, per un altre, es potencien les seves relacions socials i culturals.

El taller també aposta perquè els seus participants puguin desenvolupar les seves relacions socials: circulació, interacció, mobilitat, disminució de conductes dependents, tot a partir d’exercitar la memòria i tenint com a centre d’interès la vida i obra de Pablo Picasso.

Amb els exercicis de memòria que es realitzen, els participants descobreixen la relació subjectiva que cadascú té amb l’art i concretament amb l’obra de Picasso. Des de la relació i la comunicació amb els altres i des de l’aprenentatge i l’intercanvi, s’estableix una vinculació personal amb l’art a partir de conèixer l’obra del pintor

A través de les activitats del taller abordem el coneixement de les obres més rellevants de la col·lecció del museu i com aquestes són presents al nostre entorn social i cultural més proper. Dins de les possibilitats s’intentarà relacionar l’obra pictòrica amb les experiències i vivències personals dels participants. Ens trobem amb persones amb forts vincles amb el barri, i que encara que no directament vinculats amb l’estada de Picasso al barri, de la qual fa ja massa temps, sí que amb la constitució i obertura del museu i els canvis que ha viscut l’entorn des de llavors. Aquests vincles amb el barri es fan, mitjançant aquest taller, extensius al museu.

Anna Guarro
Cap del departament d'Educació i Activitats
Museu Picasso
aguarro@bcn.cat

dilluns, 26 de maig de 2014

LES CULTURES DEL RAVAL I LA GASTRONOMIA MARÍTIMA

Aquesta activitat es desenvolupa en l’àmbit de l’eix cultural del projecte NORAI del Museu Marítim de Barcelona, que abasta activitats de recerca, intercanvi i posada en valor d’aspectes culturals relacionats amb la gastronomia marítima, i que a més incorpori aspectes de relació amb l’entorn sociocultural de l’equipament. En aquest cas, es treballa en l’entorn geogràfic del Raval i es desenvolupa en estreta col·laboració amb la Fundació Tot Raval, una de les entitats que conformen NORAI.

OBJECTIUS
  1. Iniciar una línia de recerca bàsica de la gastronomia marítima d’altres cultures del món, aprofitant la multiculturalitat del barri. 
  2. Generar una relació de confiança i intercanvi entre els membres d’aquestes cultures i l’MMB, que propiciï un acostament enriquidor per a ambdues parts
  • Com a valor afegit, s’ha contribuït a generar una nova via de relació entre els diverses cultures 
  • El fet de treballar amb grups de dones de les associacions culturals, incideix en la visibilització i empoderament d’aquests col·lectius
EIXOS
  • Recerca sobre gastronomia marítima
  • Posar en valor les diferents cultures
  • Visibilitzar la gastronomia com a element d’integració multicultural
  • Grups de recerca de dones, empoderament
FASES DE DESENVOLUPAMENT
  • Seleccionar els grups culturals i iniciar col·laboració (4-5)
  • Desenvolupar el treball amb cada grup durant el primer semestre
  • Crear una base de dades amb les receptes, la seva història, les variants regionals, els costums associats... La fitxa es va fer modificant-ne lleugerament una que va oferir Jordi Tresserras, de la UB, i que havia bastit per recollir les receptes de la gent de mar de Castelldefels. Gràcies, Jordi!
  • Sessions de coneixement i intercanvi entre els grups: visita a les Drassanes Reials restaurades i visita a la Boqueria
  • Mini fòrum de presentació a altres entitats de gestió cultural, museus, centres de recerca...
  • Organitzar presència del grup de treball en les activitats del barri: Festa Major i Ravals, amb un espai d’explicació i tast, dinamitzat pel projecte Norai però executat per les mateixes participants als grups de recerca i difusió
  • Incorporació de receptes als menús del restaurant NORAI
  • Creació d’un receptari online, amb les fitxes dels plats
GRUPS DE TREBALL
  1. ACESOP – comunitat pakistanesa
  2. SUKHMANI – comunitat índia
  3. Diàlegs de dona – comunitat magribina
  4. Associació de Dones Filipines
  5. Centro Boliviano Catalán
DESENVOLUPAMENT

Tot Raval contacta amb les organitzacions i tanca sessions de presentació. A partir de la primera sessió de presentació, s’inicien les de treball

Sessions
  1. Informativa. Presentació del programa i sol·licitud de col·laboració
  2. Sessió amb el grup de treball de cada cultura. Lliurament d’un esquema de treball
  3. Sessió de retorn, d’intercanvi amb el grup i primera recollida de receptes
  4. Primera sessió conjunta de tots els grups. Coneixement durant una visita al Museu Marítim, en dissabte al matí
  5. Recollida de receptes, acompanyades per una persona experta
  6. Sessió de tancament. Valoració. Cuina. Compartir cuinat, a la Surt
RECURSOS

Personals
  • 1 persona MMB + 1 persona de Tot Raval, que ha estat la seva directora, amb funcions de disseny i implementació de la proposta
  • 1 persona en pràctiques, a temps parcial, per al seguiment de les activitats
Econòmics
  • En una primera fase, no es preveu despesa econòmica que generi un pressupost específic. 
Materials
  • La col·laboració de la Confraria de Pescadors, que ha aportat el peix per a la sessió de cuina
  • La col·laboració de la Fundació Surt, membre de Norai, que ha cedit les instal·lacions de la seva cuina industrial per celebrar la sessió de cuina
  • L’activitat s’ha desenvolupat de manera força fluida, respectant, això sí, els ritmes de les associacions, que l’han dilatat en el temps una mica més del previst. 
INDICADORS

Sempre és difícil, i és un tema sovintejat de conversa entre els tècnics, trobar indicadors de desenvolupament per a les activitats. Cal cercar el nivell de desenvolupament m,és enllà de les dades quantitatives. No obstant, oferim dues diferents línies d’avaluació:

Directa
  • S’ha recollit 15 receptes, en fitxes que recullen la procedència, els costums, els atuells...tot allò que constitueix l’entorn etnològic del plat. Ara estem en la fase d’incorporació al programa de documentació sobre patrimoni immaterial del Museu Marítim. 
Indirecta
  • Després de la primera visita conjunta i en petit comitè dels grups culturals que han participat, hi ha hagut una visita de membres de l’associació Diàlegs de Dona, una altre d’ACESOP i totes les entitats han obert les portes de les seves celebracions al Museu Marítim, convidant tècnics a les mateixes. S’ha generat un clima de confiança que ha portat a les associacions a demanar ampliar el programa, per poder seguir treballant plegats en temes patrimonials. S’està preparant una visita a la Llotja de Pescadors.

La nostra valoració és molt positiva, s’han assolit els objectius i s’ha anat fins i tot un pas més enllà. La fase següent és treballar encara més estretament amb les associacions per cercar nous espais de col·laboració, sempre dins l’àmbit de la missió del museu tant com a preservador i difusió de la cultura marítima, com quant a agent de desenvolupament social i cultural.

Alba Espargaró Colom
Museu Marítim de Barcelona
espagaroca@diba.cat

dimecres, 14 de maig de 2014

PROGRAMA ACTIVAMENT

Visites dinamitzades a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona per a persones amb alzheimer o altres demències de grau lleu o moderat i per a les persones que les cuiden.

L'any 2014 el Servei Educatiu de la Fundació Antoni Tàpies inicia un programa amb accions específiques que, més enllà de l'atenció puntual a demandes concretes, contempla la inclusió en el museu de tots els seus visitants potencials. En aquest sentit, Caterina Strati col·labora amb nosaltres en el projecte de visites per a gent gran amb problemes cognitius i de mobilitat o malalts d'alzheimer anomenat ActivaMent.

L'activitat ha estat dissenyada especialment per a aquest col·lectiu basant-se en el model del MoMA “MeetMe - The MoMA Alzheimer’s Project. Making Art Accessible to People with Dementia” (http://www.moma.org/meetme/) i té la finalitat de promoure la participació activa a través d'una visita a l'obra d'Antoni Tàpies, en un ambient de completa confiança, relaxat i respectuós amb les necessitats dels usuaris, amb continguts adaptats i l'ús d'un llenguatge assequible per tots. L'activitat inclou també l'ús de material didàctic tàctil que facilita una millor percepció i l'experiència d'emocions positives.

Aquestes visites ofereixen la possibilitat de:
  • Estimular el diàleg i la creativitat, intercanviant idees entorn l'obra d'Antoni Tàpies.
  • Reconstruir el sentit d'identitat, evocant memòries llunyanes i establint connexions entre vivències personals i el món en el seu conjunt.
  • Millorar el nivell d'autoestima participant en una activitat significativa que afavoreix la sociabilització i l'empatia, potenciant els vincles entre el malalt i el seu cuidador.

Centres que han participat en el projecte pilot (2013):
  • AFAB: Associació de Familiars d'Alzheimer de Barcelona
  • Baixem al carrer PDC Poble-sec
  • PRISBA: Associació solidaritat persones majors
  • Residència Anna
  • Residència Geriàtrica Roger de Flor
Caterina Strati
Fundacó Antoni Tàpies
caterina.strati@gmail.com


dimarts, 6 de maig de 2014

PROGRAMA HERMES

El Museu de Sant Boi, conjuntament amb la Unitat d’Inclusió, Igualtat d'Oportunitats i Ocupació, fa deu anys, va iniciar el programa Hermes - protector dels viatgers, responsable de les fronteres-, en col·laboració amb els hospitals de les Germanes Hospitalàries (Benito Menni) i Sant Joan de Déu, de Sant Boi.

Aquest programa té l'objectiu de fer accessible la història i el patrimoni cultural a les persones que pateixen un trastorn mental, o tenen altres capacitats, i acompanyar-les en el seu camí, perquè és un viatge amb fronteres complexes.

El patrimoni és el fil conductor que permet als terapeutes treballar amb els nostres usuaris i usuàries. És l’excusa perfecta per treballar aspectes personals o de grup. D’aquesta manera poden gaudir del patrimoni mentre milloren el seu dia a dia.

Un altre objectiu important del projecte és la presentació pública. Cada any es fa una activitat, on s’explica quin tema s’ha estat treballant. Amb aquesta activitat volem no només donar visibilitat a aquest sector de la nostra ciutadania, sinó que posem el nostre gra de sorra en el seu apoderament personal. Entenem que la proposta ha d'estar encaixada clarament en un context comunitari; si no seria una proposta no inclusiva, tancada en aquest col·lectiu.

Aquest programa va més enllà de l’adaptació de visites o de l’execució de tallers adaptats. Entén que la gestió cultural també pot ser una eina de cohesió social, amb components de teràpia psicosocial.

Un projecte en avaluació contínua.

Cada any intervenen entre vuit i deu clíniques, amb la participació d’entre 80 i 100 persones. El programa té una duració d’uns cinc mesos, de gener a maig. Els tres primers anys, vam treballar la cultura i el patrimoni de l'antiga Roma. Els tres següents, l'època medieval i un any, l'època moderna. Durant aquest primers anys, de 2004 a 2011, es treballava una proposta que es dissenyava des del Museu, amb una estructura bàsica: una sortida patrimonial, una taller de gastronomia històrica, un workshop amb alguna teràpia i una presentació pública del programa.

Vam treballar de manera transversal amb els diferents equips de professionals que conformen el programa des de la psiquiatria, la psicologia, la història, l'arqueologia, el treball social, voluntaris, diferents teràpies... La feina feta, durant aquests anys, ens va permetre conèixer millor les necessitats d'aquest col·lectiu i trenar una xarxa de col·laboracions i projectes amb els dos hospitals.

Els anys 2012 i 2013, vam treballar des d'una altra perspectiva, més centrats en una proposta terapèutica. Les activitats ja no les vam centralitzar únicament des del Museu. El projecte fou dirigit per un equip de terapeutes, que van fer artteràpia, musicoteràpia, teatre... i es van ajustar a les necessitats terapèutiques de cada servei. Van treballar sobre les peces del nou MSB i les portes i finestres del barri antic.

El projecte està en avaluació contínua i és revisat per l'equip que forma part del projecte Hermes, tant pels professionals com pels usuaris i usuàries perquè tant les clíniques com els serveis terapèutics i els usuaris i usuàries canvien i hem d'estar atents a aquests canvis.

Des del Museu de Sant Boi volem agrair als dos hospitals del municipi, Parc Sanitari de San Joan de Déu i Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor – Benito Menni, l’oportunitat de seguir treballant en un programa d’aquestes característiques, ja que va ser una gran oportunitat per poder continuar aprenent i avançant en l' accessibilitat per a aquest col·lectiu de persones.

És per això que enguany hem tornat a revisar completament el projecte. Els dos anys anteriors, van estar molt centrats en l'artteràpia, però no totes les clíniques i usuaris i usuàries tenen les mateixes necessitats; calia fer, doncs, un projecte més a mida, que tingués més en compte les necessitats i especificitats de cada servei o clínica.
La proposta per al 2014 és completament oberta, amb tota la complexitat que això comporta. Són els terapeutes de referència i els mateixos usuaris i usuàries els qui decideixen quin tema treballaran i quina teràpia o activitat volen fera partir d'un leitmotiv comú, que aquest any seria el segle XVIII i que forma part del programa d’actes de l’Ajuntament de Sant Boi, en el marc de la commemoració del Tricentenari dels fets de 1714.

Després de deu anys de projectes i experiència acumulada, pensem que aquesta aposta per un projecte completament obert, on siguin els mateixos usuaris i usuàries els qui tinguin un rol proactiu en el projecte, és la que millor pot donar resposta a les seves necessitats de millora i creixement personal.

Joanjo Esteban Castanera
Tècnic del Museu de Sant Boi

jesteban@santboi.cat

dimecres, 30 d’abril de 2014

PROGRAMA ALTERARTE A LA FUNDACIÓ TÀPIES

Durant el mes d'octubre de 2013 la Fundació Antoni Tàpies va acollir dins del projecte “Prototips en Codi Obert” la sisena càpsula del Programa AlterArte, un programa artístic, educatiu i d'insersió comunitària adreçat a persones diagnosticades amb Transtorn Mental Sever i coordinat per el “Centre de Formació i Prevenció” de Mataró.

Les cinc sessions de la càpsula temàtica sobre la “Memòria històrica i l'autobiografia il·lustrada” es van centrar principalment en el diàleg constant entre l'obra d'Antoni Tàpies i els partcipants, amb la finalitat de realitzar unes obres autobiogràfiques, basades en la transformació de l'experiència d'element personals en experiència estètica. La metodologia utilitzada ha sigut un taller artístic i una visita dialògica, amb tècniques de dinamització centrades en el foment de la partcipanció activa i la cohesió grupal.

Obres com Medi-missatge (1999), Portes i fletxes (1987), Materia i diaris (2009) i Porta Roja (1995), entre d'altres presents a l'exposició “Tàpies des de l'nterior”, ens van oferir idees i arguments sobre els que reflexionar abans d'iniciar la realització del propi treball. Així, l'obra Medi-missatge es converteix en un element per a reflexionar sobre la vida, els fragments, el joc i l'espiritualitat; Portes i fletxes, sobre el valor de la llibertad, de l'amor i de la civilització; Materia i diaris, sobre la mort, el pas del temps i el caos aparent; Porta Roja, sobre allò ocult, misteriòs, el sentit de la por, la mirada i la creu. Totes aquestes idees es van veure reflectides en els treballs realitzats pels participants, els quals van ser elaborats seguint la seva pròpia creativitat i experimentant algunes de les tècniques emprades per Antoni Tàpies durant el seu procés creatiu.

Les obres personals, van ser realitzades utilizant diversos materials com ara fotografies, dibuixos, objectes personals, teixits, fragments de paper, cordes, fils de cotó, plomes d'animals, material per a realitzar maquetes, revistes, cables i fils elèctrics, suro, cartró, palla, pintura, entre d'altres; i utilitzant tècniques com el collage, l'escriptura, el frottage i l'assemblage.

Finalment, aquests treballs van ser exposats durant una setmana a l'espai “Arts Combinatòries” de la Fundació en un muntatge realizat pels mateixos participants i que posava en evidència les connexions entre la multiplicitat de vicisituts i sensibilitats de cada membre del col·lectiu.

Objetius principals del Programa AlterArte a la Fundació Antoni Tàpies
  • facilitar l'entrada a l'intercanvi social de manera que la producció artística de l'usuari sigui reconeguda a la societat mitjançant l'exposició i publicitat de la seva creació
  • entendre l'art d'Antoni Tàpies en el seu context
  • aprendre, conèixer i perfeccionar noves tècniques artístiques, utilizant nous materials i fomentant l'ús de diversos suports artístics
  • utilitzar l'art com a via per a crear una identitat col·lectiva
  • formar els recursos personals per a una millora de la autoestima
  • conèixer els recursos que ofereix la comunitat i aprendre a utilitzar-los
  • incentivar la manipulació de l'art com a via per a integrar-se a la comunitat i sensibilitzar a la comunitat mitjançant intervencions artístiques

Participants: Iolanda A., Daniel C., Rafael C., Alain C., Vasile C., Antonio C., Sofia de O., Blanca E., Jesús G., Ricard G., Nuria G., Teresa G., Ricard L., Montse M., David N’D., Miguel P., Elisabet P., Francesc R., Joan Francesc S. i Pepe de la V..

Alguns comentaris dels usuaris al finalitzar la càpsula:
(gravacions del 31/10/2013)

Per a la coordinadora del Programa Altearte, la primera càpsula realitzada a la Fundació Antoni Tàpies ha estat tot un éxit, un fet motivador “[...] Nosaltres venim des de Mataró i tenint en compte la dificultat dels nostres usuaris amb la constància, han vingut,. Acabo de preguntar si voldrien tornar i tots han dit que sí. No es pot demanar més”.

Per a la Sofía l'experiència ha estat tota una sorpresa:
  • “L'obra de Tàpies m'ha sorprés perque realment sí que tenía prejudicis, no havia pensat mai venir, entrar en la Fundació Antoni Tàpies. I a partir d'aquí m'ha agradat una mica més. M'agrada perquè realment demostra el seu sentimient a les obres, són molt grans, treballa amb materials que no són habituals, els colors als quals estem acostumats són sempre molt vius, mentre ell treballa amb colors neutres perque no vol tampoc capturar l'atenció. I tot això m'ha fet valorar més l'obra de Tàpies. M'ho he passat molt bé, hi tornaria.”
A Jesús l'experiència li va permetre mirar des de nous punts de vista:
  • “En un principi, quan ho vaig veure, no ho entenia molt bé, però després i, com m'han dit, la forma de treballar, m'ha semblat estupendo. Molt millor del que pensava al principi. Ha canviat el meu concepte.”
Per a la Iole Antoni Tàpies és sinònim d'originalitat i creativitat:
  • “És molt original, Tàpies és molt original, i jo he aprés a la Fundación Antoni Tàpies que utilizava molts materials, tenia molta creativitat.”

Al Francesc li va impressionat el caràcter lúdic de l'obra d'Antoni Tàpies:
  • “S'ho passava “bomba”, però s'ha d'entendre com a una altra modalitat de pintura.”
A en David també li ha cridat l'atenció el factor sorpresa:
  • “M'ha agradat, pensava en una altra cosa però ha sortit diferent...”
En Daniel s'ha trobat bé al taller però segueix mantenint la seva opinió respecte l'art abstracte
  • “A mi mai m'han agradat els quadres abstractes i venir aqui no m'ha servit de res, segueixo pensant el mateix. Jo prefereixo veure un paisatge, abans que veure un guixarot. Per a mi és un guixarot. Venir aqui no m'ha fet canviar d'opinión. Segueixo pensant que és un guixarot.M'he trobat còmode al taller però no tornaria a fer una cosa semblant.”
A en Pepe li va agradar. Ell va utilitzar pols de marbre:
  • “Si per exemple això...de treballar amb la pols de marbre. Experimentava i alguna cosa sortia bastant bé."
En Ricard G. aprecia el fet d'haver pogut aprofundir en l'obra de Tàpies:
  • “Alli al MACBA...de Tàpies... era molt superficial, aquesta vegada hem aprofundit més el tipus d'obra que treballa Tàpies i m'ha agradat molt.”
Per a la Blanca l'obra de Tàpies no es centra en allò bonic, sinó en aspectes més profunds de la realitat:
  • “En un primer moment, com era un artista bastant desconegut per a mi, a mi no m'agradava, l'obra en si no li sabia trobar el sentit; però quan et van explicant la simbologia, les diferents interpretacions, el sentit que dóna a les coses, als objetes, els objetes quotidians del dia dia, com una cadira, un llàpis, un bol o qualsevol cosa, com emfasitza en aquests aspectes de la història i tot el que pot evocar un objete, te n'adones que té una obra molt rica i molt interessant, encara que no hi ha molta estètica, que no són molt boniques, no busca la bellesa, busca el sentit de les coses, dels objetes. El taller està bé, com a activitat complementària al que ja fem.”

L'Elisa ha quedat impressionada per la magnitud de les obres i pel fet de que l'artista donés importància a la quotidianitat:
  • “A mi l'obra d'Antoni Tàpies m'ha sorprès bastant, més que res per la magnitud de cada obra tan gran i primer no ho comprenia i em semblaven una mica toscs els quadres, però després, adonant-te de que es fixa en la quotidianitat dels objectes i sabent tot allò de la seva malaltia, ho entenc una mica més i puc dir que m'agrada, m'arriba a agradar la obra, els materials que treballa”.
Per en Rafael l'obra de Tàpies ens ofereix diversitat, uns altres punts de vista, de temes:
  • “Molt interessant i trobo que té un treball bastant important. Perquè es veu diversitats, altres punts de vista, de temes”.
Per a la Sofia aquesta experiència ha sigut una ocasió per a conèixer la retrospectiva de la vida de cadascú:
  • “Tàpies m'ha semblat bé, interessant i l'exposició també. Una retrospectiva de la vida de cadascú. El taller m'ha semblat bé”.
Caterina Strati
Fundacó Antoni Tàpies
caterina.strati@gmail.com

dimecres, 23 d’abril de 2014

ESPAI TÀCTIL AL MAMT

Julio Antonio i Richard Wagner
La fundició del bronze a la cera perduda

El Pla Estratègic 2010-2014 del MUSEU D'ART MODERN de la Diputació de Tarragona contempla com un dels seus objectius principals la redefinició de l’espai museogràfic i del concepte museològic per adaptar-lo a les necessitats específiques dels nostres públics.

En aquesta línia de treball es va valorar la possibilitat d’oferir al públic amb ceguesa i amb resta visual l’apropament a les obres d’art a partir de l’experiència tàctil. Per això contem amb l’assessorament de l’ONCE a Tarragona que va posar a la nostra disposició les seves educadores i associats per realitzar el seguiment del procés de producció de l’espai.

Els objectius d’aquest projecte són: 
  • Oferir als visitants amb ceguesa i resta visual la possibilitat de conèixer una escultura mitjançant l’experiència tàctil. 
  • Proporcionar elements visuals per a l’accés de les persones amb diferents tipus de sordesa. 
  • Donar a conèixer la tècnica de la fosa del bronze a la cera perduda. 
  • Contextualitzar l’escultura Monument a Richard Wagner de l’escultor Julio Antonio. 
  • Reafirmar el MAMT per com a espai didàctic, cultural, històric obert i participatiu de referència a la ciutat i en el conjunt del territori.
La primera etapa d’aquest projecte s’ha dedicat a l’obra de l’escultor Julio Antonio (1889-1919), Monument a Richard Wagner (1912) un projecte de 1912 que mai va arribar a realitzar-se i del qual al MAMT  es conserven l’esbós, una maqueta i el cap.

Aquest espai consta de quatre reproduccions que sintetitzen la tècnica escultòrica de la fosa del bronze a la cera perduda: una peça d’escaiola, un encofrat que conté un motlle de silicona, un exemplar de cera i l’obra fosa en bronze. El recorregut tàctil acaba amb la maqueta que havia de servir de base per al posterior monument al compositor.

La Fundació ONCE es va oferir a rotular en braille les cartel·les informatives de cada peça escultòrica i els textos dels fulls de sala que contextualitzen el projecte.

L’espai es complementa amb un recorregut podotàctil que delimita l’espai i amb un audiovisual explicatiu amb un profund caràcter didàctic que explica la tècnica de la fosa del bronze a la cera perduda. L’àudio està adaptat amb sistema de bucle magnètic per facilitar l’accés als usuaris que utilitzen audifon, i per últim trobem cartel·les en braille i informació addicional en macro caràcter.

La segona etapa del projecte es desenvoluparà durant el 2014 amb la realització d’un nou espai tàctil dedicat al Tapís de Tarragona obra de Joan Miró i Josep Royo, una obra bidimensional.


Marisa Suárez
Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT)
Santa Anna, 8
43003 Tarragona
mamt@dipta.cat
msuarez@dipta.cat


Peu de foto: Julio Antonio – Richard Wagner. La fosa del bronze a la cera perduda.
Foto: Arxiu del MAMT

dilluns, 7 d’abril de 2014

MUSEUS PER TOCAR

La Xarxa de Museus Locals

La Xarxa de Museus Locals, coordinada des de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona ha desenvolupat diferents accions que apropen els museus i el seu patrimoni a tota la societat,. Destaquem els mòduls multisensorials de “La Mirada Tàctil”, una acció centrada en el desplegament de vint-i-set equipaments museogràfics, de presentació tàctil del fons i continguts del museu, com a element d'inclusió per assegurar l'accessibilitat cultural per a tots els visitants.

Els mòduls multisensorials permeten facilitar l'accés dels diferents canals de percepció, amb l'objectiu que els visitants puguin escollir, de forma plenament normalitzada, els mecanismes de relació més adequats pel seu procés d'enriquiment intel•lectual. Estan dissenyats per acomplir la seva funció d'accessibilitat física i cultural. El plafó presenta la informació impresa i la retolació sensible a les dificultats visió de la gent gran i dels visitants amb dificultats visuals lleus.

La informació en braille resta integrada damunt de la informació impresa, la qual cosa permet una dobla lectura de la informació. Els seus continguts també són transcrits a la llengua dels signes per a la comunitat sorda signats i subtitulats per la comunitat sorda oralista al canal de youtube:  https://www.youtube.com/user/LaMiradaTactilamb subtítols per a tots els públics.



Lluís Rius Font
Oficina de patrimoni de la Diputació de Barcelona
riusfl@diba.cat

dijous, 27 de març de 2014

PROGRAMA CCCB ALZHEIMER

El Programa CCCB Alzheimer és el programa cultural per malalts d'Alzheimer, els seus familiars i cuidadors que realitza el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona des de l'octubre de 2010.

Aquest programa inclou visites comentades a les exposicions del CCCB, projeccions audiovisuals o visites a l'edifici del Centre, l'antic orfenat de la ciutat de Barcelona.

Les experiències culturals proporcionen beneficis significatius a persones amb demència i als seus cuidadors. Fen les oportunes adaptacions a cada activitat, el Programa CCCB Alzheimer focalitza les seves propostes per la via de la observació i la conversació detallada. Amb aquesta proposta intentem que una persona que pateix la malaltia d’ Alzheimer tingui l’oportunitat de:

  • Experimentar un estímul intel·lectual
  • Establir connexions entre vivències personals i el mon en el seu conjunt 
  • Evocar memòries llunyanes
  • Participar en una activitat significativa que promou el desenvolupament personal
  • Estimular la memòria emocional
  • Compartir idees e interessos amb els altres participants

Els cuidadors també gaudeixen d'aquestes experiències, en tenir l'ocasió d'explorar els seus propis interessos culturals al costat de la persona que cuiden i en un ambient segur. A les nostres sales poden interactuar socialment amb altres cuidadors, compartir histories, aprendre en un ambient de recolzament on poden estar relaxats, tant física com mentalment.

Tanmateix, la relació personal amb la persona que cuiden pot millorar, perquè els programes culturals proporcionen oportunitats singulars per la comunicación i la connexió.

Tere Pérez
CCCB
tperez@cccb.org

dimarts, 25 de març de 2014

LA FUNDACIÓ. UN EDIFICI MEDITERRANI

Una proposta dirigida, també, a persones amb discapacitat visual i auditiva

Des dels inicis, la Fundació Joan Miró s’ubica en un edifici concebut expressament per convertir-se en el CEAC (Centre d’Estudis d’Art Contemporani), que Joan Miró i el seu amic, l’arquitecte Josep Lluís Sert, van somniar. L’edifici havia d’incloure sales d’exposicions, una biblioteca, un auditori i les dependències pròpies d’un museu.

La Fundació és una estructura de formigó blanc, lluminosa, de línies racionalistes, que s’articula a l’entorn d’un pati central que marca el recorregut de l’edifici. És un dels exemples més notables de l’arquitectura del segle xx a Barcelona.

Per tot això, i des de fa ja uns anys, la Fundació ofereix activitats educatives relacionades amb l’edifici que l’alberga, entre les quals hi ha una visita titulada La Fundació. Un edifici mediterrani.

Darrerament, amb la voluntat d’incloure un ventall de públic cada cop més ampli, s’ha treballat per adaptar aquesta activitat a col·lectius de persones amb discapacitat visual i auditiva. Així, el més de novembre passat es va fer la primera visita per a persones cegues.

La proposta consistia en un recorregut pels diferents espais acompanyat d’explicacions descriptives. Un passeig marcat per l’apreciació física de les distàncies i les textures dels materials, per la diferent sonoritat dels espais oberts o tancats, per les olors i per l’aire fresc dels patis i la terrassa.

En un moment determinat, els assistents s’aturaven: asseguts al pati central, amb un plànol en relleu sobre els genolls, tenien la possibilitat de resseguir la planta i l’alçat de l’edifici amb els dits, de situar-se en l’espai. Més endavant, podien tocar unes maquetes que explicaven el procés de construcció amb formigó armat i, finalment, una maqueta tàctil de tot l’edifici.

Unes setmanes més tard, l’experiència es va repetir, tot i que aleshores adaptada a persones amb discapacitat auditiva. Gràcies a l’ajut d’un intèrpret de llengua de signes i lectura labial, el recorregut, en aquest cas, no va requerir tantes descripcions visuals ni làmines en relleu. En aquest sentit, el contingut no va variar gaire en comparació amb el destinat a les persones que hi veuen i hi senten perfectament. Tot i que, si hem de ser francs, sí que hi ha una cosa que diferència el públic d’aquests col·lectius: la seva enorme gratitud i la il·lusió en comprovar que, a la fi, oferim propostes que els permeten, a ells també, gaudir d’una cultura que durant tants anys els ha exclòs. 


Vídeo de l'activitat: clickeu aquí


Montse Quer
Departament educatiu
Fundació Joan Miró
montse.quer@fundaciomiro-bcn.org

dimarts, 11 de febrer de 2014

VISITA COMENTADA PER A PERSONES AMB ESCLEROSI MÚLTIPLE

Exposició Mol·lucs, sorres i altres imatges: una proposta inclosa dins els programa d'activitats accessibles


 El Museu Marítim de Barcelona exposa fins al 16 de març una retrospectiva de Jordi Calvís (Sant Quirze del Vallès, 1957), un pintor afectat d’esclerosi múltiple.

L'esclerosi múltiple és una malaltia del sistema nerviós central que afecta el cervell i la medul·la espinal. Es tracta d’una malaltia degenerativa que acaba afectant l’estat físic i la mobilitat de les persones que la pateixen i que es manifesta en cansament, problemes de parla, tremolor, pèrdua de força i manca d’equilibri.

La malaltia no ha estat un impediment per Jordi Calvís per a inspirar-se i desenvolupar la seva trajectòria artística, més aviat la convivència del pintor amb l’esclerosi múltiple, tal com ell afirma, ha estant fonamental per vèncer els obstacles amb una actitud positiva i poder viatjar per diversos països per recollir vivències i sorres de diferents colors i textures que queden reflectides en l’obra que s’exposa en l’exposició temporal de petit format que acull l’MMB.

Els beneficis terapèutics que ha suposat per l’artista poder desenvolupar el seu procés creatiu i la seva lluita per superar les dificultats especials que suposen els símptomes de la malaltia, ens van portar a organitzar, el dissabte 8 de febrer, una visita comentada de l’exposició a càrrec de l’artista, adreçada a persones que també pateixen la malaltia, conscients de què podria esdevenir una experiència positiva per a ells i que podia causar un impacte positiu en el seu benestar i autonomia.

Per aquest motiu ens posàrem en contacte amb la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM), una entitat privada sense ànim de lucre que té per missió millorar la qualitat de vida de les persones afectades per aquesta malaltia, destinar recursos a la recerca i a la seva formació i inserció al món laboral. La proposta va tenir molt bona acollida per la Fundació, ja que per diferents motius, l’aspecte del lleure i els beneficis terapèutics que suposa organitzar sortides culturals no està suficientment desenvolupat, fet que es va demostrar amb l’èxit de la convocatòria, omplint-se amb poc temps les places disponibles. En el disseny de l’activitat es va treballar conjuntament amb el pintor i es van seguir les recomanacions de la FEM.

Conscients de les necessitats especials del grup de persones participants, es va decidir fer l’activitat a primera hora del dissabte (a principis del dia estan encara descansats i poden enfrontar millor els reptes que suposa per ells una visita a un museu) i habilitar un espai dins la mateixa exposició perquè poguessin seure i seguir de la manera més òptima possible la visita comentada. En primer lloc, i de peu, es donà la benvinguda al grup i presentàrem a Jordi Calvís, pintor i conductor de la visita comentada.

Es recorregué l’exposició, acompanyats del pintor que anà apuntat algunes dades interessants i tot seguit els participants, alguns d’ells amb cadires de rodes, s’assegueren en l’espai final de l’exposició per tal d’escoltar el que explicà el pintor sobre l’exposició, el seu procés creatiu i com ha conviscut amb la seva malaltia. El grup participà fent moltes preguntes i conversà amb Jordi Calvís. La conversa, sobretot, girà al voltant de la malaltia i com afecta aquesta, la seva vida quotidiana com a artista.

Una vegada acabada la visita comentada, el grup s’interessà per les Drassanes Reials de Barcelona i encara tingueren forces per passejar i fer la visita guiada per l’edifici, seu del Museu Marítim de Barcelona.


Teresa Soldevila García
Tècnic de Responsabilitat Social Corporativa
Museu Marítim de Barcelona
soldevilagt@diba.cat

dimarts, 28 de gener de 2014

MAPES AUDIOVISUALS DE LA CIUTAT

Un nou projecte destinat a persones amb diversitat funcional en el marc del programa Museu espai en comú

De nou i gràcies l’ajut de la Fundació “la Caixa” –Art per a la millora social (convocatòria 2013)–, engeguem un nou projecte de creació artística que porta per títol Mapes audiovisuals de la ciutat . La proposta té com a referent l’exposició retrospectiva sobre el fotògraf Joan Colom (Jo faig el carrer. Joan Colom, fotografies 1957-2010), que es pot veure al museu fins al 25 de maig, i que serà el punt de partida per fer un treball de reflexió i creació artística sobre la ciutat, el barri i la relació dels participants amb els espais de la ciutat.

Aquest any comptem amb la col·laboració de Mar Morón i A Bao A Qu. El projecte el duran a terme professionals del món del cinema, provinents de l’equip de Cinema en curs (A Bao A Qu), que treballaran amb els usuaris i els educadors dels centres que participin en el desenvolupament de les propostes creatives.

El projecte Mapes audiovisuals de la ciutat vol acomplir dos objectius primordials:
  • Facilitar l’apropiació, per part dels participants, d’alguns recursos expressius propis de la fotografia, el so i el muntatge audiovisual. 
  • Generar un mapa visual i sonor a partir de les vivències quotidianes dels participants, que donin a conèixer quines són les seves visions de la ciutat. 
Es desenvoluparà a llarg de 4 mesos en diverses sessions que tindran lloc en els centres i en el museu i dues jornades de formació destinades als usuaris i als propis creadors . El projecte es clourà, durant el mes de novembre o desembre de 2014, amb la presentació en públic de les petites peces audiovisuals creades conjuntament pels participants i els professionals del cinema i una jornada de reflexió sobre l’ús del temps de lleure en persones amb diversitat funcional.


Teresa González i Verdaguer
Cap del Departament d’Educació
Museu Nacional d’Art de Catalunya
teresa.gonzalez@museunacional.cat

FEM UN MUSEU

Un projecte dels Museus de Sant Cugat per a fer més accessible l’art i la cultura a persones amb discapacitat intel·lectual

El projecte Fem un Museu és una iniciativa cultural amb cinc anys d’existència que té com a propòsit principal l'acostar el món de l'art a col.lectius en risc d'exclusió social i, més concretament, a col·lectius de persones amb discapacitat intel·lectual.Es materialitza en un projecte de creació en el qual comptem amb la participació directa d’un col·lectiu d’artistes dinamitzat per Entretallers, tallers municipals d’art, que acompanyen a deu persones amb necessitats especials. Per parelles (“binomis d’artistes”), aquests artistes creen obres d’art que després formaran part d’una exposició col·lectiva a l’entrada del Museu del Monestir.

Amb aquesta experiència volem posar de manifest que tothom pot ser artista i creador, sense prejudicis ni limitacions. I que l’art pot esdevenir l’eina perfecta per apropar dos móns que sovint es donen l’esquena, fer-los dialogar i enriquir-se mútuament.

Per fer realitat aquest projecte treballem amb l’estreta col·laboració de:
  • L’àmbit de Polítiques Socials de l’Ajuntament de Sant Cugat 
  • La Taula de persones amb discapacitat de Sant Cugat 
  • Entretallers, tallers municipals d’art 
  • Deu artistes membres de les entitats que conformen la Taula de persones amb discapacitat de Sant Cugat: ASDI, ATAM, Taller ocupacional Jeroni de Moragas i Residència Sant Medir 
  • Deu artistes locals que participen activament en el procés de creació, dinamitzats pels professionals d’Entretallers, tallers municipals d’Art
Aquest projecte s’adreça a persones adultes, a partir dels 16 anys d’edat, amb esperit artístic i ganes de formar part d’un projecte de creació col·lectiu. No hi ha un límit d’edat ni establim un nivell educatiu concret dels participants.
Les persones amb necessitats especials són derivades des dels mateixos centres del municipi que són representats a la Taula de persones amb discapacitat.

Els objectius principals que perseguim són:
  • Fer més democràtics l’art i la cultura
  • Entendre l’art com una eina transformadora de la societat
  • Donar visibilitat a un col·lectiu en risc d’exclusió social, el de les persones amb discapacitat intel·lectual
  • Sensibilitzar la societat sobre la necessitat de ser respectuosos i tolerants amb la diferència, i percebre-la com quelcom enriquidor i constructiu
  • En definitiva, fer del Museu un lloc acollidor i per a tothom
Per a l’edició de Fem un Museu 2014 volem donar un pas més en el projecte d’inclusió a través de l’art i afegir la literatura en aquest procés. Per fer-ho, comptem amb la col·laboració de la Pili Egea.

La Pili és una santcugatenca usuària del centre ASDI que té una gran passió per l’escriptura i el món de l’art. És gran coneixedora del fet artístic i una amant de Frida Kahlo, la qual apareix de forma recurrent a les seves obres literàries.

Els i les artistes participaran en la creació d’il·lustracions que hauran d’acompanyar “El sueño”, el conte que la Pili Egea ha escrit expressament per a l’ocasió. D’aquesta manera, text i obra pictòrica conformaran una exposició inèdita que exposarem al Claustró.

Més enllà, a partir del conte de la Pili i de les il·lustracions que l’acompanyin elaborarem un llibre il·lustrat. Aquest llibre s’imprimirà i es posarà a la venda un cop s’inauguri l’exposició. Cada centre rebrà 250 exemplars del llibre per a la seva venda. Els fons que es recullin es destinaran al desenvolupament de les activitats pròpies de cada entitat.

Podeu veure el resum de l’edició del 2014 aquí

Helena Minuesa
Departament d'Educació
Museus de Sant Cugat
helenaminuesa@santcugat.cat